Luxemburg veu “discriminació lingüística” en un procés de selecció de conductors pel Parlament Europeu

El Tribunal de Justícia de la UE anul·la la convocatòria perquè només estava en anglès, francès i alemany i no veu justificat que es limiti el coneixement d'una segona llengua a aquests tres idiomes

Publicitat
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat al raó a Espanya en un cas de denúncia de “discriminació lingüística” en un procés de selecció de conductors pel Parlament Europeu que no incloïa el castellà. L’Estat va demanar al tribunal que anul·lés la convocatòria perquè el formulari d’inscripció només estava en anglès, francès i alemany i perquè els candidats havien de parlar una de les 24 llengües oficials i tenir un coneixement satisfactori d’un segon idioma, que es limitava a l’anglès, l’alemany o el francès Segons el TJUE l’estatut dels funcionaris de la UE prohibeix “tota discriminació, com la motivada per raó de llengua” amb el benentès que “poden autoritzar-se diferències de tracte per raó de llengua sempre i quan estiguin justificades raonablement i objectivament per un objectiu legítim d’interès general”, és a dir, tenint en compte les funcions que les persones seleccionades hauran d’exercir.
En aquest sentit, el tribunal amb seu a Estrasburg diu que les diferències de tracte per motius lingüístics s’han de “motivar” amb “criteris clars, objectius i previsibles” perquè els candidats entenguin els motius del requisit.

En el cas del procés de selecció de conductors pel Parlament Europeu, el tribunal considera que els fet que els formularis d’inscripció només estiguessin en anglès, francès i alemany podia provocar que els candidats assumissin que només es podien complimentar en aquesta llengua, cosa que suposa una discriminació lingüística. A més, el TJUE diu que el Parlament Europeu no ha demostrat cap “objectiu legítim d’interès general” per justificar aquesta diferència de tracte.

A més, el tribunal també considera que el Parlament Europeu no justifica la limitació de coneixement de la segona llengua a l’anglès, l’alemany i el francès. En aquest sentit, diu que “el Parlament no ha demostrat perquè cada una d’aquestes llengües té una utilitat especial per l’exercici de les funcions ni perquè l’elecció no pot incloure altres llengües oficials potencialment pertinents”. I remarca que l’Eurocambra tampoc pot al·legar que l’alemany, el francès i l’anglès siguin “els més útils, necessàriament” per fer a totes les funcions de la institució.

En conseqüència, el tribunal ha anul·lat el procés de selecció de conductors i la base de dades de candidats que s’hi van presentar.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes