Portem el debat per una República inclusiva a les empreses

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Per Alfons Bech Peiró

Sóc militant de CCOO fa 50 anys. Vaig començar a treballar al ram del metall. Era electricista, i vaig treballar a fàbriques com Seat, Motoplat, obres de construcció, muntatge. Vaig ser acomiadat varies vegades per motius sindicals i sis mesos a la presó. A principi dels vuitanta vaig entrar a RENFE i després ADIF. Ara sóc jubilat. Durant tota la meva vida d’obrer sempre he estat, linguisticament parlant, en minoría. Parlant sempre més castellà que català, amb companys i companyes que provenien d’Andalusia, Aragó, Murcia, Galícia, Castella…amb els que m’he entès força bé i m’he divertit amb els acudits a l’hora del entrepà.

Entre els ferroviaris hi havia molts que venien d’arreu de l’Estat. Esperaven estar de pasada per Catalunya i sempre estàven pendents per veure si sortien concursos de trasllats. Però en va. Al final la majoria s’han quedat i tingut els fills i nets a Catalunya. Les empreses estatals han anat canviant. Cada cop més feines s’han pasat a les empreses de contractació i subcontractació. També s’han deslocalitzat empreses. Amb les seves lleis, el capital ens han fet els sindicats més petits: dividint-nos en empreses diferents, categories diferents, contractes diferents, salaris diferents…No hem sabut combatre la globalització i els sindicats ens hem afeblit a tot el món.

Vull dir amb tot això que per introduir el debat republicà, a favor d’una República Catalana, en centres de treball, fàbriques i empreses amb plantilles dividides, moltes persones precaries i on la majoria no participen del debat polític, necesitarem molt esforç i intel.ligència. I anar plegats els sindicats. Ho haurem de fer no a partir de posicions ideològiques independentistes, sinò a partir de debats democràtics i de drets socials. Catalunya és una nació amb una llengua propia, però alhora és un mosaic de llengües i cultures diferents que conviuen. El ciment social és la lluita per uns valors democràtics i drets comuns. Per tant la clau és trobar aquests punts comuns i demostrar que un règim republicà pot ser mil vegades més democràtic i social que la monarquia semifranquista que tenim.

Per fer això no cal un sindicat independentista. A l’inrevés, un sindicat com més pluricultural i d’origen divers, millor, doncs és una oportunitat per poder parlar amb companys i companyes de manera franca i directe de les coses que ens interessa com a classe treballadora. O es que en una República Catalana no hi haurà persones que no es considerin independentistes? Sincerament crec que el frontisme sindical és més un obstacle que un avantatge. La història del sindicalisme recent a Catalunya és molt diferent a Catalunya respecte al Pais Basc o Galícia. I crec que és més encertada.

Recordo que una enquesta interna donava fa dos anys que el 40% d’afiliació era partidària d’un Estat independent en forma de República. Per això lluitem membres que estem agrupats com Sindicalistes de CCOO per la independència i la República catalana. Ara CCOO ha baixat en vots i delegats en el sector públic per manca d’implicació de la nostre direcció en la lluita per les llibertats nacionals. I per lamentables declaracions de dirigents vinculats a una força política, on els seus atacs al “procés” han estat molt similars als que fa la dreta del PP i Cs. Part dels vots a CSC son de persones independentistes afiliades a CCOO. Felicito a la I-CSC i a USTEC-IAC pels bons resultats. Però em sap greu que el treball abnegat de centenars de delegades i delegats de CCOO no s’hagi reconegut per aquestes raons polítiques.

Malgrat aquest degoteix de CCOO cap a altres sindicats (que sempre hi ha hagut), treure la conclusió que pot arribar la República sense comptar amb els milers de persones afiliades i delegades de CCOO – 140 mil de CCOO i altres milers d’UGT- és deixar pasar la oportunitat de construir una República per no se sap quan. Si creiem que la oportunitat històrica és ara, hem de comptar amb una estratègia per una República inclusiva i avançada socialment ara. Per tant, que  incorpori els sindicats majoritaris, començant pels que ja treballem per la República.

Espero que, pasades les eleccions sindicals de març, podem instaurar un clima de diàleg per que als centres de treball i als sindicats -començant per CCOO- es pugui debatre amb tranquil.litat quin tipus de règim ens interessa més a la classe treballadora: el règim monàrquic que tenim, o un altre republicà. Quina participació ha de tenir la classe treballadora i els seus sindicats en els fonaments d’aquest nou Estat? En la Constitució? Quin poder de veto? Quin control ciutadà dels electes? Cóm la democràcia entra a les empreses, al control de la salut laboral, de la igualtat?

Jo vull una República on la classe obrera estigui al moll de l’ós, no qualsevol. Per fer això ens necessitem tots els sindicats i totes les ideologies democràtiques. Debat de tipus constituent que no hem pogut tenir fins ara. Debat i acció unida pels drets laborals, és el que portará la República.