Lyona i David Fernàndez reinterpreten la llegenda de Sant Jordi en clau feminista i assembleària en un llibre il·lustrat

L'heroi es converteix en heroïna a 'La revolta de Santa Jordina', un text ple de referències al procés i a l'1-O

El llibre il·lustrat ‘La revolta de Santa Jordina’ (Amsterdam) proposa una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi amb una visió feminista i assembleària. La il·lustradora Lyona i el periodista David Fernàndez han ideat una versió actualitzada amb referències a la situació política de Catalunya i l’1-O com a rerefons. La protagonista, aquesta vegada, és una dona. “És bastant necessari reconstruir la ficció des d’un punt de vista més feminista. Ja n’hi ha prou que les dones siguin simplement un objecte a desitjar, aconseguir o defensar”, diu a l’ACN l’autora de les il·lustracions, Lyona. Fernàndez explica que el carril central del llibre és una “història llegida amb perspectiva de gènere i feminista”. Santa Jordina, juntament amb un poble mobilitzat en assembles i manifestacions davant la repressió del rei i el drac, aconsegueix derrotar els malvats.
La idea original va ser de la productora Alguna Pregunta basada en el format ‘Dibuixacontes’ de ‘Betevé’. En aquella ocasió, Lyona va dibuixar Santa Jordina i Estel Solé va fer-ne la reescriptura, que va narrar el periodista David Fernàndez. Per al conte editat per Amsterdam, la reescriptura del conte la va fer el mateix Fernàndez, que va donar-li el seu punt de vista a la història.

El llibre mostra una Jordina “republicana, feminista, ànima lliure i consciència crítica” que mobilitzarà tot un poble contra el rei tirà i el Drac Mercat. Montblanc ha votat i ha decidit que no volen viure més sota les ordres d’un rei tirà, però el monarca no pensa abandonar els privilegis i demana reforços al Drac Mercat, que ve al seu rescat. La Jordina serà la primera a rebel·lar-s’hi i el poble es mobilitzarà perquè saben que només se’n sortiran si actuen junts i alhora.

Fernàndez explica que el llibre “capgira la història, i en comptes de posar la masculinitat salvadora” s’opta per “la figura d’una noia valenta”. Segons assenyala, ha estat un exercici interessant de revisar també altres tòpics com “la seguretat que dona el rei com un principi d’autoritarisme més que d’autoritat o aquesta figura tan de moda en temps de populismes que algú vindrà i ens salvarà, i no, s’ha de fer entre tots”, afegeix. L’obra posa en valor allò que és comú perquè quan algú ho pren tot a la gent, “hi ha la possibilitat de perdre béns comuns siguin hospitals, escoles o biblioteques”.

Fernàndez ha definit a la protagonista, Santa Jordina, com “una entre tantes però sense tantes seria impossible la una i sense milers d’unes seria impossible un nosaltres col·lectiu que és el que permet canviar les coses”. “Per primer vegada, que la dona no sigui la princesa que han de salvar, sinó que sigui la que se salva ella mateixa”, apunta Lyona.

La voluntat del llibre sobretot és que el llegeixin conjuntament pares, mares, fills i filles. “És un llibre per compartir i és curiós perquè en cada mirada adulta o petita hi ha mirades diferents”. L’escriptor del llibre apunta que tots els nens saben què va passar l’1 d’octubre i tenen la seva pròpia mirada i que “una de les altres lliçons del feminisme és aquest conte evita el fet violent. Una república és un lloc on ningú es menja ningú i el país és de tots pensin el que pensin”.

En aquesta línia, el llibre està ple de referències actuals com l’article 155, el referèndum, o la república. Al final, però, la llegenda “és la mateixa i està tractada amb molt d’humor”.

Els autors

David Fernàndez (Barcelona, 1974) és periodista de ‘La Directa’, cooperativista i activista social. Està afiliat al sindicat IAC. Ha escrit ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’; ‘Cop de CUP’, conjuntament amb Julià de Jòdar; ‘Foc a la barraca’ i ‘August Gil Matamala’, conjuntament amb Anna Gabriel. Recentment ha coordinat amb Àlex Romaguera ‘Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans’. Entre el 2012 i el 2015 va ser portaveu de la CUP Alternativa d’Esquerres al Parlament.

Marta Puig (Esperreguera, 1979), més coneguda com a Lyona, és dissenyadora gràfica i realitzadora. S’ha fet popular pels videoclips realitzats per a grups com Love of Lesbian, Amaral, Lori Meyers, Mishima, entre d’altres. ‘Jo mataré monstres per tu’ va ser el seu primer àlbum il·lustrat, un conte de Santi Balmes del qual se n’han fet més de vint edicions. També ha il·lustrat ‘Mis primeros, primeros besos’ i ‘La vida es corta y luego te mueres’.

Fernàndez ha destacat la feina en equip amb la Lyona. “Ha estat una simbiosi i ens ho hem passat molt bé”, afegeix. “I això és un aprenentatge més del feminisme i és que no hi ha grans lideratges, és un llibre compartit i fet entre dos”.

5,232FansM'agrada
908SeguidorsSeguir
15,424SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca