Una història sobre la desigualtat

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Pobresa i luxe, sense sostres i gratacels, corrupció i indignats. La desigualtat s’ha convertit en el tema per excel·lència en el debat polític, social i econòmic. Això és gràcies parcialment a la crisi d’inicis del nou mil·lenni, amb la caiguda de Goldman Sachs, entre d’altres, i a l’escola generada per la famosa obra de Thomas Piketty quant al món acadèmic, però també és mercès al demostrat augment de les riqueses personals de certs multimilionaris, els de l’1%, fins al punt de ser considerada una desigualtat “perillosa”. Economistes de renom com Joseph Stiglitz i Paul Krugman han donat el primer pas endavant per encarar un dels problemes contemporanis més greus i hegemònics; alguns historiadors han recollit el fil per donar la seva, és el cas de Walter Scheidel.

Scheidel ens ofereix en The Great Leveller una història sobre la desigualtat, des dels grans simis africans fins avui dia. La tesi és dura i contundent: només s’ha produït una remarcable reducció d’aquesta en èpoques d’extrema violència. Ras i curt. Concretament hi ha quatre motius, anomenats els “quatre genets de l’equiparació”, que apareixen individualment o conjunta: les guerres, les revolucions, el col·lapse dels estats i les pandèmies. En èpoques posteriors, quan la situació econòmica millora i s’estabilitza, la desigualtat torna a reflotar, segueix el seu curs fins a la nova vinguda d’un dels genets. Contra això hi ha alternatives, però les reformes agràries, les crisis econòmiques, els processos democràtics i els desenvolupaments econòmics no aporten un igualitarisme a llarg termini. Ara, diu Scheidel, estem davant d’una desigualtat produïda per l’atenuació de la violència de les guerres mundials. Ara, quan la violència a Occident s’ha gairebé dissipat, la desigualtat impera i ja s’escolta de lluny el galop dels genets. Al final l’educació, que sempre es veu com un antídot per qualsevol malestar sociocultural, en un futur no podrà solucionar tots els nostres turments; per això, com diu l’autor, vigileu amb el que desitgeu.

https://www.boredpanda.com/satirical-illustrations-polish-pawel-kuczynski/?utm_source=google&utm_medium=organic&utm_campaign=organic
Il·lustració satírica de Paweł Kuczyński / Bored Panda

La seva mirada abasta des de la Xina dels Regnes Combatents fins a la Guerra de Secessió dels Estats Units, escapant de l’eurocentrisme… tanmateix, Àfrica torna a ser la gran oblidada. No es basa en una narració cronològica dels fets, sinó en una argumentació genet per genet sobre com les evidències convergeixen en la seva teoria. Aquestes evidències són majoritàriament econòmiques, com el coeficient de Gini, percentatges d’ingressos, quantitats i quantitats d’informació obtinguda per bancs de dades econòmiques i ratis de lloguers de terres i salaris: com més s’aproxima al segle XXI, més informació. Al llarg de l’obra podem observar les tendències de desigualtat als Estats Units i el percentatge d’ingressos a França entre 1780 i 1866 per obtenir un retrat fidedigne de les singulars situacions que l’historiador amb el seu dit ens assenyala en el mapa del globus terraqui. Això sense oblidar un considerable volum de bibliografia acadèmica i de fonts primàries, com el Comentari sobre el codi Ming respecte a l’ostentació de càrrecs públics i la riquesa. Si menys no, Scheidel és un dels experts més valorats en història de l’Antiga Roma, la presència de jaciments arqueològics com fonts històriques rellevants hi és present.

Gràcies a aquestes variables, Scheidel constata que les conseqüències de la mobilització militar moderna, la Gran Guerra a tall d’exemple, afectaren greument als interessos dels més rics en Europa i van donar així a un empobriment de la desigualtat. També destaca com el comunisme de la Revolució Russa en la seva lluita per eliminar la propietat privada va acabar amb els kulaks, que no eren molt més rics que els seus conciutadans, i molts grangers cremaren les seves pertinences per por a la repressió. Posteriorment, després de l’URSS, les desigualtats van tornar a posar-se en marxa, esborrant el rastre marcat per aquella època. Tant la Revolució de Taiping com la Guerra Civil Espanyola, però, van ser un parell de tantes excepcions que l’autor no oblida a destacar.

http://tapolitika.cz/na-kave/jake-hodnoceni-si-zaslouzi-stalin/
Fotografia d’una manifestació popular amb la pancarta “Els treballadors del kolkhoz (cooperativa agrària per a la col·lectivització) reclamem la desaparició dels kulaks com a classe” / Tapolitika

Scheidel és conscient de la majoria de les mancances del llibre, una és que no fa esmena de les altres desigualtats, com les de gènere o ètnia. Altrament, hi ha acadèmics que tot i reconèixer el gran esforç de l’historiador per recopilar tantes dades qüestionen els resultats finals que presenta, com Roberto Iacono o Michael Mann, qui afirma que “Scheidel is reluctant to credit regimes with any positive functions, seeing them as purely exploitative”. Un altre retret és que no hi ha un estudi profund de la pobresa. Seguint això, les sensacions que deixa el llibre són desencoratjadores, deixen poc marge a una oportunitat per corregir la desigualtat de la nostra època almenys que sigui per un mètode desagradable, malgrat ressaltar que, encara que l’avenç no s’hagi produït en tota la història, no significa que no es pugui donar a terme ara.

Sí, val la pena llegir-lo, es pensi el que es pensi: és una obra de qualitat, d’admirable atreviment, un exemplar interessant per reflexionar sobre com el famós 1% ha evolucionat des de les societats més antigues. Aquest mateix any ha estat traduït al castellà per Crítica, potser algun editorial català amb bon ull algun dia es fixi en un llibre tan polèmic i acurat com aquest.

Bibliografia:

- Publicitat -

Mann, Michael, 2017, “Book review”, Millennium: Journal of International Studies, Vol.46 (1), pp. 87-90.

Scheidel, Walter, 2018, El gran nivelador: violencia e historia de la desigualdad desde la edad de piedra hasta el siglo XXI, Crítica, Barcelona.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca