Divendres 23 Agost, 2019

Barcelona competirà amb candidatures de Finlàndia i Itàlia per acollir un dels supercomputadors més potents d’Europa

Setze països donen suport a una de les tres propostes, cinc dels quals s'han compromès amb la del BSC

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) competirà amb el centre finlandès CSC i l’italià Cineca per acollir un dels superordinadors més potents d’Europa el 2021 en la que és la primera vegada que la Unió Europea cofinança infraestructures de supercomputació. Així ho recull l’organisme que gestiona la convocatòria, l’EuroHPC-JU. Com el BSC, el centres finlandès i italià ja havien mostrat interès per la iniciativa, de manera que no hi va haver cap sorpresa d’última hora i la convocatòria es va tancar a principis d’abril amb tres candidats per acollir un dels almenys dos supercomputadors que han d’entrar en funcionament abans que acabi el 2020. L’ACN ha confirmat que setze països donen suport a una de les tres candidatures, el valor total de les quals supera els 650 milions d’euros. La de Barcelona té l’aval de cinc estats.
La candidatura del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Computación (BSC-CNC) compta amb el suport del govern espanyol, la Generalitat, Portugal, Croàcia, Turquia i Irlanda. Tots ells s’han compromès a formar part del consorci que gestionaria la infraestructura si al final prospera la proposta barcelonina, excepte Irlanda, que no descarta entrar-hi més endavant, segons va explicar el BSC a través d’un comunicat fa uns dies.

A part del suport de Finlàndia, el CSC té el de Bèlgica, Estònia, República Txeca, Dinamarca, Noruega, Polònia, Suècia i Suïssa, segons va anunciar el centre tecnològic en presentar la seva candidatura i ha pogut confirmar l’ACN. Per la seva banda, el centre italià Cineca té l’aval del govern del seu país i el d’Eslovènia.

El 7 de juny l’EuroHPC té previst anunciar quins són els centres escollits per allotjar els superordinadors preexascala, és a dir, amb una velocitat pic de com a mínim 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. La convocatòria va dirigida a cofinançar fins al 50% d'”almenys” dos supercomputadors, de manera que o s’escolliran dues de les tres propostes o també hi hauria la possibilitat que les tres institucions acabessin hostatjant un superordinador cadascuna.

El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops i, per tant, les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important. Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades.

Una cursa mundial per als superordinadors més potents

La iniciativa EuroHPC és el resultat de l’acord entre 28 països i de la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta per a la computació d’alt rendiment (HPC) i fer un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó. Es considera que aquests tres països i Europa són els grans actors internacionals en supercomputació.

El pla europeu preveu començar construint els, almenys, dos supercomputadors preexascala que estaran operatius a finals del 2020. Més endavant, el 2023, haurien d’entrar en funcionament almenys dos supercomputadors exascala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop).

5,234FansM'agrada
940SeguidorsSeguir
15,474SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca