Dilluns 19 Agost, 2019

Umkhonto we Sizwe: el grup armat que dirigia Nelson Mandela

El 1960 l’exèrcit afrikaner obria foc contra una massa de manifestants a la ciutat Sharpeville. Des de 1948 els negres no tenien drets i vivien segregats dels blancs a tots els territoris afrikaners (blancs descendents de l’emigració holandesa del segle XVII) de l’Àfrica. Fins al moment el Congrés Nacional Africà havia mantingut una política de protesta no-violenta que va quedar en entredit després de la matança de 1960. Les dures mesures del govern no s’afluixaven perquè les protestes baixessin la intensitat.

En aquest punt de la història comença a agafar rellevància la figura de Nelson Mandela, un jove advocat negre amb fortes conviccions comunistes. La reorganització de la lluita del CNA, va portar a la fundació d’una organització militar clandestina, l’Umkhonto we Sizwe (també anomenat MK), que es podria traduir al català com la Llança de la nació. El partit antiracista tenia fortes reticències a la lluita armada, però la raó de les circumstàncies va forçar al fet que Mandela i Yossel Mashel Slovo (1926-1994) fossin els comandants de la nova organització. Mashel era blanc i jueu, s’havia presentat com a voluntari per lluitar contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial, a la postguerra va ser inhabilitat per la vida pública per la Llei de Supressió del Comunisme de 1950. Va morir com a ministre d’habitatge de la República de Sud-àfrica.

Durant el judici de Rivona de 1963, on es condemnarà a Nelson Mandela a cadena perpetua, el líder explicarà els motius de la creació del grup, en el discurs; “Estic preparat per morir“. Ho justificà amb aquestes paraules: “El juny de 1961 considerarem que era un error i no realista pels líders africans demanar la pau quan el govern afrikaner responia amb la força”. Aquell mateix mes es va enviar una carta a tots els diaris avisant d’una escalada de la violència si el govern no convocava una convenció per la redacció d’una nova constitució.

El 16 de desembre de 1961 es publica un manifest on es podia llegir: “El moment d’una nació arriba quan només té dues opcions: rendir-se o lluitar. Aquest moment ha arribat a Sud-àfrica. No ens podem rendir i no tenim alternativa a pagar el preu per defensar el nostre poble, el nostre futur, la nostra llibertat”. Poques hores després la guerrilla ataca una subestació elèctrica. El febrer de 1962 rep sis mesos d’entrenament militar a Abís Adeba. A l’octubre és detingut per la CIA al seu retorn a Sud-àfrica. Slovo fuig a l’exili sense deixar de comandar la Llança de la nació. Per aquesta campanya, Mandela, serà acusat de 193 actes de sabotatge.

El grup militar a mitjans de la dècada dels seixanta s’alia d’una forma conjuntural amb el Zimbabwe People’s Revolutionary Army i ataquen Rhodesia. L’operació és un fracàs i fins a finals dels anys 70 l’estructura no s’aconsegueix reconstruir. L’alçament de Soweto el 1976 provoca que molts joves creuin la frontera i passin a Rhodesia on reben entrenament militar i l’MK pot reconstruir la seva infraestructura. D’aquesta manera ataquen la refineria de Sasolburg amb ajuda de l’IRA, el 1980. El règim de l’Apartheid va relacionar l’atac amb una conxorxa internacional comunista que tenia com a principal líder a Joe Slovo.

Els anys vuitanta també suposen anys de lluita internacionalista. Umkhonto we Sizwe comença a caminar com a guerrilla amb el suport a les lluites dels estats veïns al règim de l’Apartheid. ajudar el front d’alliberament de Zimbawe, etc. Un motiu pel qual una de les primeres visites del Nelson Mandela una vegada restituït al poder va ser a la Cuba de Fidel Castro, per tal d’agrair l’esforç bèl·lic de la nació caribenya.

Atemptat de l’MK

En l’esfera interna, durant la dècada dels vuitanta el grup va realitzar nombrosos atemptats, entre ells el famós atac amb cotxe bomba de Church Street el 1983, una resposta al raid de l’exèrcit afrikaner que va matar 42 militants del CNA a Lesotho el 1982. Més de 50 persones moriran víctimes de les accions armades del MK. Entre 1985 i 1987 s’intensificarà la lluita al Transvaal amb el sabotatge de carreters. Els militants antiracistes col·locaven mines antitancs a les vies de trànsit. D’aquesta manera moriran més de 20 persones. El 1990 es va aturar la lluita armada, pels girs de la política de Sud-àfrica. El 1994 les noves polítiques de l’era post apartheid van decidir la unificació de totes les tropes paramilitar a l’exèrcit sud-africà. D’aquesta manera 28.000 militants del MK, van entrar a l’exèrcit. El 16% de les forces armades el 1998 van paranyer al grup terrorista format per Mandela.

La Truth and Reconciliation Commission, a la transició sud-africana, resoldrà que el MK usava la tortura en els seus camps de detencions, així com execucions extrajudicials, alhora que nombroses organitzacions confirmen que l’MK no respectava els Acords de Ginebra. L’MK serà considerat un grup terrorista pels EUA fins al 2008, tal com informa la CNN, també Nelson Mandela serà considerat com a tal fins al mateix dia que el MK.

5,236FansM'agrada
938SeguidorsSeguir
15,476SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca