El Berlusconi de Sorrentino: ‘Il Cavaliere’ més seductor

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Divendres passat m’arribava, com cada matí, un correu amb les notícies més destacades del dia. La sorpresa no era poca cosa: Silvio Berlusconi anunciava que es presentaria com a candidat a les eleccions al Parlament Europeu. Just un parell de dies abans m’assentava a una butaca dels Cinemes Verdi per a visualitzar la oda que el gran cineasta italià viu —una mica més desprès de la mort de Bertolucci— li dedica a aquest gran personatge de la política italiana i europea.

Tot i arribar als cinemes de l’Estat espanyol compresa en una sola versió de 145 minuts, la distribució de Loro (traduïda al castellà com Silvio (y los otros)) a Itàlia consisteix en dues parts —estrenades amb aproximadament dues setmanes de diferència—, de 100 i 105 minuts cadascuna, un total de 205 minuts que resulten ser gairebé una hora més de metratge. Aquesta versió internacional que ha arribat a les nostres sales trobaria la seva justificació en temes promocionals i comercials, i també en el fet de facilitar la seva consideració per als premis de l’Acadèmia Nord-americana, i en general per a tota la llarga i quasi bé inacabable temporada de reconeixements.

Tot i que aquest últim aspecte no ha acabat de funcionar, i menys si ens atenem a les nominacions dels Premis Oscar fetes publiques aquesta mateixa setmana, sembla ser que Loro sí ha cridat l’atenció dels cinèfils que vivíen ansiosos per conèixer la nova obra de l’autor que ha fascinat tant a la gran com a la petita pantalla, amb films com La grande bellezza o sèries com The young Pope. De fet, la seva estrena s’esperava per a molt abans: el passat mes de març, en les tradicionals prediccions de les cintes que formarien part de la Selecció Oficial del Festival de Canes, Variety ja l’incloïa com a una de les cintes que més segurament caurien, no essent finalment així —jo mateix vaig apostar també per aquesta opció en un article en el que em feia ressò d’aquestes prediccions —.

Però si la part de post-producció d’aquest treball ja és complexa, no ho és menys el fet d’apropar-se amb un ull crític a aquesta obra tant multidimensional. També es fa difícil valorar una obra quan encara queda pendent una hora de metratge, la qual s’espera que es podrà recuperar a l’Estat espanyol a partir de la distribució dels suports físics i d’alguns passes especials en sales determinades.

Pòster oficial de la pel·lícula a la seua versió en anglès.De totes maneres, a falta d’aquesta important part, ens queda clar el resultat que Sorrentino volia obtenir a partir d’aquest Berlusconi encarnat pel seu actor fetitxe Toni Servillo. El que Servillo fa, i el que al cap i a la fi la pel·lícula busca, és una caricatura d’aquest controvertit personatge. El film deixa de costat gairebé tota la relació amb la política institucional que Berlusconi haja pogut tenir, i per aquest motiu centra l’acció entre els anys 2006 i 2009, que representen els anys en els que “Il Cavaliere”, recentment allunyat del càrrec de President del Consell de Ministres, encamina la seva vida cap a una espiral de festes, dones joves i drogues. Aquest és el punt on Sorrentino es sent còmode i on hi troba el Berlusconi que ens vol mostrar.

- Publicitat -

Així doncs, a partir d’aquesta representació del polític caigut que gaudeix dels plaers terrenals d’una manera despreocupada, i també mitjançant la imatge del jove empresari Sergio Morra (Riccardo Scamarcio) —el qual trafica amb scorts de luxe i que es desplaça fins a Roma per veure’s a prop d’Ell— es forma una caricatura de Berlusconi i del seu estil de vida que queda en un punt molt proper al que podríem considerar com a difamació. Però si aquest fet podria ser considerat de manera negativa en una cinta qualsevol, en Loro, aquest punt és el buscat tant per l’autor com per l’espectador.

Sorrentino renúncia de primeres trobar-se amb la cara més humana i sincera de Berlusconi —recurs que sí que utilitza, per exemple, Sorogoyen a El Reino amb el personatge que encarna Antonio De la Torre— per a centrar-se a formar una caricatura que poc a poc es va extremant més. De totes maneres, són pocs els moments en els que Servillo aconsegueix sobrepassar aquesta condició de careta i s’imposa davant de la càmera. Inclús en alguns moments on s’intenta, no s’aconsegueix.

Fotograma de la pel·lícula on Silvio ofereix una de les seues festes.

On també se sent còmode el director italià és a l’hora de representar festes, nus i coreografies. Sorrentino és un autor amb aires onanistes, i ho demostra a cada cinta. No té complexes a l’hora de mostrar a l’ésser humà en els seus pitjors moments, en aquests moments que provoquen el que coneixem com a vergonya aliena. De fet, a Loro, l’obra de Sorrentino allibera una part d’un cert humanisme per a mostrar-nos sense condicions la pitjor cara de les persones.

Loro, tot i que no està destinada a posicionar-se dins de l’antologia crítica del seu autor, és una pel·lícula ben cuinada, que necessita paciència i sobretot comprensió. O s’entra dins del discurs de Sorrentino o aquests 145 minuts poden resultar molt llargs. Tanmateix, deixa la curiosa sensació que tot i el tractament infame i bufonesc que adquireix l’encarnació d’ “Il Cavaliere”, aquesta cinta no és capaç de passar per sobre seu. Al contrari, genera una empatia molt difícil d’assimilar. Podria ser que Berlusconi estigués completament per sobre de qualsevol caricatura, com també podria ser que Sorrentino haja elaborat un relat amb masses concessions. O és que simplement aquesta pel·lícula busca reconèixer que Silvio és irressistible?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca