El 1989 els bessons Lessage, Sòlene i Raphaël, d’onze anys, desapareixen sense deixar rastre. La petita població de Piolenc queda commocionada, i no vol creure que entre els seus veïns hi ha algú que ha pogut segrestar els dos germans. L’any 2018, tres nens més desapareixen a la mateixa localitat. El suïcidi, l’amor i la morbositat amb la qual tracten els mitjans de comunicació els successos són els principals elements que s’entrelliguen en el llibre.
El cadàver de la nena apareix en un cementiri, amb un vestit de comunió blanc i una corona de flors als cabells, cosa que fa pensar que qui la va assassinar era algú que l’estimava molt. L’autora es va inspirar en dues desaparicions que van passar a França i com aquests successos van impactar el país, agreujat per un tracte escabrós de la premsa. “Per tots no hi ha res pitjor que la mort o desaparició de nens. És una cosa que no et pots recuperar. T’imagines què passaria si et passés a tu”, ha explicat l’escriptora. Però l’enigma principal no és la desaparició dels dos bessons, sinó el per què 30 anys després comencen a enviar missatges misteriosos signats per ells.
El suïcidi, l’assassinat o l’incest apareixen com a possibles resolucions d’un cas que fa constants girs. “Vaig escrivint sense saber on vaig. Intento sorprendre’m. Sóc la primera lectora. Deixo un capítol obert a dos o tres acabaments, i quan m’aixeco decideixo avançar cap a un eix o un altre”, ha explicat l’autora. És per això que no se li va fer gens difícil el format del concurs Grand Prix du Thriller, en què els autors pengen capítol per capítol la seva obra en una comunitat literària online, Fycticia, de més de 100.000 seguidors. La quantitat de comentaris i debat que va generar l’obra la van portar a guanyar el premi VSD RTL.
L’autora ha assegurat que amb la novel·la ha descobert que hi ha nens que neixen “dolents i no hi ha res que pugui salvar-los”. “He descobert que en els nens no necessàriament existeix la puresa que a priori pensem que hi ha. Molts s’inspiren dels adults amb els quals creixen”, ha reflexionat Destombes. Tractar temes que afecten la infància “desestabilitza” no només als lectors, sinó a ella mateixa, ha assegurat.
Com a exemple, el tema del suïcidi, l’abús, la manipulació i l’impacte que pot tenir en els nens la va “impactar absolutament”. “Abans d’escriure el capítol del tema del suïcidi vaig llegir articles i estudis psicològics, i les xifres em van sorprendre i impactar”, ha explicat Destombes.
El llibre s’endinsa també en un amor que és “destructiu”. “L’amor és pràcticament l’única cosa que val la pena, però és també el que et pot fer més mal”, ha explicat Destombes. “És el que obre més suspens perquè sempre està la porta oberta a si et poden destruir o no”, ha afegit l’autora sobre aquest aspecte del text.
L’editor de la col·lecció ‘Roja y negra’ de Penguin Random House, Jaume Bofill, ha assegurat que el llibre va ser una revelació a França l’any passat. “Era una autora no gaire coneguda, i la sensació dels editors internacionals ha estat també d’admiració absoluta”, ha dit Bofill.