World Nomad Games: Esport al servei de la política

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Dels dies 2 al 8 de setembre d’enguany se celebrà a la localitat kirguís de Cholpon-Ata una de les competicions esportives més curioses de l’actualitat. Els World Nomad Games, que el 2018 celebraren la seva tercera edició, prometen a l’assistent una alternativa «nòmada» i centreasiàtica als massificats Jocs Olímpics. Lluny de ser un esdeveniment exclusivament esportiu, aquests jocs tenen un marcat caràcter polític i econòmic doncs, a més de difondre un missatge de germanor entre les diferents comunitats turques d’Àsia, ha comptat en les anteriors edicions amb assistents rellevants com Vladimir Putin.

Prova del gran interès per aquesta competició tan jove és el nombre d’atletes participants (1556 de 66 països diferents, en la seva majoria de repúbliques exsoviètiques) i de periodistes acreditats (uns 500 de 50 estats del món).

Bona part de les competicions del WNG eren de lluita, celebrades al pavelló Gazprom (poderosa companyia de gas russa) de la localitat kirguís. En podem destacar el wrestling iranià, Pahlavani, o el Sambo de Rússia (un estil de combat creat a l’exercit soviètic); si bé les més populars entre l’assistència (majoritàriament kirguís o kazaja) eren aquelles en les quals el cavall era un element indispensable. Practicades al gran hipòdrom de Cholpon-Ata, hi havia carreres i concursos de tir amb arc, tant per homes com per dones, si bé el Kok-Boro (traduït com a llop gris), difícilment acceptable per al Comitè Olímpic, era d’aquestes l’esport estrella; una competició en la qual dos equips d’homes a cavall han de marcar en la cistella contrària amb el cos d’una cabra sense cap, compta amb la participació d’estats d’Àsia Central (incloses les repúbliques asiàtiques russes) i d’un equip novell dels EUA i de França.

Com als Jocs Olímpics, els guanyadors foren recompensats amb medalles d’or per al primer i plata per al segon, inclosa l’audició de l’himne nacional per al vencedor; entregats els guardons per un grup de dones hostesses vestides a la manera tradicional.

Per quina raó el govern del Kirguizistan s’implicà en l’organització d’uns jocs esportius internacionals? La raó la podem trobar en la necessitat del país, independitzat de la Unió Soviètica el 1991, de trobar un referent històric que el pugui cohesionar. Tal com senyalaren els organitzadors: «l’Islam i les arrels turques tenen una importància cabdal en la cultura kirguís»; si bé aquest és un tret que comparteixen bona part de les repúbliques centreasiàtiques. L’epopeia de Manas, la «Ilíada kirguís», trobà en un personatge medieval el nexe d’unió de les diferents tribus kirguís, si bé aquest relat deixava les minories uzbeka i eslava fora d’escena. L’identificatiu nomadic, més neutre que l’epopeia de Manas, pretén ser més inclusiu i popular per al turista estranger.

- Publicitat -

A més d’iniciativa governamental, dues companyies comercials es destaquen com les patrocinadores dels WNG: Turkish Airlines i Megacom. La primera és prou popular a Occident, ja que des de la seva base d’Istanbul, òpera bona part dels vols entre Europa i Àsia, ha publicitat la seva marca amb figures reconegudes internacionalment com Lionel Messi i Kevin Costner; també és reconeguda per la seva proximitat al govern d’Erdogan. Tot i que el 2006 les accions estatals a la companyia eren d’un 49,12%; la direcció no dubtà en posicionar-se a favor del president turc durant l’intent de cop d’Estat del 15 de juliol del 2016 i actualment es troba sota control d’Ilkber Ayci, que el 1994 era conseller d’Erdogan a l’ajuntament d’Istanbul.

Megacom, per la seva banda, és poc coneguda a l’estranger però té un poder quasi monopolístic al Kirguizistan. Aquesta companyia de telecomunicacions, abans del 2010 tenia repartides les accions entre Maxim Bakiyev (fill del president kirguís) i la russa Eventis Telecom; la revolució política d’aquell any suposà la fugida del país dels responsables de Megacom i l’estatalització total d’aquesta el 2014. Tot intent del govern per privatitzar-la ha fracassat des d’aleshores. Així, els dos patrocinadors principals dels WNG són al mateix temps partidàries de les polítiques dels seus governs.

Ja en els primers WNG es digué des del govern kirguís que aquests jocs reforçaven les màximes del Consell de Cooperació de Països Turc parlants del 2012; una línia que l’actual president, Sooronbai Zheenbekov (escollit el 2017), ha mantingut.

Part de la culpa d’aquesta sintonia amb el govern Erdogan la pot tenir la TIKA (Turkish Cooperation and Coordination Agency), la qual té una gran incidència en països de l’Àsia Central turca i en aquells, com Macedonia, amb una minoria turca rellevant. Amb participació estatal, la TIKA reuní per a la inauguració de l’enorme mesquita Imam Sarakhsi de Bishkek als presidents Zheenbekov i Erdogan, posant la capital del país sota un estricte control policial.

A més d’enllaçar-se políticament a Erdogan, el kirguís ha cuidat molt les relacions amb Rússia, la qual va visitar en la seva primera visita d’Estat. Els altres dignataris convidats a la inauguració dels WNG també pertanyen a aquesta línia política, tan poc propera a les directrius de Washington i Brussel·les.

Nursultan Nazarbaièv, l’únic president que ha tingut Kazakhstan (i que per mandat parlamentari pot estendre fins a la seva mort) formava part de la comitiva, donades les intenses relacions del seu país amb el Kirguizistan i la seva filiació al patró rus (si bé en els darrers anys ho equilibrà amb els EUA de Trump). També és un referent del panturquisme: «entre el mar Mediterrani i el massís d’Altai, viuen més de 200 milions dels nostres germans ètnics. Si ens uníssim, seríem un Estat gran i influent al món».

Donada l’absència de Putin, en aquesta edició fou Rustam Minnikhanov, president de la república russa del Tatarestan des de 2010, prengué el seu relleu. Anteriorment ja havia fet valdre la seva autoritat entre la comunitat turca de Rússia actuant com a intermediari vers els tàrtars de Crimea durant l’annexió de 2014: en uns WNG més turquitzats que mai, la seva presencia era un gran al·licient.

Viktor Orbán, el reconegut euroescèptic president d’Hongria, tot i no formar part el seu país de la comunitat panturca, la seva admiració pel model de govern d’Erdogan i Putin li concediren un lloc d’honor en els WNG. Finalment el darrer convidat fou Sheij Mohammad, príncep hereu de l’emirat de Fujairah (un dels set que componen els EAU), qui presentaria la candidatura del seu país per a la cinquena edició dels WNG.

De moment, però, el relleu de la competició l’agafarà Turquia. Anunciat a la inauguració pel president Zheenbekov i exemplificat a la cerimònia de cloenda amb l’entrega de l’estàndard dels WNG al ministre turc d’esports, s’espera que el 2020 sigui l’any que els WNG agafin embranzida. Si aquest certamen esportiu alternatiu serà sempre un monopoli del tàndem turc-rus és quelcom que està per veure.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca