Manolo Mata (PSPV): “l’èxit del Botànic ha estat el mestissatge”

Després de tota una vida lluitant per un món més just com a advocat i com a polític, Manolo Mata ocupa actualment els càrrecs de diputat i Portaveu del PSPV-PSOE a Les Corts Valencianes i el de Viesecretari General del PSPV-PSOE. Membre del corrent del PSOE Esquerra Socialista, Mata és un dels principals referents de l’esquerra valenciana i un dels membres amb un paper més notori dins del Govern del Botànic. Dia assolejat a la ciutat del Turia. Travessem el riu i ensdirigim a Les Corts Valencianes. Allí ens rep Carles, l’assessor de Manolo. Esperem el diputat —que ha hagut de marxar a una reunió de síndics— mentre conversem amb Carles sobre la sintonia existent entre els diversos grups parlamentaris que formen part del Botànic. Arriba Manolo i seiem a la taula gran, presidida per una ràdio al centre. Poseu-vos còmodes!

Abans de centrar-nos en les qüestions polítiques, cal que comencem aquesta entrevista parlant del patinet del diputat Alexis Marí. Et va suggerir que et deixaria provar el seu patinet, però el primer dia ja es va estampar. Què va ocórrer?

-Publicitat -    

Alexis Marí (Agermanats) s’ha comprat el patinet més car del mercat. Jo he vist tots els tutorials que he trobat i, com bé defineix un francés que l’ha provat, eixe és un patinet per a psicòpates. Ell té un punt psicòpata, i, per tant, s’ha comprat el patinet que mereixia. I l’ha durat no res.

El Govern del Botànic s’ha mantingut amb molta estabilitat durant aquestos quasi quatre anys ja. Un balanç dels primers anys de Botànic?

Primer que tot, cal dir que nosaltres no succeïm un Govern, sinó un règim polític. Per tant, no parlem d’una transició normalitzada en què, després que prengues posició hi ha una línia de continuïtat i de matisació del que hi ha. Ací hem hagut de capgirar tot el que s’ha estat fent durant més de 15 anys. Per tant, les primeres mesures tardaren aproximadament un any i mig en visualitzar-se i que el Govern manara a Les Corts projectes de llei. Ara, ja estem marxant amb velocitat de creuer i hem aprovat més de setanta lleis. La nostra prioritat des que vam entrar va ser fer una neteja en reputació, de lladres en la Administració i de procediments que estaven esgotats i que s’aprofitaven per manipular la societat valenciana. A banda d’això, altra de les prioritats era muntar una arquitectura que blindara els drets polítics i ens situara com un referent autonòmic de primer grau. Després d’aquest disseny, la tercera fase passava per polítiques concretes que es pogueren visualitzar després d’haver edificat l’arquitectura.

“Nosaltres no succeïm un Govern, sinó un règim polític”

Quines llums i quines ombres han tingut aquestos anys de govern?

Amb respecte a les llums un dels nostres eixos ha sigut l’aposta ferma per l’educació. La nostra aposta decidida pel trilingüisme ha estat permanentment sabotejada pels elements més reaccionaris de la societat, que comptaven amb el suport de la Llei Wert. Hem hagut de culebrejar tots aquestos intents i tractar de conviure. Per exemple, la baixada de ratio a les escoles ha estat recurrida i perduda pel Botànic. No obstant això, sis mil ensenyants interins han tornat al sistema educatiu i hem donat passes fonamentals per dignificar l’educació valenciana. En l’àmbit sanitari les nostres prioritats també eren clares: la reversió de les privatitzacions, com hem fet a l’hospital de La Ribera. D’altra banda, hem pres mesures determinats com la subvenció dels tractaments d’Hepatitis C, el pagament al dia de la Llei de Dependència, l’eliminació del copagament sanitari i la universalització de la sanitat. Aquestes mesures són per a mi els “bonsais” del Botànic, i fent al·lusió a les ombres, crec que ens ha faltat difondre’ls millor i és una tasca en què hem de seguir treballant. Tornant a les llums, la lluita contra l’infrafinançament ha sigut molt important.

Manolo Mata i Jordi Sarrión / Carlos García Martín / IG: @carlosgarci9.

Quina opinió li mereix el mestissatge polític en les Conselleries?

L’èxit del Botànic ha estat el mestissatge. Crec que, malgrat al començament jo era un poc escèptic, ha funcionat molt bé. En el Botànic II hem d’apostar clarament pel mestissatge, i no crear compartiments estancs a les Conselleries, sinó anar totes i tots units. Les Conselleries han de reflectir la pluralitat, no sols del Govern del Botànic, sinó la dels partits que el conformem. Per exemple, Compromís és un partit amb molta pluralitat interna. A més a més, l’acord parlamentari amb Podem li dona a aquest acord una especial complexitat. En el 2015 molts pocs apostàvem per tirar endavant 4 pressupostos i pel govern més estable i llarg de la democràcia valenciana. Hi ha una comunicació dins de les organitzacions i una comunicació entre les diverses organitzacions que ha funcionat. Hem gestionat eficaçment la diversitat.

“Les Conselleries han de reflectir la pluralitat”

Comentava els impediments que han tingut amb algunes lleis per les actuacions del Tribunal Constitucional. Quina valoració fa com a advocat?

El Tribunal Constitucional, des de fa uns huit anys, està fent una lectura regressiva de la Constitució. Cal fer una lectura constitucional de la Constitució, de manera que aquesta no alterara l’statu quo amb les seues decisions. Per exemple, la inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya de l’any 2006 votat pel poble català i aprovat al Parlament espanyol ha estat el germen de tot el que ha ocorregut i ocorre a Catalunya. També és cert que ací hem pres mesures —sobretot conseqüència de sumar a Podem a l’acord— que anaven més lluny d’allò que decreta la pròpia Constitució, com hem vist a la Llei d’Habitatge o la Llei contra la Pobresa Energètica. Altre exemple clar és de la regulació del preu del lloguer per llei, que no està contemplada a la Constitució, que en cap cas permet de manera directa regular el preu d’un lloguer —i per això nosaltres parlem d’altres mesures complementàries—. Per tant, hi ha dos problemes: d’una banda no està bé fer una lectura regressiva de la Constitució i d’altra tampoc es pot estirar les lleis més enllà dels límits constitucionals.

“El Tribunal Constitucional està fent una lectura regressiva de la Constitució”

Quines són les claus per a que un Govern d’esquerres tan divers, format per tres partits com el de Portugal, haja oferit una alternativa viable i estable?

L’escriptor i director teatral Andrea Camillieri sempre deia que l’esquerra era un ens que es reproduïa per escissió. El marcat caràcter crític de l’esquerra, en comptes de ser positiu, ha estat utilitzat per generar confrontació. La pluralitat ha sigut gestionada per buscar diferències abans que per buscar allò que unia, i, la clau, per a mi, ha estat que tant ací com a Portugal hem sigut capaços de gestionar molt bé la pluralitat que teníem i hem sabut extraure la riquesa d’aquesta pluralitat. Hem sabut vore allò que era important per als valencians i hem fet molts esforços per no caure en errades en què s’ha caigut en altres moments històrics.

Jordi Sarrión entrevista Manolo Mata / Carlos García Martín (IG: @carlosgarci9)

“Tant a Portugal com ací hem sigut capaços de gestionar molt bé la pluralitat”

Fins a quin punt qüestions com la d’aprovar al Parlament d’Estremadura el suport al 155 per part del PSOE o algunes de les últimes declaracions i to de Josep Borrell ajuden a facilitar el diàleg amb Catalunya?

La diversitat i la pluralitat d’Espanya s’han d’entendre dins la seua complexitat. És evident que ara mateix estem a un moment de por absoluta, sobretot per part de l’esquerra. A la gent li costa ser sincera i fer aportacions clares, més quan hi ha una mediatització tan exagerada i una por tan gran a l’extrema dreta. Tenim en compte que tampoc han ajudat gens els dirigents catalans i deixant a banda eixa qüestió el fet que en un parlament autonòmic el PP jugue a fer política amb el 155 amplifica la por i fa que altres forces polítiques responguen i s’arrastren. Per això hem de fer interessadament una lectura per tractar de comprendre les formes diverses d’entendre les autonomies que tenen a territoris com Castella o Estremadura (…) L’Estat espanyol és un Estat que està en constant negociació, que és inacabat. Per això la comprensió de les autonomies a eixos territoris hem de temperar-la, fer molta pedagogia i tractar d’entrendre la seua posició també (…) Jo, per exemple, crec que és injusta la presó provissional als polítics catalans, però cal buscar solucions sense interferir en la justícia. Com a característica fonamental generadora de por destaque l’estratègia de la por de l’exassessor de Trump d’Steve Bannon. 

“Crec que és injusta la presó provissional als polítics catalans, però cal buscar solucions sense interferir en la justícia”

Parla molt de la por, més encara a aquestos temps tan convulsos. Com vèncer la por? Com combatre eixa maquinària de desinformació i d’intoxicació?

Ho tenim molt complicat en un món amb una estructura tan complexa i difícil d’entendre i on tots els problemes són polièdrics, ja que l’extrema dreta simplifica molt bé els missatges. Estem en un moment molt complex on la gent ha d’eixir als carrers, ha d’estar present a les plataformes i fer molta pedagogia, i això en el camp d’una esquerra tan fregmentada amb tendència a fagocitar-se és prou complicat. Per què mai veiem una manifestació d’agraïment al sistema? Per què manifestacions com les del 8 de març es queden en manifestacions i no són capaces d’articular-se en torn a moviments i d’oferir continuïtat? Necessitem reaccions, i reaccions que no pertorben, i tornar molts debats com el del taxi o el dels lloguers a la racionalitat, que és el terreny on podem extraure solucions vertaderament beneficioses.

La relació del PSPV amb Podem ha sigut més difícil que no pas amb Compromís. Com valoreu des del PSPV el que ocorre actualment en Podem?

En clau valenciana em sembla un drama que gent que ha aportat molt a la seua tasca parlamentària com Fabiola Meco o David Torres estiguen exclosos de les llistes. Crec que la militància política al camp de l’esquerra és molt accidental —influeixen factors com els amics, influència geogràfica o la situació anímica (jo, per exemple, sempre he dit que si haguera sigut basc als anys 80 haguera militat a Euskaldiko Ezkerra, i al País Valencià vaig apostar pel PSPV)—. A la fi, jo crec que hi ha molts llocs de trobada entre Compromís, Podem i el PSPV, i la fragmentació interna dels partits no ens ajuda. La pròpia estructura interna de Podem exclou molta gent d’esquerres que és molt útil a un projecte d’esquerres al País com Fabiola Meco.

La llum i les banderes al despatx de Manolo Mata / Carlos García Martín / IG: @carlosgarci9.

Viatgem ara a Madrid. Quina és la seua valoració del paper que està jugant Pedro Sánchez a Moncloa davant aquesta complexa situació? Creu que podran aprovar-se els Pressupostos? Quines conseqüències pot tindre això?

Sánchez fa una aposta dintre del partit que passa per reivindicar el caràcter nítidament d’esquerres i federalista del PSOE, apostant per una major participació de la militància. Ell va trobar un suport majoritari i, per això, no ha de desviar-se de la senda que va començar a caminar, que va iniciar-se amb el triomf de la Moció de Censura contra Rajoy. A hores d’ara les forces que li donen suport haurien de pensar en el dia de després. Aquestos PGE són fonamentals per llevar elements de crispació de la realitat espanyola, per al propi disseny de l’Estat espanyol i per al futur del País Valencià. El Salari Mínim, les ajudes al lloguer…són Pressupostos dissenyats en una clau molt progressista. Un dia, quan l’exsecretari de l’ONU Kofi Annan fruïa amb els seus alumnes, agafà un llençol i pintà un punt negre. Va preguntar els alumnes que veien, i tots veien el punt negre, però ningú el llençol. Això ens està passant amb els Pressupostos. Fa falta generositat, perquè ens estem jugant moltíssim, i la dreta quan arriba a les institucions és molt difícil fer-la fora. Calen esforços i molt de trellat.

“Fa falta generositat, perquè ens hi estem jugant moltíssim”

La tensió a Espanya continua in crescendo i aquesta és una lògica extensible a tota Europa. Amb la socialdemocràcia en mínims històrics, com es pot recuperar la credibilitat del projecte europeu?

Per primera vegada la suma de socialdemòcrates i demòcrates-cristians està en risc de baixar del 50% dels representants al Parlament Europeu. L’extrema dreta creix a Itàlia, Suècia, França, Alemanya, Hongria…i trenca un espai d’avanç que mai abans s’havia conegut. Crec que hem de reivindicar l’optimisme a aquesta societat crispada, malcarada i sempre enfadada. Eixa actitud ens està impedint veure que estem al moment de més pau, protecció social i avançaments de la història. Ara, és clar també que a aquesta societat tenim problemes estructurals com l’accés dels joves al mercat laboral, la desigualtat, l’envelliment de la població, el canvi climàtic…i aquestos sols poden ser assolits per l’esquerra. Decisions valentes com llevar els vehícles dièsel sols les pot assolir l’esquerra. Hem de deixar-nos de personalismes i continuar endavant amb tots aquestes passes per demostrar-ho. A més a més, reptes com el que suposa l’economia col·laborativa han de ser assolits —tenint en compte els riscos que plantegen— també per l’esquerra. No ens podem tancar.

Manolo Mata al seu despatx de Les Corts / Carlos García Martín (IG: @carlosgarci9).

“L’esquerra no pot tancar-se al progrés”

Què fa la persona de Manolo Mata quan arriba a sa casa i deixa d’ésser un polític?

La política és obsessiva. Tu t’alces cada matí com pots deixar un món millor, i reflexiones amb allò que fas. Crec que ens estem obsessionant com a societat amb la persecució i fiscalització de tot el que fan els polítics. Per exemple, abans al juliol i a gener no hi havia sessions parlamentàries. Això ho aprofitàvem per anar a visitar empreses, per parlar en la gent i per conèixer molt millor els problemes de la gent i poder articular propostes. Van dir que això eren “vacaciones parlamentarias” i les van anul·lar, motiu pel qual tenim molt menys de temps per tenir eixe tracte directa amb la gent. Eixe punt de saturació fa que quan arribe a casa em negue a vore programes de tertùlies i em negue a llegir assaig polític. Sóc un autèntic addicte a les sèries de Netflix, HBO i Amazon. També gaudisc molt del temps amb els meus fills i la meua dona i alliberar-me de la política, que es una malaltia. Els qui dediquem tants d’esforços a la política no estem bé del cap.

“Sóc un autèntic addicte a les sèries”

Com es veu Manolo Mata d’ací 5 anys i com veu el futur polític del País Valencià i d’Europa? Quines sèries recomana als nostres lectors?

Jo d’ací cinc anys em veig fent coses que no tinguen res a veure amb això: projectes professionals i vunculats a Internet, que és un món que m’apassiona, després d’haver servit alguns anys a esta causa que és un país amable, que té desitjos col·lectius; després d’haver lluitat per la nostra llengua i que aquesta no siga un element de confrontació; després d’haver lluitat contra les desigualtats. Ara us queda un immens repte per a aquest segle: lluitar contra una societat molt envellida, amb problemes de soledat molt greus. És també una oportunitat molt gran per als joves, ja que estan al moment perfecte per aprendre a escoltar més a tantes veus majors necessitades de joves als qui compartir tots els ensenyaments que la edat els ha atorgat // Hi ha sèries que no veu quasi ningú, com per exemple Broadchurch, la versió anglesa de House of Cards A very British Sex Scandal. A més a més, hi ha documentals molt bons.

“Hem d’abanderar l’optimisme” / Carlos García Martín /IG: @carlosgarci9.

“Dins d’uns anys em veig fora de la política (…) després d’uns anys servint a esta causa que és un país amable”

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca