Tan sols amb els avanços previs al llançament del nou disc de Rayden, Sinónimo, ja podíem entreveure el que s’acostava. El seu llançament, el 18 de gener d’enguany, es va convertir en tot un esdeveniment, i és que possiblement ens trobem davant del millor disc de l’artista fins el dia de hui. Gràcies a la seua gran acollida, el disc s’ha convertit en número 1 en llistes de vendes, per damunt de Rosalía o Manuel Carrasco. A més a més, la seua gira de presentació s’ha tornat sinònim —valga la redundància— d’èxit. Està acumulant molts sold out i queden molt poquetes entrades per a la resta dels concerts programats fins a dia de hui. L’artista no ha pogut començar millor l’any, sens dubte.
En quant es va anunciar que vindrien a la sala Repvblicca l’1 de febrer no vam tindre dubte, havíem d’anar. El concert començava a les 11, vam arribar una hora abans i la sala ja estava plena, una bogeria. No és res estrany, i és que a la firma de discos de la setmana anterior van assistir centenars de fans, il·lusionats de tindre l’artista per a ells encara que només foren uns segons. València estima a Rayden, com havia ha demostrat amb anterioritat, i després del treball que ha fet amb el nou àlbum havia de rebre-lo amb els braços oberts. Faltava quasi una hora perquè començara el concert i ja es palpava la impaciència en l’atmosfera: des de crits fins a peticions de matrimoni a l’artista. Quan Rayden va botar a l’escenari es va deslligar la bogeria i estos ànims es van mantindre durant tot el concert.
Sens dubte va ser una delícia escoltar Sinónimo en directe, plenament viu i ple de matisos. A pesar que el llançament s’havia produït dues setmanes abans, el públic es sabia totes les seues cançons, mostra de la plena fidelitat dels seus fans. Davant de tot aquest suport, el madrileny ha publicat en xarxes en nombroses ocasions els seus més sincers agraïments. Hem vist com li venien les llàgrimes als ulls davant de l’imminent llançament del disc, es moria de ganes de que “las canciones dejasen de ser solo suyas y fuesen nuestras al fin”. També hem vist l’artista emocionat i alegre amb cada sold out, transmetent-nos la il·lusió amb què està vivint cada moment.
David, Rayden, és una gran persona, ho sabem tots i el fet d’adaptar una de les seues cançons per a un dels seus fans, epilèptic, perquè poguera disfrutar al menys un dels seus temes en directe no fa més que demostrar que té un cor d’or. El tema va ser Haz de luz, i vingué acompanyat de les llanternes del mòbil de tota la sala, que lluïen com estreles guiades per la música i per l’emoció que es respirava en la sala. I és que com diu en eixe tema “los ojos son de quien te los hace brillar”. Un dels grans moments de la nit va ser quan Bely Basarte va botar a l’escenari per a cantar Careo. Crec que els crits dels fans al veure-la van poder escoltar-se des d’Alacant. Sens dubte boten xispes entre la parella. Les seues mirades de complicitat, els seus somriures al cantar junts, els gestos d’afecte, les seues veus entrellaçades com de si d’un abraç es tractara, ens van arribar com un còctel musical explosiu: el públic no podia parar de botar.
Tota la nit en el seu conjunt va estar a l’altura del que s’esperava, van sonar tant els temes de Sinónimo, com Levedad, el reivindicatiu Caza de Pañuelos, Habla Bajito o FDMPPA, per mencionar alguns dels meus favorits, com a treballs anteriors, per exemple Haciéndonos los Muertos, Nunca será Siempre o Matemática de la Carne. Sens dubte va ser un concert per al record. Intercanviant impressions al final de l’esdeveniment amb Héctor García, guitarrista de la banda ens ho confirmava. S’havien sentit molt còmodes sobre l’escenari i el bolo havia anat com la seda. Només resta dir que esperem que aquesta gira els torne a portar a València molt prompte. L’any passat van estar cinc vegades ací així que no esperem menys d’aquest. Els desitgem el millor en esta gira, que arranca amb força i que ens deixarà moments inoblidables, com els viscuts divendres passat en la sala Repvblicca.
Fotogaleria
