A part del suport de Finlàndia, el CSC té el de Bèlgica, Estònia, República Txeca, Dinamarca, Noruega, Polònia, Suècia i Suïssa, segons va anunciar el centre tecnològic en presentar la seva candidatura i ha pogut confirmar l’ACN. Per la seva banda, el centre italià Cineca té l’aval del govern del seu país i el d’Eslovènia.

El 7 de juny l’EuroHPC té previst anunciar quins són els centres escollits per allotjar els superordinadors preexascala, és a dir, amb una velocitat pic de com a mínim 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. La convocatòria va dirigida a cofinançar fins al 50% d'”almenys” dos supercomputadors, de manera que o s’escolliran dues de les tres propostes o també hi hauria la possibilitat que les tres institucions acabessin hostatjant un superordinador cadascuna.

El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops i, per tant, les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important. Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades.

Una cursa mundial per als superordinadors més potents

La iniciativa EuroHPC és el resultat de l’acord entre 28 països i de la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta per a la computació d’alt rendiment (HPC) i fer un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó. Es considera que aquests tres països i Europa són els grans actors internacionals en supercomputació.

El pla europeu preveu començar construint els, almenys, dos supercomputadors preexascala que estaran operatius a finals del 2020. Més endavant, el 2023, haurien d’entrar en funcionament almenys dos supercomputadors exascala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop).