Prop d’un 70 per cent de la seixantena d’Armats que sortiran dins la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a la Seu d’Urgell són dones. De fet, l’entitat es reivindica com a pionera a tot Catalunya en la seva incorporació a la desfilada, ja que les primeres que hi van participar ho van començar a fer a mitjans dels anys 70. A més, al 1992 es va nomenar la primera capitana i des d’enguany tenen presidenta. Alguns dels seus integrants porten assajant des del mes d’octubre passat i els dies previs a l’acte religiós es reuneixen al pati de l’escola Pau Claris de la capital alturgellenca. Aquest divendres a dos quarts de nou del vespre tornaran a obrir la processó, la qual sortirà de davant de la Catedral de Santa Maria d’Urgell.
Els Armats de la Seu d’Urgell estan conformats pels integrants de la banda de música i els llancers i, a més, compten amb la figura dels hebreus com a element tradicional i únic d’aquest pas de la processó de Setmana Santa. Enguany, la capitania dels llancers tornarà a estar ostentada per una dona, la novena des que l’any 1992 arribés la primera, ja que aquest càrrec l’ocupa la persona que fa més anys que hi participa en aquest destacament.
L’entitat també estrena presidenta, Pilar Peral, que ha estat vicepresidenta durant els darrers quatre anys i que, possiblement, sigui ara la primera dona que lidera una associació d’aquest àmbit a Catalunya. Mentre, en el cas de la desfilada, s’ha pogut constatar que la participació femenina es remunta a mitjans dels anys 70, segons les referències localitzades per l’historiador Climent Miró mentre duia a terme la recerca prèvia a l’elaboració del contingut del pregó de la Setmana Santa de 2018.
Julián Morales, una de les persones que es va implicar a l’organització dels Armats a partir del 1982 -quan la processó estava a punt de desaparèixer-, calcula que a mitjans de la dècada dels 80 sortien una dotzena de dones a la desfilada. A més, diu que hi havia “escassedat d’homes” que volguessin participar-hi, perquè era una època en la qual “les expressions públiques religioses” eren més minses. Per la seva banda, Maria Rosa Sort, que en aquell temps era la responsable del vestuari, explica que, els primers anys, la roba que lluïen provenia de donacions i que, posteriorment, en van poder comprar de nova.
Els Armats han participat a la processó de la Seu d’Urgell, almenys, des de mitjans del segle XIX. Actualment, els assajos comencen a l’octubre en el cas de les cornetes. La banda comença a reunir-se just després de les festes nadalenques i el destacament de llancers es prepara un mes i mig abans de la Setmana Santa. Durant les setmanes prèvies a la seva sortida, es troben en un solar proper als Bombers, mentre que els darrers dies ho fan al pati de l’escola Pau Claris de la capital alturgellenca.
Pel que fa a la celebració de la processó pels carrers de la ciutat, aquesta està relacionada amb la fundació de la Confraria de la Santa i Dolça de la Preciosíssima Sang de Déu Jesucrist, l’any 1603. Actualment, l’acte religiós, que es duu a terme al barri antic de la Seu d’Urgell, s’ha consolidat com el més important del Pirineu i un dels més rellevants de Catalunya. Compta amb deu passos, alguns dels quals són de llarga tradició i d’altres que s’han incorporat més recentment.