Podríem haver entrevistat el torero o el futbolista, però ens vam decidir per entrevistar el César Jiménez polític. Diputat de Podem a Les Corts, concretament. Dissabte de matí, agafem el Rodalies de València cap a Castelló. Sabem que serà un viatge difícil per les nefastes condicions en què Fomento té els trens. Polítics de les principals forces valencianistes ens donen ànims des de les xarxes socials. Amb retard, com no podia ser d’altra manera, arriba el nostre tren a l’estació de Castelló, on ens espera César. Ens puja al seu cotxe per dur-nos a unes jornades sobre la comarcalització del territori valencià, on debat amb la resta de forces polítiques valencianistes. Mentre xarrem sobre música arran de la seua samarreta de La Gossa Sorda i albirem el Penyagolosa a meitat del camí, fem, per primera vegada a la nostra vida, una entrevista en un cotxe. Hui, al nostre Mirall, César Jiménez.

Tu vens del món de l’activisme. Com decideixes donar eixe pas a la política des d’un món tan proper i alhora tan connectat com els de les ONGs?

Jo soc defensor de que la política la fem cada dia amb cada gest, i per això pense que sempre he estat en política. Pel que fa a la política més propera al carrer sempre he estat prop de les lluites contra les corregudes de bous, en manifestacions defensant la llengua i els Aplecs dels Ports, una Radiotelevisió Valenciana plural al seu moment i la reciprocitat amb TV3 que el PP ens va llevar. Després vaig conèixer les ONGs defensant les persones amb discapacitats i, com em va fascinar, vaig decidir fer un Màster en Cooperació. Jo em mostrava molt reivindicatiu donant xerrades a les escoles i en eixe moment va implosionar el 15M. Eixe va ser el meu primer contacte amb un fòrum on poder parlar lliurement sobre tots els assumptes que m’interessaven. El 15M vaig començar a aparèixer al món polític de la ciutat de Castelló.

Com vas passar del 15M a Podem?

Mentre el 15M perdia força un nou moviment es formà i, naturalment, arribà a Castelló. Des de les primeres assemblees vaig començar a participar. Així, molta gent que abans no estava a la política però tenia inquietuds les va poder concretar amb eixe nou instrument que va ser Podem.  Al meu cas respectava i valorava les forces polítiques pre-15M, però, no obstant això, eixa eina que fou Podem ens va servir a moltes per implicar-nos en política institucional per primera vegada.

“Molta gent que abans no estava a la política però tenia inquietuds les va poder concretar amb eixe nou instrument que va ser Podem”

De quina manera definiries l’evolució ideològica de Podem?

Considere que cada moment històric requereix d’una resposta: al seu moment va ser el 15M, després va ser Podem i, certament, Podem ha anat perfilant quina forma agafava per ser més efectiu a l’hora de fer política i d’aconseguir els seus objectius polítics. Si bé és veritat que Podem s’ha apropat més al perfil d’un partit d’esquerres clàssic, també pense que això era inevitable; això ho sabem ara, després d’haver passat per les institucions i veure com l’aparell burocràtic de cadascuna d’elles t’atura i et fa adaptar-te (…) Una de les principals dificultats amb què ens hem trobat és que necessitàvem d’una mobilització massiva i constant, i aquest fet és molt complicat. No obstant el canvi de forma de Podem, segueix constituent una eina fonamental per canviar la vida de les persones.

És el canvi de sigles la solució davant l’estancament polític com va fer Convergència o ha fet Errejón?

Moltes vegades com et reformules té a veure amb la pròpia utilitat del projecte anterior i el futur. Si, per exemple, Catalunya Sí Que es Pot, no s’haguera reformulat, no hauria tingut les capacitats i la força d’En Comú Podem, que va guanyar les Eleccions Generals a Catalunya. A aquestos temps la utilitat és important, i per això crec que la clau passa per fer una reflexió política sobre si eres útil; si d’eixa reflexió obtens que podries ser més útil, és el moment de fer una reformulació del teu projecte polític.

“Cada moment històric requereix d’una resposta”

Creus que sense Podem s’haurien aconseguit algunes de les conquestes del Botànic? Què s’ha aconseguit gràcies a Podem?

Molt bona part de les mesures que el Govern del Botànic reivindica han sigut mesures que ha introduït Podem mitjançant els Pressupostos: l’eliminació del copagament farmacèutic, l’ampliació de les escoletes de 0 a 3 anys, l’acceleració de la tramitació dels expedients de Dependència que crec que no s’haurien dut a terme o no s’haurien resolt al mateix ritme si des de Podem no haguèrem estat presents.

Us ha mancat comunicar millor les vostres conquestes?

Tu pots tractar de fer-te un lloc al món comunicacional valencià amb molta insistència, però els teus recursos son molt limitats. Des del Govern comptes, a més d’amb els funcionaris treballant per a tu i generant comunicació, mitjans de comunicació de capçalera que et son afins i en els que inclòs pots tractar d’influir i de canviar la seua línia editorial. Nosaltres no tenim ni l’accés que tenen des del Govern als mitjans ni tenim els diners per aconseguir que les nostres accions més determinants puguen eixir en eixos mitjans i col·locar els nostres missatges.

Què diferencia Podem de la resta de forces del Botànic?

Després d’una legislatura de la recuperació de molts drets i prestacions socials que havien sigut arravatades pel Partit Popular, ens cal una legislatura de la transformació (…) Hem de traure els canons i aspirar a fer canvis estructurals ja. Exemple? Hem de traure una llei que ens permeta coordinar les Diputacions amb la Generalitat per poder optimitzar recursos i que els serveis arriben a la població en igualtat. A més a més, hi ha hagut qüestions que han sigut paralitzades al meu judici per falta de valentia i que depenen de l’equilibri de forces al Govern del Botànic. Si entre Podem i Compromís sumem més que el PSPV, podrem anar molt més ràpid: això s’ha vist a casos com els d’INTU Mediterrani, on ha estat el risc de destrossar un pulmó verd de València. S’ha de començar a pensar a llarg termini i buscar la sostenibilitat sempre (…) Som la garantia per defensar el territori d’un urbanisme feroç i eixe serà un dels eixos de la nostra campanya.

“Podem permetrà passar de la legislatura de la recuperació a la legislatura de la transformació”

Com ha sigut la vostra adaptació a la vida parlamentària? Amb quins obstacles us heu trobat?

Al començament existia un desbordament de gent que venia a les reunions perquè per fi sentia que tenia la possibilitat real de fer política, i les nostres seus s’omplien: hi havia una forta connexió amb la ciutadania. Nosaltres hem seguit rendint comptes a tota la militància, però la vida parlamentària té molts obstacles que fan que tot vaja molt més espai, i a eixos rendiments de comptes transmetíem cert pessimisme que ha desmoralitzat en part la nostra militància. Hem de recobrar el pols de la ciutadania (…) Hem de continuar derribant els murs que separen la ciutadania i els parlaments. Per exemple, vaig estar treballant amb la PAH i em van ajudar a veure clares algunes coses que abans no veia clares. Em van demostrar que era possible i ho vam fer junts (…) La reforma de l’Estatut d’Autonomia hauria pogut ser més profunda amb el recolzament del nostre poble. Això demostra que necessitem molta més força al carrer.

Una de les qüestions que més dubtes suscita és la mancança de popularitat i presència del vostre candidat a Les Corts Rubén Martínez Dalmau?

Si bé és veritat que no té un índex de coneixement molt elevat, ja estem treballant en el posicionament del nostre candidat. Des de fa algunes setmanes està recorrent el País Valencià amb la iniciativa ‘Dalmau en Ruta!’. D’altra banda, hi ha una sèrie de espais de debat i de reflexió on el nostre candidat està per llei i que pensem aprofitar el màxim possible i que té una gran capacitat d’arribar a conèixer millor a la ciutadania (…) A més a més, us puc avançar que durant la campanya haurà algunes sorpreses molt interessants que ens posaran el centre del debat. Crec que serà una molt bona campanya.

“Tenim preparades algunes sorpreses a campanya que seran determinants”

Com a pare ben orgullós que va portar la seua filla a vore com s’aprovava la reforma de l’Estatut en directe a Les Corts, què hi penses de la conciliació i la política?

El cas de Carolina Bescansa va ser el primer exemple de gent normal fent política i va evidenciar que encara quedaven moltes passes per donar-se. L’altre dia el nostre senador Ferran Martínez va entrar a la Comissió del Senado amb el seu xiquet perquè s’havia endarrerit la sessió i havia de fer el relleu amb la mare, i el va fer amb tota la normalitat del món.  Ara, dic jo que no serà tan normal encara això quan ha sigut notícia. Lluitarem per fer més compatible la conciliació de la vida laboral i la vida familiar (…) Hem d’explicar a la gent que nosaltres no volem aquestos canvis per a nosaltres, sinó per a tota la ciutadania, i que des del nostre àmbit puguen arribar més enllà (…) Un exemple d’aquesta tesi és que al costat de Les Corts hi havia un solar abandonat que era propietat de Les Corts, i jo vaig suggerir que es fera una escoleta, tant per a nosaltres com per a la gent del barri. Finalment no es va poder dur a terme perquè van aparèixer ruïnes romanes baix el solar.

Tenim les eleccions a tocar. Hui t’has reflexat al nostre mirall i ens agradaria que feres algunes recomanacions cultural als nostres lectors.

Una lectura que recomanaria són les trilogies del castellonenc Santiago Posteguillo, que et permeten conèixer com funcionaven les jerarquies de poder a l’Antiga Roma. En general també recomane a la gent estudiar llengües per plaer, perquè et serveixen per a viatjar i conèixer altres cultures. Jo vaig aprendre xinès i és una de les decisions més importants que he pres. Les llengües t’ajuden a ser més empàtic quan vas a un lloc i també quan reps immigrants de qualsevol lloc i entendre els perquès. La manera òptima seria que poguèrem viure a cada país sis mesos, però mentre això arriba l’aprenentatge de llengües esdevé fonamental.

“Les llengües t’ajuden a ser més empàtic amb els altres”