La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans arriba després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’obra està dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC. Es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general, mots de dos o més dialectes, i en el seu àmbit restringit, mots propis d’una varietat, referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició. Hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.
L’IEC combina d’aquesta manera, com ha explicat en un comunicat, la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat.
Publicitat
La proposta es pot consultar a l’apartat de Llengua del web de l’IEC o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/