Estarem d’acord: aquest febrer s’escriu amb desconfiança i sospita, però també amb treball i esforç. Febrer comença a dibuixar les primeres cites d’una intensa primavera electoral i, amb tot, qui avisa no és traïdor. En aquest cas, traïdora: anem amb compte. Aquest optimisme és sa si ve acompanyat de reflexions concises que no perden l’essència del que cada projecte vol representar i, sobretot, si arriba a la ciutadania de manera clara i dibuixa el tauler polític amb unes línies definides, en especial, tractant un temps tan volàtil com el que vivim. La idea de l’últim Beers & Polítics que va tindre lloc al Convent Carme de València el passat 30 de gener, pretén seguir, sense dubte, aquest esquema. Des d’un espai obert a l’intercanvi d’idees, i de la mà d’Eldiario.es, trobem, en reunió, a les principals persones encarregades de l’estratègia electoral dels partits amb representació a les Corts Valencianes. Estrategues que, en aquella vesprada de cervesa i política, o de política i cervesa, eren els encarregats de traslladar les propostes de cada partit a cadascuna de les persones que desitjàvem saber com respiren, des de dins, els partits polítics valencians.

Sota la marca PP, una calmada Victòria Soltero, assessora dels populars, posa l’èmfasi de la seua intervenció en la necessitat de frenar el desencant de la ciutadania, però també, seguint la línia del seu partit, en recuperar la llibertat, i més especialment l’educativa. Sense dubte, una llibertat educativa que adopta un rol dominant de la mà de la dreta política present en el debat.

Per donar veu als socialistes, un veterà com Arcadi España defensa una doble preocupació: El malestar que genera l’atur, que sense dubte esbossa la primera i principal inquietud dels i les valencianes. En paraules del mateix Arcadi, “per primera vegada, la mitjana valenciana està per sota de la mitjana espanyola”. D’altra banda es posa de manifest el paper que juga la violència contra les dones, tenint en compte l’alarmant situació patida en matèria de gènere a l’Estat espanyol.

Pel que fa a Compromís, és el seu cap de campanya, Vicent Martínez, qui marcarà la ruta principal i, per tant, l’encarregat de dur a terme la defensa de l’essència del seu partit. Per a Martínez, el malestar gira al voltant de la necessitat d’un finançament just que permeta gaudir a la ciutadania, com repeteix en diverses ocasions, “de serveis socials de qualitat”.

Jesús Salmerón és el cap de gabinet del secretari primer de les Corts, però també la veu de Ciutadans en aquest debat qui, malgrat seguir el curs d’aquest Beers and Polítics i no posar els peus a terra en les propostes, seguirà unes pautes predefinides que es fonamenten en la preocupació de la llibertat de l’educació —de la mà del Partit Popular— i la decisió lingüística, però també de la situació d’aquesta educació, en especial pel que fa als barracons.

La politòloga i sociòloga Carla Monleón que tanca un cercle —i mai millor dit— paritari en el debat, marca les tres línies principals que, en nom de Podem, semblen ser la principal preocupació dels valencians: l’atur, la incertesa i la precarietat.

Un Arcadi que, de la mà de Vicent Martínez (Compromís) es deslligava de la resta d’estrategues i proposava parlar principalment en clau autonòmica, amb les seues conseqüències. I també un Arcadi que obria la porta a la reflexió al voltant de la necessitat d’una dreta conservadora forta especialment en l’escenari valencià. Vicent Martínez (Compromís) redactava una de les frases de l’esdeveniment, pel que fa a la importància d’aquest tema de cara a les eleccions, “el bloc de dreta cada vegada és més bloc, i cada vegada més de dretes”.

Deixant sobre la taula només pinzellades sense definir, siga per falta de propostes o per falta de temps, el debat acaba amb el corresponent torn de preguntes. Un dels assistents posa el punt d’inflexió al debat llançant una qüestió que en inici podria semblar poc elaborada però que, en la realitat, evidenciava una fonamental problemàtica de cara als comicis, “Si poguéreu triar, quines dues accions duríeu a terme al Govern avui?”

De cara a un debat preelectoral, és un indicador preocupant no tindre clares les línies estratègiques principals una vegada tens les eines necessàries. I és que potser és així: s’està treballant, per suposat, per constituir govern. Per ser la veu dels i les valencianes.  Tanmateix només és això: s’està lluitant pel ‘què’. Així, sembla que s’està deixant a un lloc secundari el ‘com’ i encara més, el ‘per què’. A la ciutadania ens queda gaudir d’uns intensos mesos preelectorals que esperem que desentonen amb la volatilitat i la incertesa que vivim i posen veu als problemes reals dels i les valencianes.