La Comarca Científica ha realitzat un documental sobre l’extrema dreta a les comarques valencianes. Es tracta del primer documental que analitza aquest fenomen des de la perspectiva de les Ciències Socials. Viatge a l’extrema dreta atrau gran interés en un moment en el que les enquestes preelectorals corroboren l’entrada de Vox a les institucions valencianes, en un marc polític i social que està presenciant l’auge de l’extrema dreta a Europa i a l’Estat espanyol.
Al documental, dirigit pel sociòleg Alexis Lara, trobem diferents perspectives que ens ajuden a entendre la situació contextual de l’extrema dreta. Rosa Roig, politòloga i professora a la Universitat de València, explica les causes que porten al creixement exponencial de l’extrema dreta, analitzant i apuntant que els discursos d’aquests col·lectius estan assistint a un blanqueig i acceptació que acaben trencant les normes de convivència actuals. De forma molt contundent afirma, tanmateix, que Vox no és Espanya 2000 i que pot ser vegem el triomf de Vox en zones amb immigració, gent treballadora i baixos recursos. En paraules de la politòloga al documental “l’extrema dreta viu un moment dolç”, provocat per un context en que “la gent ja no necessita mostrar-se políticament correcta, no hi ha vergonya”.
Des d’una perspectiva comunicacional, El Doctor en Comunicació i membre del grup d’investigació MediaFlows, Fran Garcia, a aquest anàlisi que fa Rosa Roig i, connectant amb l’estudi del discurs de l’extrema dreta ens apunta dades molt interessants com que les paraules més emprades per Vox als seus actes de campanya foren: España, españoles, casa, miedo, hijos, patria, inmigrantes o fachas. Vox conquesta a les masses, a més a més, apropiant-se de símbols identitaris i plenant les xarxes socials de banderes d’Espanya.
En quant a la situació discursiva de Vox al País Valencià, és a Alacant on es registra més menció al partit a les xarxes socials i on més es fan recerques al web relacionades amb la formació de Santiago Abascal: un 38,8% de les cerques al País Valencià es realitzen a Alacant. Si bé més si ampliem les mires a l’Estat Espanyol, trobem importants punts neuràlgics de Vox a Andalusia, Madrid i Barcelona.
Juan Carlos Colomer, aportant la seua visió historicista, es remunta a 1977, en un exercici d’explicació dels orígens. Segons l’historiador, els orígens es troben especialment pels intents d’uns certs sectors socials i polítics al País Valencià entre eixos nacionalistes, de simbologia i ideologia. Els intents d’alguns grups pel constant enfrontament entre els partidaris de l’Himne Regional de València i La Muixeranga, el terme Comunitat Valenciana front a País Valencià, o la senyera amb la franja blava, pròpia de la Ciutat de València són alguns dels exemples que han vertebrat la societat valenciana i que podrien explicar l’ascens de l’extrema dreta i la seua possible entrada a les institucions valencianes.
Per a Juan Carlos Colomer existeix la identificació d’un sentiment nacionalista espanyol “d’una pàtria xicoteta que és la regió i una gran que és Espanya” i això, conclou “constitueix el fonament ideològic de la reacció de l’extrema dreta espanyolista”.
Per últim, el sociòleg Vicent Flor considera que s’ha normalitzat l’auge de l’extrema dreta i que al cas concret d’Espanya això estableix forts vincles amb el Franquisme i amb un discurs anticatalanista. Si bé el fenomen de l’extrema dreta, per a Vicent Flor, s’ha estés a àmbits més enllà de les lluites identitàries, ara abraça altres aspectes socials com la immigació, el laïcisme, el feminisme o la llibertat de les persones amb orientacions sexuals no majoritàries. Aquest efecte salpica a altres formacions: “a banda del PP, també ha pogut virar cap a Ciutadans —que representa un unionisme, de vegades, antiregionalista—, i a Vox —amb un missatge clarament unitarista i contrari, fins i tot, a l’Estat de les autonomies—, afirma Vicent Flor.
Les pròximes setmanes el Documental es projectarà a altres zones del País Valencià: es projecta el dia 2 de març a Alcoi al matí i a Elda per la vesprada i el dia 29 de març a Callosa d’en Sarrià. Anunciem que posarem falta als qui falteu!
