El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aporta claus per comprendre el món “fascinant” de la física quàntica en una mostra de producció internacional que posa a dialogar el treball creatiu de científics, artistes i filòsofs, ha destacat el científic assessor, José Ignacio Latorre.
Així ho han explicat també els comissaris de l’exposició ‘Quàntica’, Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, juntament amb la directora del centre, Judit Carrera, i l’assessor científic de l’ambiciosa mostra, que es podrà visitar fins al 24 de setembre abans de viatjar a Brussel·les i a Nantes i després del seu pas per Liverpool.
L’objectiu del recorregut, que la directora ha considerat el “viatge més apassionant” del CCCB en els darrers anys, és el de fusionar dos itineraris entrellaçats en un mateix espai híbrid amb la finalitat de descriure un dels paradigmes més destacats del darrer segle: la física quàntica.
Deu projectes artístics tracten d’evidenciar que l’impacte de la quàntica va més enllà del domini de la ciència, i d’altra banda es presenten nou finestres que introdueixen el treball de recerca en el laboratori i situen el visitant davant l’assoliment intel·lectual que suposen les teories de la física en contacte amb experiments avançats.
“Estem convençuts que estem davant d’una de les grans revolucions tecnològiques dels nostres temps, amb la física quàntica en mòbils, GPS i lásers transformarà les nostres vides, tant com ho ha fet Internet i el món digital”, ha dit Carrera.
Segons la líder del CCCB, la quàntica planteja interrogants filosòfics de primer ordre: “Ens fa intuir que probablement mai ho podrem conèixer tot del tot, hi ha límits com a humans de la realitat i del coneixement. Quina és la naturalesa de la realitat i el sentit de la nostra presència en l’univers?”.
“La ciència està en la seva infància”, ha destacat Latorre, que ha subratllat que la quàntica només ha afectat tres de les 50.000 generacions d’humans que han passat per la terra, i ha augurat una ràpida revolució inimaginable amb la trobada d’un ordinador quàntic.
Deixar de banda els prejudicis
D’entrada, la mostra demana els visitants deixar de costat els seus prejudicis filosòfics, i ha evidenciat que les lleis del món microscòpic són sorprenents: “No serveix de res el que tu saps sobre el món macroscòpic. No hi ha velocitats, ni òrbites ni res”.
Així, l’itinerari planteja un “panorama polièdric” que planteja noves preguntes i connexions que contribueixen a la comprensió d’una realitat aparentment invisible i l’impacte que aquesta té en les vides humanes.
L’exposició enfonsa arrels al programa insígnia d’arts del CERN, l’accelerador més gran de partícules del món, en col·laboració amb el FACT Liverpool.
La mostra es fa ressò de deu projectes, fruit de tres anys de residència d’un grup d’artistes convidats a residir en el CERN per desenvolupar la seva pràctica artística establint un diàleg amb enginyers i físics de partícules.
Entre les obres que es podran veure són ‘La vista des de cap lloc’, de Semiconductor; ‘Supralunar’ de Juan Cortés; ‘Xoc còsmic’, de Lea Porsager; ‘Cascada’, de Yunchul Kim; ‘Un1Un’, d’HRM199, i ‘Oscil·lació escalar’, de Diann Bauer.
També ‘En estat de pecat’, de James Bridle; ‘Rescatant el meu propi cadàver’, de Julieta Aranda; ‘No podem demostrar-ho encara, però sabem que està aquí fora’, de Yu-Chen Wang, i ‘La teoria holográfica de l’univers de la història de l’art’, de Suzanne Treister.