47 dones han estat assassinades a causa de la violència masclista el que portem de 2018, segons el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La xifra augmenta a 93 si en aquest recompte hi afegim les dones que no tenien, o no havien tingut, cap relació sentimental amb el seu assassí, tal i com recull el portal feminicidio.net, doncs cal recordar que la Llei Integral contra la Violència de Gènere de 2004 només comptabilitza com a víctimes de violència masclista aquelles dones mortes a mans de la seva parella o exparella, deixant fora del recompte les assassinades per un home que es van creuar fortuïtament al carrer, com és el cas de Diana Quer, Marta del Castillo o Laura Luelmo, les prostitutes, etc.

El pitjor dia de l’any va ser el 25 de setembre amb quatre víctimes per violència masclista en poc més de vuit hores: dues nenes assassinades pel seu pare a Castelló i dues dones mortes a mans de les seves exparelles. En total, 973 dones han estat assassinades a causa de la violència masclista des de gener de 2003, quan es van començar a comptabilitzar. Gairebé el doble si tenim en compte la resta de feminicidis. El nombre de menors orfes ascendeix a 33 i 27 nens han estat assassinats per homes-que-no-només-maten-dones-sinó-que-maten-el-que-més-estimen-aquestes-dones des de 2013.

En els tres primers mesos de 2018 es van produir 371 «agressions sexuals amb penetració», o el que és el mateix, una cada 5 hores i 49 minuts, segons el Balanç de Criminalitat publicat pel Ministeri d’Interior. La dada suposa una dramàtica realitat: un augment del 28,4% respecte al mateix període de l’any anterior. I el pitjor és que el 2017 aquesta xifra ja havia pujat: un 10% respecte a 2016. De fet, el delicte de violació va ser el que va patir un major augment de denúncies l’any passat. Els experts assenyalen que és probable que el nombre d’agressions no hagi augmentat, però, en canvi, sí ho ha fet el nombre de denúncies.

El 26 d’abril de 2018 la justícia condemnava cinc homes, entre els quals hi ha un militar i un guàrdia civil, a 9 anys de presó per abús, i no per agressió, després de violar, intimidar i violentar una noia de 18 anys en els San Fermins de 2016. La sentència, però, considera que no hi va haver violència ni intimidació durant l’atac. L’efecte crida porta a actuar, presumptament, a altres manades a Gran Canària i Molins de Rei (Barcelona).

En públic (què faran en privat!), els homes cosifiquen les dones dia sí, dia també. El president de l’Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo, diu que “no parlo mai de diners i encara menys amb una dona”. El DJ Martin Solveig pregunta a la primera guanyadora de la història d’una Pilota d’Or, Ada Hegerberg, si sap ‘perrejar’. El polític d’ERC, Lluís Salvadó, reclama com a qualitat de la futura consellera d’Educació tenir les “tetes grosses” i ser de fora “per donar exotisme al govern”.

El feminisme fa anys que denuncia que les violències masclistes, que s’expressen des dels micromasclismes fins a l’assassinat de les dones, són “una qüestió d’Estat”. I insta tots els estaments socials i polítics a combatre aquesta desigualtat i aquesta violació dels drets de les dones. No castigar-les, ignorar-les o, fins i tot, menysprear-les és una manera de ser còmplices. Les dones conscienciades que han donat veu a la urgència de prioritzar la lluita contra aquestes violències (per petites que puguin semblar) han estat titllades de feminazis.

Incloure l’al·lusió al règim nazi per referir-se a les dones compromeses amb la igualtat i la justícia és una altra forma d’agressió, que busca el desprestigi de les dones a partir de la confusió i la mentida. Que les feministes i els nazis no tenen res a veure és una bajanada tan gran que no paga la pena entrar a argumentar, però alarma la quantitat d’homes que fan servir l’expressió, doncs assenyala que el que hi ha darrere d’aquest comportament és tot just el contrari: el machinazisme.

El masclisme mata, no el feminisme. El machinazi no té perquè ser un maltractador o un assassí, però si és un còmplice. Desacredita les dones que denuncien les violències masclistes (en qualsevol dels seus graus), les reprimeix, se’n burla d’elles; al mateix temps que legitima els agressors i, fins i tot, els disculpa, els riu les gràcies.

El masclisme mata, no el feminisme. Les ‘feminazis’ denuncien les violències masclistes i treballen per una societat més igualitària, doncs les assassinades són la punta del iceberg d’una societat en què s’exerceix una voluntat d’opressió envers les dones, ja sigui mitjançant la discriminació sexista, la manipulació psicològica o la violència física.