Les campanyes electorals en els últims anys, han patit una important transformació, i l’acció dels partits i les candidatures a les xarxes, cada cop juga un paper més important. Intentaré parlar d’aquest tema no com a expert en comunicació, sinó com a usuari comú que fa servir la xarxa per informar-se i estar al dia de la política.
Tots hem escoltat alguna vegada que polítics com Trump o Bolsonaro han invertit milions per activar grans campanyes de xarxes i en fitxatges estrella de gurus de la comunicació. Noms com el de Steve Bannon o l’escàndol de Cambridge Analytica estan relacionats en tot plegat i fan evident l’existència d’aquests entramats virtuals dedicats a guanyar eleccions. Catalunya i Espanya no podien ser menys, i cada vegada més aquesta presència artificial és, en la meva opinió, més evident. Abans però, crec que cal diferenciar entre l’activitat política a xarxes que pot desenvolupar qualsevol usuari en el seu temps lliure, una activitat natural i humana que podem fer qualsevol de nosaltres, amb tot el tràfic generat artificialment a través de comptes falsos. La primera acció és totalment legítima i gens qüestionable, tothom és lliure de dedicar i portar els comptes com consideri, i la segona ja és més delicada i trenca les barreres de l’ètica.
A simple vista, molt del tràfic i les interaccions que veiem dia a dia a les nostres pantalles podria no ser real, pot estar generat per programes i accions automatitzades. Els grans polítics en l’àmbit nacional, engreixen els seus comptadors de seguidors per simular una major popularitat i dominar així el debat mediàtic. Per exemple, es deia que Inés Arrimadas tenia més de 155.000 seguidors falsos a Twitter, però és que en general s’ha arribat a dir que més del 30% dels seguidors de la política espanyola són falsos.
El cas de Vox
Vox és el darrer partit polític que ha entrat a les enquestes i té més números d’irrompre a l’arc parlamentari el pròxim 28 d’abril, i com la gran majoria de partits més nous, la seva presència a xarxes és notable. Només en el mes de febrer, la paraula ‘Vox’ va generar més de 3 milions d’interaccions a Twitter segons el programa En Jake d’ETB. Fet que li permet dominar la informació, generar i difondre notícies i estendre el seu argumentari. A Instagram, Vox ja té més seguidors que PP, PSOE i Ciutadans junts i més del doble que Podemos.
Per posar un exemple d’acció seva, recentment el partit d’extrema dreta ha promogut hashtags a Twitter per tal d’enfortir els seus principals perfils, a través del #SiguemeYTeSigoVOX, perfils que fa cosa de tres setmanes tenien menys de 100 seguidors, ara estan arribant als 4.000 i fent tuits amb milers d’interaccions que únicament expliquen el programa del partit. Unes estratègies de comunicació que sens dubte no són espontànies.
La importància de les xarxes
Segons dades més recents, l’ús de les xarxes socials a Espanya actualment rondaria en: Uns 24 milions de perfils Facebook, uns 15 milions Instagram i 5 milions a Twitter. Totes elles fan servir mètodes de connexió entre usuaris diferents, però la més utilitzada i influent en política és sense cap mena de dubte Twitter. No oblidem però els quilomètrics missatges de whatsapp que tots rebem als grups familiars o els mems de quan perd el Madrid. La importància de whatsapp també és evident però és més complicat de compatibilitzar. Així doncs, la capacitat de generar temes de debat de les xarxes va cada cop en augment, però és de justícia dir que el nombre total d’usuaris que participen en el debat virtual és molt menor respecte a la població total.
S’acosten eleccions generals, municipals, europees i fins i tot autonòmiques en alguns llocs, i per tant el focus d’opinió a les xarxes tornarà a ser un pastís que ningú ni cap partit voldrà perdre. És evident que perdre a Twitter no fa perdre eleccions, probablement el cas del Partit Popular sigui el més famós, però dominar el terreny virtual és un camp que tothom anhela. Entenc que en els pròxims mesos tornarem a veure campanyes i hashtags dedicats a dominar i fer viral informació política, caldrà doncs que tots adoptem un esperit crític perquè puguem filtrar la informació i no caiguem en la difusió de ‘fake news’.
