Fa molt poc de temps vaig descobrir aquests versos de Joan Vinyoli que no em trac del cap: cercàvem or/ i vam baixar a la mina/ i la foscor s’il·luminà de sobte/ perquè érem dos a contradir la nit. I és que el 8M de 2018 vam fer palès que no en som dues, sinó moltes, les qui estem disposades a contradir la nit. Hui, un any després i cada dia de lluita, ho tornem a fer.

Volem contradir les violències estructurals que patim cada dia, la bretxa salarial, les discriminacions laborals, la precarietat, el racisme, la manca de responsabilitat de l’estat i la societat en els treballs de cures. Volem contradir la nit perquè en som totes i amb identitats diferents, per les qui ja no hi són i per les qui no poden.

Volem contradir la nit però volem fer la nit nostra, volem que els carrers siguen nostres, volem poder ocupar l’espai públic i crear xarxes. No només ens volem vives, ens volem vives i amb vides dignes.

Perquè la foscor s’il·lumine prompte, hui eixim al carrer: visca la vaga feminista!