Dilluns 14 Octubre, 2019

Veneçuela i blanquejar un cop d’estat

Veneçuela es troba en un moment convuls. Després del que semblava un intent de cop d’estat frustrat, el líder de l’oposició al govern de Nicolás Maduro, Juan Guaidó, s’ha autoproclamat president veneçolà de manera unilateral i ha rebut el reconeixement per part de l’Organització dels Estats Americans, els EUA, Argentina, Brasil, Paraguai, Panamà, Perú, Colòmbia, Xile, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Canadà i l’Equador. Per banda, Mèxic, Cuba i Bolívia han donat suport a Maduro, mentre que multitud d’estats, entre ells els que conformen la Unió Europea, no s’han posicionat encara de manera oficial, tot i els pronunciaments favorables a Guaidó per part del president del Consell Europeu, Donald Tusk, i del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani.

Ara bé, realment, quins arguments utilitzen els partidaris de Guaidó, que vol fer-se amb el poder de Veneçuela a través d’un cop d’estat? Doncs bàsicament es recolzen en el no reconeixement per part de l’oposició veneçolana dels resultats de les eleccions presidencials del 20 de maig de 2018. Segons les forces opositores, agrupades sota el paraigua de l’anomenada Mesa de la Unitat Democràtica, les irregularitats i violacions legals dutes a terme durant el procés electoral invalidaven el resultat electoral, amb un 67,84% dels vots favorables al candidat del Front Ampli de la Pàtria, Nicolás Maduro, i un 54% d’abstenció.

Tot i això, les eleccions presumptament manipulades segons l’oposició van ser reconegudes com a legítimes per part dels observadors internacionals que van participar en la jornada electoral i del Consell d’Experts Electorals de Llatinoamèrica. El president de l’organització, l’equatorià Nicanor Moscoso, va assegurar, en relació a procés electoral a Venezuela, que les eleccions del maig havien de “ser reconegudes per tots”.

D’aquesta manera, defensar la presidència autoproclamada de Juan Guaidó apel·lant al fet que aquesta “reflecteix la voluntat del poble veneçolà” és, com a mínim, arriscat. I a la utilització d’un argument feble com el mencionat anteriorment cal sumar-hi una anàlisi profunda dels suports rebuts per part del fins ara president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela. En l’àmbit espanyol, tot i que el govern encara no s’ha posicionat, tota la dreta estatal, des de Ciutadans, passant pel Partit Popular i fins a Vox, s’ha posicionat a favor del president autoproclamat. Pablo Casado, Albert Rivera, Santiago Abascal i fins i tot José María Aznar s’han mostrat contraris a la presidència de Maduro.

Però centrem-nos ara en els estats que, oficialment, han defensat el cop d’estat de Juan Guaidó. En primer lloc, un dels governs que s’ha mostrat partidari de Guaidó ha estat el del Brasil. L’executiu, liderat per l’ultradretà Jair Bolsonaro, té dins del seu pla de govern accions com la sortida del Brasil del Pacte Mundial sobre Migració de l’ONU i una purga dins de l’administració que afectarà a tot funcionari amb idees “socialistes” o “comunistes”.

Entre la resta d’estats que han donat suport a Juan Guaidó i s’han oposat al bolivarianisme de Maduro hi predominen els executius controlats pel centre, centredreta, dreta i el liberalisme (amb l’excepció de l’Equador, on el centreesquerra ocupa el govern), però entre aquests cal destacar el cas de l’Argentina i Hondures. Per una banda, el president de l’estat argentí, Mauricio Macri, ha estat esquitxat per diversos escàndols relacionats amb l’espionatge de ciutadans, l’incompliment de deures de funcionari públic, el finançament irregular de campanyes electorals a través d’una xarxa de tràfic de persones i prostitució, o la seva aparició als papers de Panamà.

Per altra banda, en el cas d’Hondures, s’ha acusat en més d’una ocasió a l’actual president, Juan Orlando Hernández, d’haver arribat al poder a través d’un procés electoral fraudulent. Des d’Amnistia Internacional es va denunciar que les eleccions generals hondurenyes del 26 de novembre de 2017 haurien estat manipulades i que, durant la jornada electoral, les forces de seguretat no haurien respectat els protocols en relació a l’ús de la força, provocant 33 víctimes mortals.

I si parlem de Veneçuela, de cops d’estat a Llatinoamèrica i d’atacs contra les idees contràries al capitalisme, no ens podem oblidar dels Estats Units d’Amèrica. L’estat governat actualment pel president Donald Trump, el qual ha estat dels primers a reconèixer la presidència de Guaidó i no ha descartat una intervenció militar, ha participat, directa o indirectament, en multitud de cops d’estat a Llatinoamèrica. Guatemala (1954), Brasil (1964), Xile (1973), Argentina (1976), Veneçuela (2002), Haití (2004) i Hondures (2009) formen part de la llista d’intervencions il·legals dels EUA al continent americà.

Malgrat que el govern veneçolà de Nicolás Maduro no es pot considerar un exemple d’excel·lència, havent posat traves a la llibertat de reunió i d’expressió, aplicant un control polític a la justícia, perseguint a activistes o utilitzant la força desproporcionadament, a banda de no haver sabut gestionar una important crisi econòmica (provocada, cal dir, per les sancions imposades principalment pels EUA i la UE) tampoc es pot blanquejar un cop d’estat. És un error legitimar una presidència autoanomenada per davant dels resultats obtinguts en un procés electoral que, malgrat les crítiques, no ha pogut ser desacreditat formalment per la inexistència de proves, i més encara quan s’aprofundeix en els suports que aquesta causa rep.

Més enllà de tot el que hem exposat, però, ara caldrà esperar per veure si l’intent de cop d’estat a Veneçuela acaba prosperant o si Nicolás Maduro aconsegueix mantenir la presidència, tot i l’oposició de gran part de les potències occidentals.

 

 

 

 

 

 

 

5,233FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,511SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca