Homana Nikooei: “Tots podem canviar cap a millor”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Homana Nikooei (Teheran, 1992) és una artista poc convencional a l’Iran doncs defuig la idea de l’artista com un espectacle al marge de la seva obra. Poques persones al país s’han decidit per la tradició pictòrica iraniana, a la qual s’hi suma una voluntat de transformació social. Titulada en pintura per la Universitat Mirasfarhangi de Teheran, fou acceptada per la prestigiosa Escola Albertina d’Utrino (Itàlia). Ens rep a l’estudi que té instal·lat a casa seva, en un barri de classe mitjana al nord de la capital iraniana. Quadres i esborranys s’amunteguen per la sala, sobre una tauleta destaca el llibre Zhuan Falun.

Què et va portar a interesar-te per l’art?

Des de ben petita que sempre m’ha agradat pintar, quan faig servir el pinzell em relaxo i puc imaginar una vida diferent. També vull, a través de les meves pintures, transmetre un missatge sense paraules a la gent.

Fa poc vam assistir a una exposició de joves artistes al Centre d’Art Saba on presentaves un nou quadre Que ens pots dir  d’ell?

Es tracta del primer quadre de la col·lecció Ocell i Flor, amb el qual pretenc recuperar un tipus d’art decoratiu tradicional a l’Iran (si bé el seu origen és xinès) i redefinir-lo per als temps actuals, doncs si bé antigament aquestes representacions tenien una simbologia visual que no permetia afegir-hi més elements, vaig decidir fer-la més naturalista i que pogués explicar una història.

- Publicitat -

Quina història té aquest quadre?

És una versió reduïda del Llenguatge dels Ocells, el famós relat de Farid al Din Attar; parla d’un ocell egoista que vivia al paradís amb altres ocells i que, per culpa de la seva actitud, fou desterrat a la terra. Lamentant el seu destí, l’ocell egoista tracta de redreçar-se     mentre busca la flor de lotus, el símbol sacre a través del qual trobarà el camí de           tornada al paradís. Aquesta història, que vaig adaptar amb el meu marit per al públic iranià d’avui, ens diu que tots podem canviar cap a millor.

Per què vols donar aquest missatge?

En l’ús de la tècnica Pardaz dec molt al mestre Toofani, i en il·lustració puc senyalar Scott Gustafson, Chris Dunn i Christopher Denise. En pintura però dec molt a artistes del Barroc com Rafael Sanzio, Velázquez entre altres.

Quins són els teus referents artístics?

En l’ús de la tècnica Pardaz dec molt al mestre Toofani, i en il·lustració puc senyalar Scott Gustafson, Chris Dunn i Christopher Denise. En pintura però dec molt a artistes del Barroc com Rafael Sanzio, Velázquez entre altres.

Com és el teu procés creatiu?

Normalment trec fotos dels meus models, després els dibuixo i a continuació barrejo els diferents elements. Per exemple a la meva sèrie sobre àngels, vaig combinar fotografies de la meva mare o el meu marit amb querubins del barroc italià. En el cas d’Ocell i Flor, primer vaig haver d’observar molts exemples clàssics d’aquest art per a poder entendre la seva combinació i a continuació treballar en l’adaptació del text d’Attar.

Parla’m més de la teva sèrie dels àngels.

Observant les obres de l’època de Caravaggio i Miquel Àngel, em vaig adonar que la presència dels àngels en la vida de les persones era constant, mentre que avui en dia amb prou feines apareixen representants artísticament. Crec que hi ha àngels a la nostra vida que no podem veure si no fem bones obres. Per aquest motiu vaig pintar Acompanyament al cel, Lotus daurat i Tres flors, on persones normals estan envoltades per aquests personatges celestials.

En la teva exposició a la Casa dels Joves Fotògrafs vam poder veure Dos pols d’una ment, que et va portar a pintar aquest quadre?

Com la majoria de vegades vaig triar el meu marit com a model (riu) per a explicar que les persones tenim un pol negatiu i un de positiu, i que cadascun de nosaltres hem d’escollir un sobre l’altre.

Que creus que aporta la teva obra al panorama artístic iranià?

Avui dia, de cada 100 quadres en una exposició, només un o dos segueixen un estil tradicional. Hi ha una gran demanda popular d’art contemporani al país, per això molts autors han girat l’esquena al clàssic. Donat que a Iran hi ha una tradició mil·lenària de miniatures, però no pictòrica, he decidit orientar el meu estil cap al barroc italià per a la reinterpretació de tradicions artístiques com Ocell i Flor.

Quina és la teva relació amb el món de les exposicions?

Tot i que hi ha una preferència per l’art contemporani, actualment estic tinc dues exposicions privades i dues públiques, on amb altres artistes, pago una entrada per a posar el meu quadre a la venda i amb els beneficis d’aquesta, dono una part al propietari de l’exposició. De totes maneres, el món de la pintura no dóna suficient i he de compaginar l’elaboració de quadres amb la il·lustració de llibres infantils.

Com veus el futur?

El meu el veig a l’Iran, en part perquè per culpa de Donald Trump, la majoria de països d’Occident no ens accepten. Però tinc esperança en el futur, ja que, si faig el que vull, el meu camí serà lluminós. I el mateix espero de la societat: avui dia la gent pensa que fer males accions no tindrà repercussions però, com diu Li Hongzhi, el karma els hi passarà factura; hem de retornar a les nostres arrels i esforçar-nos per a ser millors persones.

 

 

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca