L’homofòbia gay-friendly

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

“¡Estupidez,  estupidez!”. Estos crits omplien la nit del 17 d’octubre el plató d’Operación Triunfo després de que Miki i Maria acabaren de cantar “Quédate en Madrid” del mític grup Mecano. Supose que molts de vostès ja sabran el motiu però, per als més perduts, els explique el que ha passat aquesta setmana a l’Acadèmia: Hi ha un vers de la cançó que diu “los cariñitos siempre me han parecido una mariconez”. Doncs bé, els dos concursants dels que he parlat van proposar substituir aquesta paraula per “estupidez” ja que consideren que, encara que als anys 80 la situació era diferent, no és necessari al 2018 utilitzar una paraula com eixa que, a més, dona una mala imatge d’un grup, Mecano, que no ha sigut precisament un referent de l’homofòbia. No obstant, l’autor de la cançó no els va autoritzar a fer eixe canvi i es va obrir un quasi sanguinolent debat a les xarxes socials ja que en el mateix programa sí que es canvien pronoms i el gènere d’algunes paraules per tal que un xic no haja de passar “el mal trago” de lloar el seu amor per un altre xic (Mal siga perda la seua masculinitat…) i, fins i tot, van obligar a Becky G a canviar la lletra de la seua cançó “Mayores” perquè el missatge no era adequat per als més petits de la casa (es veu que fer-los créixer rodejats de tòpics homòfobs i masclistes no està tan malament).

Ara resulta que és pitjor que a Beky G li agraden els petons “más grandes que no me quepan en la boca” que uns pares que ensenyen la seua filla a parar taxis d’aquesta manera tan elegant i tan espanyolíssima. //

Doncs bé, crec que ja se n’hauran adonat de que hui la cosa va una mica més d’actualitat que els meus articles habituals sobre els Trastàmara i el Segle d’Or, però és que crec que és important que reflexionem una mica, perquè la cosa ja està començant a esgotar-me. De veritat estem tan avançats com es pensem en matèria d’homofòbia? De veritat la comunitat LGTB pot viure ja amb completa normalitat a la nostra societat? Ja els dic la resposta molt ràpidament: NOOOOOO! (Cal llegir-ho amb veu tremendament enfadada). Perdonen que en aquest article puga estar una miqueta “irascible” però és que ho estic, estic fart de frivolitzar amb aquest tema i de tractar-lo com una cosa superada. No, l’homofòbia no està, ni de lluny, superada i no sols això, sinó que està molt lluny d’estar-ho. No negarem que Espanya va ser un gran referent en ser un dels primers països en permetre el matrimoni homosexual, però això no em lleva raó quan dic que l’espanyola continua essent una societat profundament homòfoba, simplement l’homofòbia ha canviat. Deien fa molts anys que els feixistes del futur no s’anomenarien feixistes a ells mateixos, doncs els homòfobs de l’actualitat són igual (i no, no sols son homòfobs els feixistes). L’homofòbia s’ha convertit en una cosa més subtil però no per això menys greu. Aniré més lluny, em pareix molt menys preocupant que una senyora major pense que una xica lesbiana anirà a l’infern que que un xaval jove estiga incòmode canviant-se a un vestuari davant d’un xic que sap que és gay. Encara que també pot ser que, sabent-se posseïdor dels privilegis que li atorga el patriarcat, sàpiga que ell no actuaria de manera, diguem-ne, correcta si una xica es canviara davant d’ell. No tolere que el fatxa de guàrdia, machito hetero per definició, vaja presumint de la tolerància espanyola cap al col·lectiu LGTB quan dos xics són expulsats d’un centre comercial simplement per besar-se o quan una altra parella ha d’aguantar agressions verbals i quasi agressions físiques a una cèntrica plaça sense que ningú faça res per evitar-ho. Miren, està clar que sempre poden haver quatre cafres però, si de veritat la nostra societat estiguera tan conscienciada amb aquest tema com assegura estar, aquestes situacions no podrien ocórrer perquè, encara que els cafres actuaren, eixa majoria gay-friendly eixiria en defensa dels assetjats.

A més d’un no li va fer cap gràcia aquest cartell. Pareix que en eixe moment se’ls va oblidar allò de la llibertat d’expressió. //

Per favor, no soc una persona violenta però, si no volen un calbot, no em vinguen amb allò de la llibertat d’expressió. No em ve de gust que aquells que si pogueren m’enviarien a la presó per lluir una estelada o un emblema comunista s’escuden en la llibertat d’expressió. Mire, senyor franquista, la seua llibertat d’expressió existeix, està clar, però no per ser vostè part del grup dominant té per què tindre més llibertat d’expressió que la resta i, sobretot, una cosa és llibertat d’expressió i altra molt diferent és llibertat de mentir. Estic parlant de campanyes com la famosa del grup ultracatòlic “Hazte Oír” contra la transsexualitat. No crec que tinguem dret a presumir de la tolerant Espanya quan això és permès però un raper no pot dir que els Borbons són uns lladres (quan, a més, l’espoli és, possiblement, el menor dels seus pecats). No crec que tinguem dret a presumir de la tolerant Espanya quan es permet cantar lletres homòfobes a un programa familiar però Evaristo és detingut per fer el mateix espectacle que fa des de fa 30 anys. No crec que tinguem dret a presumir de la tolerant Espanya quan un community manager amb menys llums que la casa de “Los Otros” amenace a tot el poble català per Twitter sense cap problema però hi ha xavals jutjats per fer acudits sobre un OVNI franquista (¡Presente!).  I, sobretot, no crec que tinguem dret a presumir de la tolerant Espanya quan, els mateixos que presumeixen, es dediquen amb cor i ànima a que no ho siga més. Mai no hi ha suficient tolerància i fins que això quede clar, jo continuaré cantant que “los cariñitos siempre me han parecido una estupidez”. Res més. Hasta luego, Mari Carmen.