Andrea Ros es posa a la pell de la Celeste que, com explica l’actriu a l’ACN, és una actriu o “això pretén ser”, que no té massa sort ni li va massa bé i es planteja si el seu problema és que no té talent.

Pol Monen interpreta el personatge de l’Eze, un noi que somia en ser director de cinema. “S’ha preparat moltíssim, però es troba que un cop ha acabat la carrera no sap què fer amb la seva vida. No és tant fàcil com li havien dit”, explica l’actor a l’ACN. Al seu parer, la seva és una generació a la qual li “han ensenyat que ha de guanyar, però no a encaixar el perdre”.

El seu personatge, l’Eze, comparteix pis amb la Celeste, el Marcos i la novia del Marcos, amb els quals construeix “una bombolla” amb vincles molt forts d’amistat. Sense voler avançar masses detalls, assegura que el joc de ‘qui t’emportaries a una illa deserta’ arriba en un moment en el qual els quatre protagonistes “es volen dir les coses clares”. “Moltes vegades ensucrem la realitat i no ens diem la veritat entre amics”, assegura l’actor, que va rebre una nominació als últims Premis Goya com a Millor Actor Revelació per la pel·lícula ‘Amar’.

Del seu personatge, el que més li agrada són les seves contradiccions. “És un personatge que no sempre diu el que pensa. Tenir totes aquestes coses dins, aquest rum-rum cuinant per sota, em semblava molt divertit com a actor i un repte molt important”, diu Monen. D’aquesta manera, el seu treball interpretatiu ha estat de “contenció”, més que des de “l’explosió”.

Monen, de 24 anys, considera que la seva generació i la del director Jota Linares, nascut 12 anys abans, tenen en comú el context de crisi que han hagut d’afrontar. “Jota és un director que va tardar molts anys en debutar, com la majoria de la seva època, i nosaltres, com a actors, estem treballant bastant però hi ha molta inestabilitat en el sector”, ha reflexionat Monen. “Som uns afortunats només pel fet de treballar”, ha afegit.

En la mateixa línia, Ros reconeix que la seva carrera “no és gens estable. He viscut molt moments de no tenir feina”. De fet, ara mateix tot i presentar la pel·lícula, no té res entre mans. “He après a conviure amb aquesta inestabilitat de la professió”, assegura.

L’actriu admet que li agrada tant fer teatre com cinema. “Quan fa molt temps que faig teatre, m’entren ganes de fer cinema. Si hagués de triar, seria el teatre perquè és el que més he fet però va per moments, també depèn de les històries”.

Netflix

Pel que fa el fet que sigui una producció de Netflix, Monen considera que tot el que sigui donar suport la indústria audiovisual “és molt positiu”. “Hi ha una percepció des de fora com que es despersonalitza molt Netflix. Però jo la gent amb la que he treballat estima el cinema”, diu Monen. Així, considera que ser part d’una producció de la plataforma és una oportunitat “molt bona” perquè es pugui veure a diversos països.