És molt probable, que alguna vegada en una manifestació o concentració independentista hàgiu sentit a algú fer la pregunta “On són els joves?”. És una pregunta innocent, que qui acostuma a formular-la tampoc espera una gran resposta concreta, ara bé, us puc assegurar que quasi tothom del voltant assentirà amb el cap o exclamarà amb un “tens raó” amb to de resignació i de manera desesperançada. Aquesta és, per desgràcia, una situació massa típica i que avui intentaré justificar de manera breu.

Per començar, considero necessari comentar per sobre la piràmide de població catalana segons les dades més recents de l’IDESCAT. Ens centrem únicament en la franja d’edat que compren dels 15 als 24 anys, ja que entenc els 15 com una edat en la qual s’inicia la consciència política tal com demostren les mobilitzacions d’instituts del SEPC. Així doncs, aquesta franja representa numèricament el 10,19% de la població catalana. I és que en general, la demografia catalana presenta un envelliment progressiu de la població, i la franja de joves és considerablement inferior a la resta. És a dir, que en condicions iguals, la presència juvenil a mobilitzacions sempre presentarà un aspecte inferior en el còmput general.

Tot i la referència demogràfica anterior, crec que és important afirmar i explicar que els moviments juvenils estan més actius i preparats que mai. Les xifres de militància són molt altes, i no ho dic com a suposició. El Jovent Republicà, organització política juvenil on milito des de fa dos anys, ha tingut en l’últim any un creixement molt elevat, igual que la resta de col·lectius de l’esquerra independentista. Crec que l’exemple més clar i l’èxit més recent és el d’Universitats Per la República (UxR). Una plataforma que ha organitzat vagues amb un seguiment del 80% segons el mateix govern, o ha fet manifestacions que omplien carrer Pelai de punta a punta deixant unes imatges aèries de pel·lícula.

És probable que en els sopars grocs o a la caminada popular per la República de cada diumenge no hi trobeu gaires joves. No voldria ni molt menys desprestigiar aquestes mobilitzacions. Ara, tal com ja va passar al 20S a la conselleria d’economia, quan les circumstàncies siguin significativament més adverses, trobareu que a les primeres files hi haurà milers de joves de totes les edats, des d’instituts a universitats. Quan s’hagin de defensar les escoles la nit abans d’un referèndum, aquestes estaran a vessar de joves disposats a fer nit en una màrfega. Quan els nostres agressors i lladres d’urnes vulguin commemorar la barbàrie policial de l’1-O a casa nostra, no dubteu que hi haurà milers de joves a primera fila davant la Brimo. I no tingueu cap mena dubte que a les urnes, tampoc fallarem mai. Som la franja d’edat amb un percentatge de vot independentista més elevat, deixant la intenció de vot del 21D de PP, C’s i PSC conjuntament en un miserable 13,8%. Sabem que això de la República va de futur, aquell lloc on volem tenir oportunitats i una vida digna ben lluny del feixisme. Així que no patiu, que els joves hi som.