El Govern de la Generalitat de Catalunya commemora que fa 100 anys va morir l’escriptora i periodista feminista Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 – 1919). Al llarg de l’any s’organitzarà una jornada commemorativa i s’exhibiran i divulgaran una exposició, una peça teatral i un vídeo amb l’objectiu de recordar-la, visibilitzar les seves aportacions i retre-li homenatge.

Una campanya a través de les xarxes socials amb el hashtag #AnyDolorsMonserda i unaGuia bibliogràfica sobre Dolors Monserdà elaborada pel Centre de Documentació Joaquima Alemay i Roca aproparan a la ciutadania la primera dona que va presidir els Jocs Florals de Barcelona.

L’Institut Català de les Dones, institució de referència del Govern per a l’impuls de les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per a l’erradicació de la violència masclista, és l’òrgan que organitza i coordina els actes de reconeixement a aquesta figura històrica.

Filla d’una família de la burgesia, va rebre una educació acurada. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 fou nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. La major part de la seva obra poètica quedà recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana,Feminal… i també va escriure teatre, amb obres com per exemple Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876).

Més tard, reorientà la seva producció cap a la novel·la. Publicà, entre d’altres, La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) i la seva obra més significativa: La fabricanta (1904).

En els seus escrits posà de relleu les aportacions de les dones en un moment històric que començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar com a destí de les dones. Les seves reflexions i propostes les recollí en l’assaig Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909).

Un altre eix del seu pensament fou la preocupació per les condicions de vida de les obreres, en especial per les cosidores, un col·lectiu que treballava en unes dures condicions d’explotació i insalubritat. A la recerca d’una solució a aquesta situació, un any més tard fundà i dirigí el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, una associació professional situada al carrer de Montcada de Barcelona. Funcionava com una cooperativa i oferia materials de costura a preu de cost, formació, borsa de treball i assistència mèdica gratuïta. Per tot això, esdevingué una entitat pionera en la millora de les condicions laborals de les dones.