El Liceu es transforma en una Venècia emboirada pel retorn de ‘La Gioconda’ tretze anys després

Pier Luigi Pizzi i Guillermo García Calvo dirigeixen una reposició que encarnen les sopranos Iréne Theorin i Anna Pirozzi

 ‘La Gioconda’ torna al Liceu amb una reposició de la producció creada el 2005 de la mà del director d’escena Pier Luigi Pizzi. Les sopranos Iréne Theorin i Anna Pirozzi interpreten el dissortat paper de la Gioconda en una obra que aplega un total de 230 artistes. És l’òpera “més complicada” que mai ha dirigit Guillermo García Calvo, ha explicat el músic en la presentació de l’espectacle aquest dimecres. Si bé García Calvo debuta en l’obra més coneguda d’Amilcare Ponchielli, no és el cas del veterà escenògraf italià Pier Luigi Pizzi, que torna a portar a Barcelona una Venècia plena de simbolisme. “Inspirat en les pintures de Turner”, la boira és l’element que unifica els elements del melodrama: l’amor, la venjança, l’enveja i la mort. Es podrà veure de l’1 al 15 d’abril, amb la retransmissió el dia 10 a 122 sales de cinema d’arreu del món.

Malgrat Canaletto seria el pintor “més indicat” per representar Venècia, Pizzi s’inspira en l’impressionisme de William Turner per bastir una escenografia en què la mort hi és sempre present. “Turner veu Venècia com un deliri, un deliri de llum en la boira. Això es el que em va colpir”, ha dit l’escenògraf de 88 anys. Ponts, aigua, góndoles funeràries, una tomba o la boira persistent són els elements que representen la Venècia del segle XVII on Gioconda és acusada de bruixeria. El personatge d’Enzo Grimaldo, que abandona la protagonista, l’encarnen Brian Jagde i Stefano La Colla, i Laura, la nova amant de Grimaldo, és interpretada per les mezzosopranos Dolora Zajick i Ketevan Kemoklidze. Els baixos Ildebrando d’Arcangelo i Carlo Colombara interpreten el paper d’Alvise.

Publicitat

Com a representant dels cantants, el tenor Brian Jagde ha confessat la complexitat de seguir la història d’uns personatges que es coneixen abans del text, cosa que complica la trama, però assegura que com a història d’amor “s’acaba veient el que s’ha de veure”. “Em trobo amb uns quants reptes, estilísticament estem creuant una frontera entre Verdi i Puccini, cantant sobre la línia però amb l’explosivitat de Puccini”, ha dit Jagde. El tenor debuta en el paper, com també ho fan altres artistes com Iréne Theorin i el mateix director musical, que assegura que es tracta d’un avantatge perquè dona “frescor i autenticitat” a l’obra. “És més estimulant. Qui ho ha cantat cent cops normalment ho fa molt rígid. És un treball contrari a la rutina”, ha explicat García Calvo.

El director afronta dificultats com el fet que 80 actors es moguin per l’escenari en unes escales “immenses”, cosa que afecta a la concentració i coordinació “de principi a final” ja que es generen sorolls que dificulten el tempo. Uns moviments que són necessaris per transmetre “la connexió entre el text i la música”. El director, expert en repertori alemany, assegura que ‘La Gioconda’ és “un altre món”, però que té certa connexió amb Wagner per la introspecció psicològica dels personatges. “És molt propera a la manera de buscar les entranyes, i inspirador per autors com Puccini”, ha explicat el director.

Pizzi ha defensat el moviment dinàmic a l’escenari perquè l’òpera “és acció, és música, so, però també imatges”. “S’ha de pagar un preu”, ha dit sobre els sorolls que provoquen els artistes i figurants. L’escenògraf ha destacat la importància del cor, que té una tasca complicada per coordinar-se amb l’orquestra. 147 persones a escena i 91 músics formen el total de 230 artistes de la producció.

I malgrat és una producció del Liceu, el Teatro Real de Madrid i Arena di Verona presentada fa 13 anys, “el temps passa per tots”, assegura Pizzi, i per això la tecnologia ha permès anar més enllà en l’escenografia i dotar de llums més sensibles i colors més vius. “Utilitzem avui casi la meitat dels aparells que s’utilitzaven fa 13 anys”, ha recordat el director.

D’altra banda, ‘La Gioconda’ inclou un dels ballets més coneguts pel gran públic, ‘La dansa de les hores’. Gheorghe Iancu coreografia un dels ballets més cèlebres del repertori operístic amb els ballarins Alessandro Riga i Letizia Guiliani com a solistes.

L’obra consta de quatre actes i llibret d’Arrigo Boito, i es va estrenar per primer cop a Barcelona el 1883 al Liceu. L’últim cop va ser el 25 d’octubre de 2005, completant un total de 144 representacions. Onze funcions, de l’1 al 15 d’abril, se sumaran a aquesta llista.

‘La Gioconda’ als cinemes

A més, la funció del 10 d’abril es retransmetrà en directe a 21 sales de cinema a Catalunya, 69 a l’Estat i un total de 122 arreu del món, en països com Dinamarca, Eslovàquia, Canadà o el Regne Unit. La iniciativa és fruit d’una coproducció de RTVE, Mezzo i la productora Les Films Jack Fébus.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Catalunya participa en un projecte europeu per a la inclusió de nenes i dones gitanes

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, amb el Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, participa en...

Felipe González s’emprenya

L'expresident del Govern espanyol Felipe González ha avisat aquest dijous a l'executiu de Pedro Sánchez que no es pot construir un "projecte de futur"...

Calvo avisa que intentarà sumar Cs als pressupostos “fins a l’últim minut”

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha celebrat el suport d'ERC, PNB i EH Bildu als pressupostos generals de l'Estat, però ha...

Aragonès defensa el pacte dels PGE “per responsabilitat”

El vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres que han arribat a un pacte amb el Govern...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca