En aquest article no es fa apologia de la violència

En aquest article no es fa apologia de la violència. Tampoc es busca relativitzar-la. Però, en canvi, sí que es busca plantejar un debat sobre la superficialitat que pot comportar la seva condemna absoluta, independentment de l’impacte real d’aquesta violència, dels objectius que persegueix o dels arguments que la suporten. En la nostra societat, qualsevol mostra mínima de violència (o allò que és considerat violència sense ser-ho) és demonitzada per un ampli sector de la població. Un contenidor cremat o tombat, acaba justificant la brutalitat policial, i la criminalització d’un escarni a un banquer acaba convertint-se en la cortina ideal per amagar una estafa immobiliària. Sens dubte, les pintades i els adhesius tampoc se salven de ser utilitzats com a excusa perfecta per intentar deslegitimar multitud de lluites.

Deixem ara d’explicar situacions en les quals la utilització de la violència és buidada de contingut i parlem de l’únic argument que sembla ser vàlid per defensar-la: l’autodefensa. El significat d’aquest terme és força conegut, i fa referència a la protecció per part d’un mateix davant d’un perill o amenaça. Ara bé, com se suposa que ha de ser un perill o amenaça per justificar l’autodefensa? De quina manera s’ha d’expressar? Ha d’adquirir la forma de força física? Una de les possibles respostes a totes aquestes preguntes és que l’amenaça que justifica l’autodefensa és aquella que posa en risc els drets i llibertats d’una persona o d’un col·lectiu sencer, independentment de la forma que adquireixi. En conseqüència, i agafant aquesta afirmació com a correcta, plantegem tres situacions.

-Publicitat -    

Una família acaba de ser desnonada per no pagar la hipoteca que se li exigeix, ja que amb els ingressos que té li és impossible assumir totes les despeses. Davant d’això, una organització en defensa del dret a l’habitatge convoca una manifestació, durant la qual es pinten els vidres de les oficines del banc amb qui la família té contractada la hipoteca. Mentrestant, a l’altra punta de la ciutat, un home assegura que ha decidit no participar en la protesta perquè el fet d’omplir de pintura una façana no el representa.

Canviem ara d’escenari. Un partit d’extrema dreta està duent a terme un acte al mig d’un poble, en el qual es crida a l’abolició de les lleis contra la violència de gènere i a la deportació d’immigrants. Per mostrar el rebuig a aquest tipus de discurs, els col·lectius antifeixistes de la població organitzen una acció que consisteix a llançar ous amb pintura contra les persones que participen en l’acte. Una senyora, a través de les xarxes socials, ressalta que no està d’acord ni amb uns ni amb altres.

Finalment, exposem una última situació. Després d’un seguit de mostres clares de violència policial, s’escampen les protestes al carrer i es creen barricades amb pneumàtics encesos. Quan, de nou, la policia es disposa a carregar contra els manifestants, aquests llancen pedres i ampolles de vidre contra les forces de seguretat. “I què s’esperen que faci la policia si els hi tiren coses?”, exclama un noi, assegut a la barra d’un bar.

Però, després de posar sobre la taula aquests tres escenaris, què tenen en comú? En primer lloc, existeix una reacció contra una amenaça, contra una violència de diversa tipologia, contra un “abús de força” (definició de violència establerta pel Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) amb la intenció d’evitar la restricció de drets. A la vegada, els tres fets també es converteixen en el blanc de crítiques motivades per un ús de la violència (per fer front a una altra violència, recordem-ho) o per una falta de civisme. Val la pena centrar-se en aquest últim terme, “civisme”. Etimològicament, aquesta paraula prové del llatí civis, que significa ciutadà. Així, la Revista Valors defineix civisme com “el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans viure a la ciutat respectant unes normes de convivència, unes regles de joc, uns drets bàsics i uns valors constitucionals”.

La pregunta és si realment, en les hipotètiques situacions que hem plantejat anteriorment, no s’està defensant precisament això, que es respectin les idees en les quals, teòricament, s’hauria de basar una societat democràtica i on es defensin els drets humans. I no només això, sinó que en els tres casos s’explicita una clara solidaritat. A través de la posada en risc de la integritat individual, s’està procurant el manteniment de la dignitat col·lectiva. És clar, sempre es pot buscar treure importància a tot això al·ludint al fet que es fa mal bé mobiliari urbà o que s’ataca a les forces policials que han de “garantir” la seguretat dels ciutadans, però aquest argument només és vàlid quan es considera més necessària la integritat d’un tros de plàstic que la dels drets fonamentals, quan s’obvia que la policia acostuma a actuar prioritzant la defensa dels interessos privats i de les classes benestants, a la vegada que s’aparta la mirada quan es reprimeix a la població sense cap mena de lògica racional.

D’aquesta manera, malgrat que és legítim i completament respectable no compartir certes formes de lluita, és perillós prioritzar la crítica per davant de la realització d’una reflexió profunda sobre els objectius que es persegueixen amb les accions. L’equiparació de l’oposició sense subterfugis a les injustícies amb les mateixes injustícies només contribueix al seu manteniment, i la compra cega d’unes regles socials establertes en el passat sense tenir en compte l’evolució de la realitat s’acaba convertint en l’aliada ideal dels reaccionaris.

 

 

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca