Adrián Castellote, un metge de família a l’Antàrtida

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Adrián Castellote (Saragossa, 1984) no és un metge de família qualsevol, és un aventurer, un explorador, tal com demostra el seu currículum. Després d’acabar els seus estudis de Medicina, i abans de començar la Residència, es va embarcar a fer la volta al món durant tres anys. Ho va fer, ja que havia estalviat uns mesos després d’acabar la carrera i volia realitzar el somni d’arribar als racons més remots del nostre planeta abans de començar els seus primers dies com a Resident. La seva volta al món va ser una veritable aventura plena d’esforços, treball, coneixement i episodis inesperats. Els seus passos el van portar a viatjar amb el ferrocarril transsiberià fins a Pequín, seguint pel Tibet i el subcontinent indi, Sud-est Asiàtic i Austràlia, navegant posteriorment a l’Oceà Pacífic a través de les illes de l’estret de Bering fins al continent americà. Un rumb que, sense cap dubte, va canviar la seva visió de la realitat per sempre. En tornar, ja al 2012, caminant pel port de Bielsa des d’on s’havia enlairat el 2009, va decidir, entre altres coses, iniciar la Residència en Medicina de Família i explicar les seves aventures en diversos mitjans de comunicació. Tot i dedicar-se un temps a l’estudi i a viure pausadament, Castellote no podia frenar el ritme aventurer i enèrgic tan natural en ell i, al cap de poc, els viatges van tornar a formar part de la seva rutina.

Anys més tard, aquest professional sanitari tan peculiar i amb tantes experiències vitals intenses, és la persona d’enllaç de la semFYC amb el moviment URIPA de WONCA Europa i representa els metges i a les metgesses de família de l’àmbit rural i remot al continent europeu. Sens dubte, la semFYC no podia comptar amb ningú més experimentat i amb tanta passió per ocupar un lloc de representació com aquest.

Conversem amb Adrián Castellote sobre què significa la pràctica mèdica en llocs remots i què representa per a un metge de família. Castellote també ens explica la seva nova aventura, que començà amb l’expedició Cape to Cape de l’embarcació “Europa”, que farà la ruta des d’Amèrica del Sud fins a Ciutat del Cap passant per les costes de l’Antàrtida. El viatge, que durarà dos mesos, es farà a bord del vaixell holandès “Europa” (una antiga embarcació de tres pals restaurada en què conviuran unes 60 persones durant dos mesos). El nostre metge de família Adrián Castellote serà l’única autoritat mèdica de la nau i haurà de fer front a situacions d’aïllament en què un possible rescat o assistència mèdica externa poden estar a diversos dies de distància.

Bon dia Adrián, moltes gràcies per respondre’ns aquestes breus preguntes, sabem que estàs molt ocupat preparant la propera expedició. Què pots dir-nos d’aquest període sent l’enllaç de la semFYC a EURIPA?

Bon dia, bé, la veritat és que porto encara poc temps com a enllaç de la semFYC en EURIPA, tot just una mica més de mig any, de manera que és encara difícil valorar la feina. És cert que fa temps que estic treballant amb els companys europeus i de tot el món que assisteixen a la població que viu en zones rurals i remotes, i quan Jaume Banqué em va oferir substituir Josep Vidal al capdavant d’EURIPA com enllaç de la semFYC em va fer molta il·lusió. Precisament això va ocórrer al voltant del darrer Congrés de la semFYC celebrat a Barcelona.

Per què et sembla interessant la Medicina a llocs remots?

L’àmbit remot – molt sovint directament relacionat amb l’entorn rural – presenta un conjunt de peculiaritats en què metges, metgesses, infermers i infermeres han de saber prendre decisions molt diverses, molt diferents de les que de vegades es prendrien en un ambient urbà o semiurbà. Això em sembla interessant, primer perquè m’agrada viure en llocs una mica allunyats, en l’àmbit personal em motiva, i també perquè, allà, podem ser molt útils.

Després de tornar de fer la teva volta al món vas parlar molt de les teves experiències, tan des del teu blog personal com des dels mitjans de comunicació, per exemple, des de la ràdio. Tens previst difondre el teu nou viatge al Pol Sud d’una manera semblant?

Quan vaig fer la volta al món entre 2009 i 2012 vaig obrir un blog per explicar els llocs on anava anant i les experiències que vivia, els meus pensaments, emocions, etc. Ho vaig fer pensat en la meva família i els meus amics. Mai he estat una persona molt donada a les xarxes socials, la veritat, ni tan sols tinc Twitter (encara que tant des de la semFYC com des de la WONCA cada dia és un requeriment més imprescindible per als metges). Durant el viatge que ara començaré, estaré la major part del temps sense connexió, però sí que tinc pensat descriure l’experiència de tornar del viatge des del punt de vista de medicina remota. L’expedició amb la qual viatjo és d’unes 60 persones i jo sóc l’únic metge. Estar al càrrec d’aquesta petita comunitat humana em fa sentir responsable i em fa pensar que pot ser interessant reflectir les meves vivències mèdiques a bord de l’embarcació.

 

Què més pots dir-nos sobre aquesta nova aventura?

Es tracta d’una expedició formativa per a gent que vol aprendre a navegar en situacions difícils i en llocs aïllats, a més que t’ofereix la possibilitat de visitar una regió tant increïble com inaccessible. L’empresa que l’organitza s’anomena Bark Europa i és una empresa d’Holanda que va restaurar el vaixell fa uns anys i des de llavors organitzen viatges fent aquesta ruta des d’un continent a l’altre passant per les costes antàrtiques. La meva funció serà principalment mèdica, assegurar-me que la salut de tota l’expedició està sota control i participar en totes les expedicions quan es baixi a terra, però també formaré part de la tripulació, això implica fer guàrdies de dia i de nit, trimar veles, col·laborar en cuina, neteja, etc. I qualsevol altra tasca que es requereixi a bord. També tindré temps d’oci, és clar, on m’agradaria poder dedicar-me a la fotografia, l’escriptura. A gaudir l’experiència com mereix.

Com és la gent que t’acompanyarà i de la qual t’encarregaràs mèdicament?

La majoria de les 60 persones que viatjaran amb mi tenen una motivació més aviat lúdica en el viatge, encara que és cert que molts d’ells són també científics, biòlegs o estudiosos del canvi climàtic i de l’oceà i serà interessant veure com treballen i analitzen els canvis en la fauna marina i la geologia dels llocs que ens anem trobant. La major part dels paisatges i costes que vegem estaran deshabitats, com a molt hi haurà campaments o centres equips d’investigació científica, així que és un tipus de viatge en el qual és normal que s’apunti gent que té la motivació d’investigar, més enllà de l’experiència turística.

Dos mesos en condicions bastant extremes és molt de temps. Quin tipus de problemes de salut esperes haver d’afrontar?

Els reptes metges als quals crec que hauré de fer front seran de tota mena. En primer lloc, es dóna la circumstància que els 60 passatgers que viatjaran amb mi tenen tots els rangs d’edat, des de gent molt jove fins a gent gran. Sobretot, el que espero trobar són traumatismes de tota classe, ja que el treball a bord és molt físic i en un vaixell tot pot resultar potencialment perillós. També són probables les hipotèrmies i infeccions respiratòries. Potser també hi ha alguna cremada a la cuina … No m’agradaria enfrontar-me a situacions d'”home a l’aigua” o qualsevol altra situació compromesa, ja que lapossibilitat de rescat i evacuació no serà sempre fàcil ni molt menys ràpida. Podem trigar dies, fins i tot setmanes, fins que arribi una assistència mèdica externa, així que la gestió sanitària dins el vaixell serà molt interessant i delicada.

En què es diferenciarà aquesta experiència amb la del treball diari d’un metge rural o un metge en un àmbit remot?

Penso que principalment no vaig comptar amb un company o companya professional en infermeria i en què les possibilitats d’evacuació seran limitades. Quan estàs a terra, per molt remot que sigui el lloc on siguis, les possibilitats d’assistència per part d’un tercer són més grans que quan estàs enmig del mar. Hauré de ser especialment previsior amb tot allò relacionat amb el material i hauré d’aprofitar les oportunitats que hi hagi de comunicació amb els equips mèdics en terra.

Què esperes aprendre?

Moltes coses, espero. En primer lloc, i com és lògic, coses de l’àmbit personal. M’agradarà conversar amb la gent i conèixer les seves històries. La possibilitat de combinar la Medicina amb el viatge, la fotografia, l’escriptura i fer-ho sentint una independència total em motiva molt. Així com crec que aprendré a gestionar alts nivells de responsabilitat davant condicions potencialment dramàtiques.

Des de la semFYC volem donar difusió als pensaments i fer seguiment del teu viatge. Com podríem fer-ho?

Des la pàgina web de l’empresa que organitza el viatge pots fer un seguiment exacte i saber el lloc on es troba el vaixell en tot moment. A més, sempre que sigui possible podré enviar una reflexió, un pensament o una descripció perquè pugueu compartir-la a les vostres xarxes socials.

Haurem de crear un hashtag. Què et sembla #MFenAntártida?

Em sembla molt bo!