‘El gran manipulador’: Una nova aproximació al populisme americà

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Paral·lelament a l’auge de l’extrema dreta, el catàleg de produccions audiovisuals —la majoria d’elles documentals— que toquen la temàtica des de diferents punts de vista i a través de diferents personatges ha augmentat de manera considerable. Només cal veure com a la plataforma de V.O.D Filmin la col·lecció de cintes sobre l’ultradreta conté, majoritàriament, produccions d’entre 2015 i 2019, període de despertar d’una dreta radical populista que si més no romania adormida a la major part d’Europa.

Dins d’aquest repertori de documentals que s’aproximen als populismes d’extrema dreta, xenòfobs i neoliberals —això últim la majoria d’ells—, s’hi està a punt d’afegir la cinta El gran manipulador, titulada amb anglès com The Brink, i dirigida per Alison Klayman, coneguda per la direcció del documental Ai Weiwei: Never Sorry, l’any 2012. En aquesta ocasió, Klayman es centra en el personatge d’ Steve Bannon, considerat un dels responsables de portar a Trump a la Casa Blanca i ex-membre del seu equip de govern.

La revista ‘Time’ ja definí Bannon com ‘El gran manipulador’, al febrer de 2017.

Però tots sabem com va acabar la relació entre els que segurament siguen els dos majors egos d’Estats Units. The Brink coneix al Bannon post-Casa Blanca, el que reactiva la seva vida política i busca, primer en les midterm elections del 2018 donant suport al candidat per a Senador d’Alabama Roy Moore —acusat d’abusos sexuals per varies dones—, i després a la Unió Europea, la expansió de les seues idees ultradretanes, eixes que ell mateix va instal·lar al comandament del país més poderós del món.

De totes maneres, el fil d’esdeveniments polítics que apareixen al documental resulta tan irrellevant i redundant que no té cap tipus d’importància ni interès. L’aspecte on recau, doncs, tot el pes de la narració és en el personatge de Bannon en sí mateix. Un personatge vanitós que no sorprèn en cap de les seves afirmacions, potser pel fet de que l’espectador ja està acostumat, a ple 2019, a escoltar clams extremistes. Podríem dir que la retòrica de tipus populista alt-right de Bannon ja no sorprèn en plena era Trump.

The Brink és més aviat un document que ens mostra les interioritats i els off the record de la campanya de meitat de mandat i la gira europea de Bannon, però sense entrar massa en l’anàlisi ni la valoració de tot allò que se’ns mostra. A priori, la intenció de la directora és mostrar-nos el costat fosc del polític nord-americà, però dóna la sensació que Klayman no compleix els seus objectius. Aquest fracàs pot tenir diferents raons, però és molt probable que Bannon no hagi volgut mostrar més del necessari davant d’una directora que sabia que buscava la part més fosca d’ell mateix.

Tot i això, no deixa de sorprendre com Klayman, al veure que el material que obté a partir de seguir-lo per varis esdeveniments, reunions i actes privats no té una aportació suficient com per muntar una cinta que deixe al populista nord-americà com El gran manipulador que el seu títol en castellà predica, no es replantege l’enfocament de tot plegat i deixe al descobert totes les mancances.

Cartell espanyol de la cinta de Klayman

Per aquest motiu, la cinta, que s’estrenarà a l’Estat espanyol el proper 10 de maig i que estarà disponible a Filmin a partir de l’1 de juliol, és més aviat un testimoni de determinats moments de la carrera política recent de Bannon que un document crític i contrastat que puga descobrir la cara més fosca, mesquina i reprovable d’aquest personatge i, en general, de l’extremisme que representa, expandit per a tot el món occidental en diferents formes.

Aquest no és el primer documental que es centra en la figura de Bannon. Encara no fa un any, Errol Morris dirigia la cinta titulada American Dharma. I és que tal i com hem apuntat tot començant aquest text, el fenomen de l’extrema dreta està donant peu a una extensa filmografia que centra els seus esforços en entendre com uns radicalismes que gaudien fa uns anys de poc suport dins de la societat, han passat a guanyar eleccions i a governar països.

El film sobre el tema que aquest últim any ha tingut més repercussió és Fahrenheit 11/9, dirigit pel controvertit Michael Moore, on es radiografien els fets que portarien al magnat novaiorquès a la Casa Blanca. També sobre Trump podem trobar a Filmin el documental de producció francesa Trump, el aprendiz de Presidente (2016) dirigit per David Muntaner. En aquesta mateixa plataforma, dins de la col·lecció dedicada a l’ultradreta, trobem documentals que tracten el conflicte polític del Brexit, l’ascens de Marine Le Pen o l’extrema dreta grega,  totes elles posades en relació amb El nacimiento de una nación, de David W. Griffith (1915), una de les cintes més transcendents del cinema mut i coneguda pel seu caràcter racista i la seva apologia del Ku Klux Klan.

A Netflix també podem trobar la recent sèrie Trump, an american dream (2018) on se’ns presenta, a partir de quatre episodis, com el magnat representa el compliment del somni americà. D’altra banda, pot ser interessant la història d’un dels membres més influents de l’equip de Trump durant dècades, amb el documental Pásame con Roger Stone (2017).