Fa molt de temps que tots sabíem que els judicis que van començar dimarts, un dia o altre acabarien arribant. I ja els tenim aquí, ja tenim al nostre govern legítim declarant davant la injustícia del Suprem, i sostingut per tot l’aparell mediàtic, polític i econòmic de l’estat. Però com bé he dit a l’inici, tots ja sabíem que hi acabaríem arribant, per tant la pregunta que toca és, i ara, què?
Una qüestió que em neguiteja personalment, és saber com l’independentisme afrontarà la seva causa un cop acabats aquests judicis. Sabem que mentre durin les sessions, tindrem la fase de la mobilització activada per part de la ciutadania, però això ja s’ha demostrat que no és suficient i cal tenir una mentalitat estratègica més profunda. Fa més d’un any que l’estratègia compartida dels diferents actors socials i polítics no existeix, i fa més d’un any que tots plegats sentim parlar del famós ‘nou momentum’. Ningú sap quan arribarà ni com serà, però tots tenim clar que quan arribi, caldrà haver fet una feina prèvia per tal que aquest ‘momentum’ pugui ser aprofitat i no tornem a caure en antics errors. Desconec totalment si els judicis i les posteriors sentències podran esdevenir aquesta conjuntura necessària per materialitzar una ruptura amb l’estat, però tinc bastant clar que necessitem saber-ho abans no arribi el moment. Ho necessitem, la resposta sigui una, o una altra, ja que en cas positiu caldrà preparar una estratègia eficient, i en cas contrari caldrà ser realistes i afrontar la situació amb responsabilitat per evitar així la frustració general de la ciutadania. Però totes dues opcions tenen conseqüències negatives si no es planteja escenari abans de trobar-nos-hi, i és feina de tots, però sobretot de la classe política, resoldre aquesta incertesa de com hem d’afrontar les sentencies.
L’única cosa que tinc clara, és com ha de ser la resposta, i aquesta ha de fer que a l’estat no li surti gratuït tot això, que a curt termini sàpiga que no pot tornar-ho a fer, perquè si no li genera problemes ara, qui ens diu que no es carregarà la pròxima fornada de líders independentistes? Si Estrasburg li ha de tocar el crostó d’aquí a uns anys i aquest ha de ser el seu únic perill, fins a arribar a resolucions d’instàncies internacionals, es pot permetre el luxe de repetir els mateixos errors per tal d’anul·lar políticament i socialment el moviment independentista. Aquestes sentències, sigui com sigui, li han de sortir molt cares.
En conclusió, crec que va quedar bastant clar que improvisant no arribarem enlloc, i si avui en dia encara seguim en la mateixa línia, és urgent posar-hi fil a l’agulla. Amb propostes d’immediatesa i temps improvisats no aconseguirem res, ja que les accions sense estratègia no tenen cap mena d’efecte a llarg termini per la República. Tenim doncs tres mesos per decidir i consensuar una resposta a les sentències, comencem com més aviat millor a donar-hi voltes.