La crisi econòmica de 2008 va capgirar el nostre món. Però per sort, a algunes persones això els ha permès que excel·leixin en camps on no havien entrat. És el cas d’Elisabet Parés (Barcelona, 1981) a qui entrevistem en un lluminós estudi de l’Hospitalet. El seu gabinet està situat en una zona industrial i la pulcritud interior desafia l’entropia exterior. L’ampli pis també és el quarter general de Karakter Estudio, que porta conjuntament amb Alvaro García. Seiem. Com ha arribat Elisabet a l’estudi de l’Hospitalet?
El canvi d’Elisabet Parés
Elisabet Parés treballava en la projecció i direcció d’obres. El 2008 amb 28 anys era necessari un canvi. Quelcom que pogués renovar la seva vida. Atreta per l’escriptura, per la poesia i els relats. L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu era una via. L’altra era la gestió cultural. Hem de suposar que els influxos de la fusta de teca, el cruixit de l’ascensor que mai funciona i un amor lletraferit van començar a mostrar una possible solució a Elisabet Parés. La seva drecera, allò que havia de fer, s’anava configurant. Fins a arribar a una crítica sobretaula el 2014. El seu company de viatge passava un moment de cert dubte professional, un canvi imperava, necessitaven una cosa que fes que tot l’altre prengués sentit. La necessitat s’havia de convertir en virtut. El projecte Stendhal Books havia començat.
Però abans ja havia patit el síndrome diverses vegades: “em flipo molt amb les coses”. Elisabet Parés, volent començar de nou el va patir entrant a l’Ateneu Barcelonès. “El meu no és un ambient literari”. El primer dia que va travessar la porta, va quedar meravellada, no ho podia suportar i va trucar a la seva germana: “Acabo d’entrar a un lloc en el que no sé que hi faré ben bé, però m’hi sento com a casa”. El seu destí estava marcat. Les classes d’escriptura desembocarien en una editorial, la taula de l’escola prefigurava la sobretaula on crearia l’editorial que ara comanda.
“El problema que et trobes d’entrada és que com a editorial seràs el banc de les llibreries, en ser el primer que pagues i l’últim que cobres” m’explica Elisabet. Però pensa que ha de compartir tota poesia que considera vertadera, que l’emociona, que no deixa indiferent. Una poesia necessària s’havia de promocionar. La sensibilitat de la impulsora de la nova editorial es conjugà amb una voluntat molt clara. Crear objectes que vagin més enllà del llibre, que siguin joies per tal de poder deixar sobre la taula de cafè i impressionar les visites, aquesta era la visió. Així: “Els llibres sempre han volat, quan vam començar amb la col·lecció de poesia va anar molt bé. Tenim un públic que ens en va comprant”.
Almudena Vega, Alba Ribas, Mireia Calafell, Flavia Company són els petits punts de llum que marquen l’editorial de poesia. Per com l’entén Elisabet? “Quan una cosa és de veritat i no impostada és quan m’emociono. De vegades em trobo amb els que dic els poetes de la lira; del tipus, (paraules musicades) porquè el amor… És una impostura, són poesies ben construïdes, però són una impostura. Els hi falta ànima. Per mi els poemes tenen força en ser de veritat”.
Elisabet Parés gaudeix amb la seva feina. M’explica una dels seus plaers com a editora ha estat traduir a Mireia Calafell al castellà i que gent de tot l’Estat pugui gaudir de la seva poesia. Per ella això suposa un privilegi, “si aquí omple el Palau de la Música, no pot conquerir als nostres veïns?”
Ver esta publicación en Instagram
Stendhal Books, una rara avis?
Hi ha quelcom que m’intriga en la nostra conversa; la facilitat, l’empenta que brilla a l’estudi de Karakter i que impulsa a seguir la seva estela. Si bé, és evident el seu èxit, no és la norma. La duresa de la dedicació per l’amor a l’art esgota les ments dels emprenedors, destinats a fer totes els papers de l’auca a l’editorial. A quadrar balanços, enviar comandes, llegir manuscrits, evaluar-los, etc. Sempre per poder oferir al públic una cosa superior a les seves expectatives.
La seva concepció de l’art total de l’edició ha fidelitzat un públic ansiós de cultura. Els clients es deleixen pels seus llibres, presentats en botigues com Miscelania. Així com per la bellesa de l’embolcall d’una poesia “verdadera”. Potser Stendhal Books és una rara avis, però del que n’estem segur és que és una solució a una doble crisi: econòmica i personal .