“Les obres que reflexionen sobre el cos de les dones i que apareixen immobilitzades, tancades, aïllades”. Així apuntava la crítica d’art María Teresa Alvario les obres de l’escultora i activista feminista Kate Millet. La reconeguda artista americana que contagiava feminisme en tot l’art que palpava va revolucionar l’escultura de la segona onada feminista, ‘la radical’.
La visionària de les principals xacres del masclisme de la nostra època va ser la mare de Women’s Art Colony Fam i la primera dona que va pronunciar la implacable declaració d'”Allò personal és polític”. Millet sentenciava l’amor patriarcal que quedaria marcat fins a la fi dels nostres dies: “Mentre nosaltres estimàvem, ells governaven”.
Segurament, li hauria entusiasmat endinsar-se al Temple del carrer de Ripoll de Barcelona aquests dies. Al fons, impera una post de planxar sobre un carret de la compra. Hi destaquen les paraules “Matrimonio”, “Belleza” i “Marido”. Uns guants de cuina, una nina, unes claus i una revista de moda, al voltant. Es tracta de ‘Santa Ana de Casa Educadora’, de Carol Bergeret, una de les obres artístiques de la Mostra de FemArt, l’única Mostra amb perspectiva feminista de l’Estat. De fet, un referent en l’àmbit català. Aquest any, en celebren 25, un quart de segle de creacions artístiques en clau feminista que han servit per sacsejar l’art establert i criticar a partir de l’art les estructures patriarcals i capitalistes.
Art de patrons masclistes des d’A.C
La cosificació del cos de la dona ha estat un dels best sellers de l’art des de l’antiguitat. Cossos nus i homes al voltant, mirades obscenes i pomes enverinades han estat quadres que han esdevingut de la talla del Prado. L’interès del masclisme en seguir perpetrant estereotips misògins com ‘Las Meninas’ de Picasso o ‘El violín de Ingres’ de Man Ray, on crea la definició gràfica que representa la dona com un instrument han fet respondre l’art -com tots els àmbits- des d’una branca feminista.
Un dels objectius de la Mostra és, precisament, aquest. “Hem vist coses que mai creuríeu! Una retrospectiva replicant” pretén divulgar l’art de dones entre dones amb obres que han transcendit en les últimes mostres de tots aquests anys, com ‘Cuerpos Negados’, de Sandra Parro. Pintura, fotografia, escultura, vídeo i gravat i totes les expressions que es puguin imaginar. L’exposició compta de dos espais diferents que vesteixen tota la col·lecció feminista. D’una banda, s’han exposat les obres de les artistes que havien estat seleccionades a partir d’una convocatòria pública. Són les seleccionades després de passar el filtre amb més de cent altres candidatures d’arreu del món, tot i que principalment de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. La tria l’ha dut a terme un comitè format per professionals representatives.
La Mostra estarà exposada a Ca la dona del 14 de desembre al 5 d’abril amb obres també de Mari Xordà o Eulàlia Grau, i forma part d’un programa més ampli de reflexió i debat amb tallers, conferències, taules rodones i seminaris.
FemArt neix l’any 1984 amb la voluntat de donar visibilitat al treball de les dones artistes de la ciutat, però també del país. La comissària de la mostra, Júlia Llull, explica que la reivindicació naixia molt abans que es permetés catalogar l’art feminista i s’intenta que aquest discurs sense prejudicis arribi als museus de tota la ciutat. Altres artistes que també han aportat la seva perspectiva feminista de l’art són Anna Fando Morell, Alejandra Bueno, Judit Vidiella o Mònica Porta Domínguez. Però només són 4 de les més de 40 seleccionades.
El repte de l’espai és continuar donant vida al marc de la participació, l’intercanvi d’experiències i coneixement, de creació i reflexió. L’objectiu és fer créixer la xarxa de dones artistes que es troben amb aquesta proposta del feminisme mentre que s’incideix en la intenció d’obrir el món de l’art que neix de les experiències en clau feminista.