Prop de la una del migdia d’aquest divendres, a Castelló, un grup de feministes va impedir que Casado reivindiqués el 8-M a-la-seva-manera en un parc públic. El líder del partit nacionalista va haver de refusar-se en una llar d’infants i la metàfora es va escriure sola. Casado, fugint del feminisme i salvaguardant-se entre nadons apel·lant la maternitat. “Jo t’hagués avortat”, cridaven. Cassolades, pancartes i xiulets. “Pablo Casado és el patriarcat”. L’acompanyaven l’alcaldable de Castelló, Begoña Carrasco, la presidenta del PP de València, Isabel Bonig, i el president provincial, Miguel Barrachina. “Està molt bé aixecar pancartes però el que necessiten les dones és feina”, contestava el paternalisme fet líder del PP.
En un altre univers paral·lel, l’alcaldable popular que ja ha emprès la cursa mediàtica per a l’alcaldia de Barcelona, es preparava un discurs feminista per pronunciar en un acte “reivindicatiu del dia de la dona”. Imagineu Josep Bou intentant pensar com podia acontentar les dones. Ho va fer així: “Les dones sou més simpàtiques que els homes”. Demanava que la sala no el malinterpretés. “Els homes potser tenen més enginy”, sentenciava. El públic somreia tímidament.
Un cas semblant ha estat el de Ciudadanos que, després del batibull de reaccions pel “feminisme liberal”, va convocar un acte que ha deixat una fotografia representativa del seu decàleg. Albert Rivera, homenatjant Clara Campoamor i reivindicant el “liberalisme i la llibertat” mentre parlava d’un “feminisme modern, inclusiu” amb quatre dones darrere com si d’“atrezzo” es tractessin, callades, atorgant i assentant el líder. Quan l’acte de la seu del partit a Madrid va acabar, vuit feministes van començar a cridar consignes contra els ventres de lloguer i la mercantilització del cos de la dona que propaga el partit liberal. Algunes diputades van sortir a fer fotos i amb la intenció de parlar-ne però “estem fent vaga”, deien les manifestants. Més tard, Inés Arrimadas, Patria Reyes, Begoña Villacís, Marta Rivera i Melisa Rodríguez assistirien a la manifestació de la capital espanyola cridant “Feminisme és llibertat”.
És evident que el context incomoda la dreta. Si “Allò personal és polític”, com bé sentenciava Kate Millet, les dues formacions nacionalistes han hagut de buscar el seu lloc en l’espai-temps de les reivindicacions feministes per no quedar ofegats davant la massiva onada lila d’aquests últims temps. I així ho han fet, i així se’ls hi ha contestat.
La resposta d’aquest 8-M ha estat encara més multitudinària que l’any anterior. Les ciutats van quedar petites. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van manifestar-se a la capital catalana mentre també es van organitzar concentracions a Lleida, Tarragona, Girona, Manresa, Agramunt, Igualada i un seguit de capitals de comarca catalanes més. Però prèviament, l’organització en comitès per activitats, tallers, xerrades, va marcar un dia de vaga general lúdic festiu. La pedagogia segueix sent necessària en el moviment feminista perquè allò mainstream no ens mengi, no ens sobrepassi i no acabi silenciant-ne els principis bàsics i radicalment necessaris.
“Juntes som més fortes, cap pas enrere!”
Així començava la lectura del manifest de la plaça de Catalunya després de la multitudinària manifestació que portava el lema “Ens aturem per canviar-ho tot”. Les encarregades de llegir-lo, Sofia Bengoetxea, Aissatou Diallo, Natza Ferrer i Alba Flores. Defensaven desenes de reivindicacions. A més, el manifest lamentava, precisament, l’”ofensiva ultraliberal i patriarcal” dels nacionalistes que havien intentat apoderar-se del dia de les dones.
