Dijous 22 Agost, 2019

Mobilització “perquè no torne el passat”

«Manifestar-nos és l’únic recurs que ens queda. Nosaltres portem des de l’any 68 i és una garantia vore gent jove, no només de la meua generació, que som els qui vam començar», ens comenta una dona que acudeix a la trobada. Vora les sis s’acosten tímidament diversos grups cap a la plaça Sant Agustí, a València, alguns amb pancartes i altres sense saber molt bé on posar-se. Passat i futur s’entremesclen al carrer, perquè el dia 25 d’abril es commemora la Batalla d’Almansa, per la qual el territori valencià va perdre els furs per ordre de Felip V el 1707. Els drets valencians que es defensen un dia com hui tenen una projecció de futur, però es recolzen en uns anys que queden llunyans.

Dins d’un panorama polític clau, la reivindicació adquireix una altra vessant, encara que per a les dimensions de la ciutat no és una manifestació multitudinària. Sembla evident que el panorama electoral ha marcat la presència política, que és escassa, i a més a més, a conseqüència de les vacances i l’avançament electoral, el tradicional 25 d’abril s’acaba celebrant un calorós dia 13. Escoltem la música de fons, veiem com les banderes i pancartes comencen a tindre certa cohesió, i tot dona l’indicatiu que el recorregut pot començar.

«La gent ens demana que no continuem simplement amb pancartes i reivindicant coses genèriques, sinó que aconseguim coses concretes i possibles. Hem de marcar un full de ruta per saber on anar, en favor de la llengua i la cultura», afirma Toni Gisbert, secretari d’ACPV.

La manifestació ha estat convocada per Acció Cultural del País Valencià, que l’encapçala amb el lema “Perquè no torne el passat. Continuem avançant”. Al fixar-nos en els assistents podem trobar diferents banderes, tant reivindicatives com d’associacions i diverses estrelades. Les sabatilles, camisetes de grups en valencià i una barreja de joves i majors dominen el panorama. Segons Toni Gisbert, secretari d’ACPV, la reivindicació es basa en dos blocs fonamentals. El primer té a vore amb «refer allò que el PP va desfer», centrant-se en la normalització de la llengua i la recuperació dels mitjans públics en valencià i, d’altra banda, destaca la importància de «fer estratègies de futur» i tindre un programa «en positiu».

Alba Juan Segura | València

El 25 d’abril, arran de la Batalla d’Almansa, es rescata el to reivindicatiu per la identitat valenciana, en un moment clau on la llengua sembla un dels pilars als últims discursos i programes valencians, i altrament, amb el fantasma del procés tant en l’àmbit nacional com autonòmic. Per damunt de crits i dolçaines podem escoltar una manifestant acompanyada de tres dones més, que ens dona la seua perspectiva: «Sempre s’ha intentat desfer el nacionalisme a aquest territori, però pense que el gran èxit és que no ens hem influenciat per Catalunya». Després de caminar des de la plaça Sant Agustí al ritme de l’Estrela Roja de Benimaclet, la manifestació ha passat davant l’Ajuntament per acabar al jardí del Parterre, seguida d’actuacions musicals.

«Recordar la batalla d’Almansa és recordar que, malgrat tot, som un poble que resisteix, i no volem mirar al passat, sinó cap al futur», explica Antoni Infant, el coordinador de Plataforma pel Dret a Decidir. 

Esquerra Republicana del País Valencià ha sigut l’únic partit amb una presència destacada, seguida d’organitzacions com Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir, Comissions Obreres, Intersindical Valenciana i altres que s’han unit a la convocatòria d’aquest dia. Algunes de les mesures concretes que la manifestació planteja són la reciprocitat amb TV3 per part del País Valencià, la necessitat de capacitació lingüística per a funcions públiques i la plena participació del govern valencià en l’Institut Ramon Llull. La proximitat d’eleccions ha marcat també el discurs, ja que tant el lema com molts dels assistents han posat l’accent en la possibilitat que les forces de dreta substituïsquen al Botànic.

Mentre caminem al costat de les pancartes, ens aproximem al principi de la manifestació, i allí trobem a Joan Francesc Mira, escriptor i president d’Acció Cultural, que reflexiona per a la Revista Mirall sobre la política valenciana: «Pense que per continuar avançant abans hem de consolidar el que tenim. Sincerament em fa por que totes les forces de dreta porten una campanya metòdica d’amenaça i destrucció». Es repetien diverses proclames, com la reivindicació a la figura de Guillem Agulló, així com crítiques al masclisme i feixisme. Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua, insisteix que els valencians tenim «dret a l’autogovern i a un finançament just», i critica que actualment els polítics conservadors es mantenen «molt desinformats» de la situació al País Valencià, perquè utilitzen un discurs que no «respon a la realitat lingüística valenciana». Com comprovem dins les diferents intervencions, la manca de drets lingüístics ha sigut una de les reivindicacions més presents i fortes.

Alba Juan Segura | València

La reciprocitat amb TV3, la televisió pública catalana, s’ha convertit en una de les principals reivindicacions. Toni Gisbert sosté que el canvi de govern ha significat una millora respecte a la situació anterior, però pensa que al Botànic li «ha faltat valentia política» i que la situació catalana ha tingut molt a vore amb les decisions preses pel govern. «Quan esclata el procés, als partits del govern valencià els entra la por i el vertigen electoral, i frenen en sec», defensa el secretari d’ACPV. També s’han escoltat i vist proclames reclamant “llibertat per als presos polítics” a Catalunya. Encara que el clima s’ha mantingut pacífic, una hora abans de la manifestació ja podíem vore un nombrós desplegament policial, que s’ha mantingut fins al final d’aquesta. Entre la gent que observava com passàvem sí s’ha pogut comprovar certa crispació. El crit de “Viva València española” d’un home al nostre costat o uns altaveus fent sonar l’himne d’Espanya des del balcó són algunes de les coses que hem viscut durant el recorregut, però sense majors incidents ni violència.

Després de les huit ens reuníem al jardí del Parterre, on dalt d’un escenari modest i amb menys multitud s’ha llegit la carta enviada per Jordi Cuixart, empresonat a Catalunya. El dia acabava amb música, i és que després de la dolçaina i les muixerangues, hem pogut escoltar les actuacions musicals de Fran Yera (Atupa), Inèrcia, Marta Margaix i Xavier de Bétera. El passat i el futur es miren una vegada més, amb certa distància, però també compartint un esperit molt semblant. Antoni Infant recorda amb inquietud: «fa 300 anys ens van furtar els nostres drets, i des d’aleshores s’han fet polítiques que no estan fetes ni pel poble ni per al poble».

Alba Juan Segura | València

5,235FansM'agrada
941SeguidorsSeguir
15,470SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca