El ‘Tapís’ de la Fundació Joan Miró és una de les obres més destacades de la Col·lecció. Es tracta d’un dels cinc tapissos monumentals que Miró va fer durant els anys setanta en una de les seves últimes aventures expressives en col·laboració amb l’artesà tèxtil Josep Royo.

L’any 1979, el ‘Tapís’ es va instal·lar a la Fundació Joan Miró. Es tracta d’una obra de grans dimensions concebuda com un gran fresc, que mesura 7,5 x 5 m i pesa aproximadament una tona. La part frontal, creada amb jute, cotó i llanes de colors vius, exhibeix una depuració formal pròpia de l’estil inconfusible de l’artista. La part posterior, invisible fins ara per a l’espectador, mostra la força i la vitalitat del procés de treball en equip de Miró i Royo.

Durant aquests anys, el departament de Restauració de la Fundació Joan Miró ha treballat regularment en la seva conservació. Però, fins ara, sempre s’havia abordat el frontal de l’obra a causa, entre altres consideracions, de les dificultats d’accés a la part posterior. Després de quaranta anys, la Fundació ha explicat que calia actuar en el dors del ‘Tapís’.

El procediment de restauració del dors del ‘Tapís’ ha comportat traslladar les dues obres que el flanquejaven: ‘Mans volant cap a les constel·lacions’ (1974) i ‘Sobreteixim dels vuit paraigües’ (1973). Un cop protegit el ‘Tapís’, es van instal·lar dues bigues al sostre de la sala que van permetre el desplaçament frontal de l’obra, com també l’estructura i les politges que l’han sustentat durant l0acció. El ‘Tapís’ es va desplaçar cap endavant aproximadament dos metres i se’n va protegir també el dors, de manera que es pogués actuar sobre la paret.

La intervenció sobre el ‘Tapís’ ha durat vint dies aproximadament i ha consistit a examinar l’estat del folre que cobreix el dors de la peça, i descosir-ne i aixecar-ne el terç inferior per analitzar i netejar les fibres. Elisabet Serrat, restauradora de la Fundació, ha coordinat les tasques de conservació preventiva.