Començo a escriure aquest article després de saber que avui al matí han detingut el Cesc, un membre del CDR Terrassa. El seu presumpte delicte segons la infame injustícia espanyola, és haver protestat davant del TSJC, no faig broma. Podria explicar que protestar s’empara en l’exercici de la llibertat d’expressió i totes les vulneracions que suposa la persecució judicial a la qual estan sotmetent, no només al Cesc, sinó a centenars i segurament milers de catalans. Però avui no tinc intenció de parlar d’aquest tema, tot i que aprofito per recordar als milers de represaliats anònims que no tenen altaveus mediàtics de suport, que no esteu sols i evidentment gràcies per la valentia.
La meva intenció d’avui és alliberar-me una mica sobre el tema dels pressupostos espanyols i que n’opino de tot plegat. Segurament no formarà part de l’exercici de solidaritat que em demanaria l’alcaldessa de Barcelona o el mateix Pablo Iglesias, però què hi farem.
En les últimes setmanes, estem presenciant un lamentable episodi de xantatge emocional per part del PSOE i Podemos per pressionar ERC i el PDeCAT a què votin favorablement als pressupostos espanyols. Per començar, em resulta si més no curiós que siguin els membres de Podemos els encarregats de posar la cara i de suplicar-nos que aprovem les partides pressupostàries, ja que si no tinc mal entès, són els socialistes els que formen part del govern d’Espanya. L’única resposta lògica és que segurament Pedro Sánchez no té dignitat ni valentia suficient per mirar a la cara a Carme Forcadell o Jordi Turull. Tinc ben clar que en el cas de Podemos el rebuig a la repressió i judicialització és evident.
Però de veritat que ens demanen que aprovem els pressupostos pensant en els beneficis socials dels espanyols? Quan el PSOE va votar a favor del 155 per cessar el govern legítim, i en conseqüència va bloquejar la tramitació de la renda garantida sol·licitada per milers de famílies catalanes, va pensar en el benefici social dels catalans? Quan Sánchez es feia la foto amb Rajoy davant la Moncloa després de pactar l’aplicació del 155, i en conseqüència va dificultar les accions en matèria energètica de més de 400.000 catalans que tenen dificultats per mantenir la temperatura de casa, va pensar en tots ells? Quan el 155 va deixar sense pressupostos desenes de projectes culturals i polítiques municipals, va pensar el PSOE de Pedro Sánchez en el benefici social dels milions de catalans? No.
Tots sabem que intenten justificar l’impossible amb una fal·làcia de l’alçada d’un campanar, perquè la proposta estrella de l’SMI la poden fer via Decret i no ho fan pas. Però més enllà d’això, és que tenim gent innocent, democràtica i pacífica empresonada a qui demanen 25 anys de presó. Tenim mig govern a l’exili, càrrecs de partits independentistes exiliats i escampats per Europa, població civil confinada al seu municipi, centenars d’alcaldes perseguits judicialment, sindicatures electorals a qui demanen penes de presó, artistes perseguits, piuladors, mitjans de comunicació investigats i fins i tot, ahir dimarts el PP va portar al Congrés una preposició de llei per prohibir l’exhibició de simbologia com l’estelada o el llaç groc en espais públics.
I de veritat hem de fer un exercici de solidaritat amb aquest estat? El que no oblidem que ens ha negat a base de garrotades i amenaces, un dret tan bàsic com l’autodeterminació. Votar a favor els pressupostos seria una greu falta de respecte a nosaltres mateixos i un blanquejament de la repressió, fem-ho per dignitat i votem no.