Després de tots aquests anys de procés que ha quedat? Jo destacaria dos fenòmens principals: la desaparició de CiU i la transformació de l’electoral independentista cada cop més d’esquerres. Però analitzem amb dades del Centre d’Estudis d’Opinió més concretament que ha passat.
Comencem per CiU, que finalment va ser CDC
En tot l’històric s’observa que durant l’època del tripartit CiU rebia vots de partits sobiranistes com ERC, de partits no independentistes i de l’abstenció i altres opcions de vots. En aquell moment CiU no era independentista i el discurs era anti-tripartit i profundament nacional-català. Aquest fet va causar un creixement molt gran de CiU que va catapultar a Artur Mas a la presidència. Quan va arribar al govern, CiU va fer front a les dures retallades, però electoralment no la van afectar, va seguir amb balanç positiu sobretot de partits no independentistes i de l’abstenció i altres opcions. No va ser fins a finals de la legislatura, després del no al pacte fiscal i de pactes amb ERC, que va començar a perdre votants cap a l’abstenció i altres opcions de protesta. Després del 2012, CiU abraça el discurs independentista, encara tímid, però cada cop més fort, això produeix la fuga enorme de vots cap a ERC. El pacte amb ERC havia creat un pont de votants que havien deixat de votar a ERC pel tripartit o que no es plantejaven votar a ERC que marxaven de CiU cap a posicions més clares en l’àmbit nacional. Artur Mas ho intenta aturar tota la legislatura fins que trenca amb Unió i formula un Junts pel Sí. A partir d’aquí CDC s’estabilitza però la fórmula electoral acaba beneficiant més a ERC que a CDC.
Ara anem a ERC
El que s’observa és que ERC es dessagna directament durant l’època del tripartit cap a CiU principalment i cap a altres forces no independentistes. En aquesta època ERC no només no feia créixer la base independentista, sinó que en perdia votants cap a posicions més moderades i va fer créixer a CiU amb una barreja de votants sobiranistes d’ERC i de posicions més dretanes anti-tripartit. Després de guanyar Mas el 2010, les pèrdues baixen i l’oposició els fa respirar, després de passar de 23 diputats a 10, l’any 2012 tornen a recuperar 21. A partir de llavors, els moviments de Mas només van beneficiar a ERC, sense que aquests facin res. El viratge independentista de CiU i l’actuació de l’Estat espanyol van fer que la majoria de votants de CiU viressin cap a l’independentisme i això va beneficiar a ERC. Després del pacte de legislatura, CiU només patia fugues cap a ERC i a més, en aquell moment, malgrat les retallades, ERC estava ampliant la base social independentista per primer cop però de gent provinent del PSC i ICV-EUiA. Les transferències de vot cap a ERC es van accentuar d’altres partits de l’esquerra sobretot a partir de l’octubre del 2012.
ERC en el moment que ha ampliat la base social és quan el seu discurs era el més clarament independentista perquè els votants dels partits tradicionals s’havien fet independentistes per l’actuació de l’Estat i aquests partits no tenien un discurs clar. Però la sort d’ERC no acaba aquí, la formulació de Junts per Sí va beneficiar a ERC i es va ampliar la base social independentista fins als més de 2 milions de vots actuals.
A partir del 21D s’obre un període desconegut per ERC i CDC (ara JxCAT), la situació ja no s’assembla en res a fa uns anys.
El nou electorat d’ERC, ampliat i fidel, té origen el 2013 i es manté fins ara, amb votants de CDC que eren d’esquerres, exvotants del PSC i ICV que es van fer independentistes en aquella època i amb votants de tota la vida d’ERC. En canvi, l’espai de CiU ja no existeix, des del 2010 que CiU s’està esmicolant, amb cops molts forts a cada pacte que es feia amb ERC fins al definitiu: Junts pel Sí. La formulació d’aquesta candidatura va sentenciar a CDC i ara hi ha una altra cosa que res té a veure amb els votants de CiU, malgrat que conserva alguns fidels de tota la vida de CDC, l’espai actual gira entorn de nous votants amb un perfil més d’esquerres que l’antiga CiU però amb un fort component nacional català.
El resum de tot plegat és que cap partit independentista ha ampliat la base social, simplement es va ampliar pel context social i polític i ERC en aquell moment va ser qui més va recollir els beneficis perquè tenia un discurs més nítid en l’eix nacional, no pas en el social.
CiU només ampliava la seva base social de partit quan podia fer un discurs anti-esquerres i nacional-català no independentista, però la conjuntura social i política va fer desaparèixer aquesta fórmula i el partit no ha ampliat mai més la seva base social. La CDC separada o directament l’actual Junts per Catalunya, simplement ha retingut vot que per diferents motius ha preferit aquesta opció a altres independentistes, però manté una baixa fidelitat, és un espai complement nou, no cohesionat amb gent d’origen polític diferent, però que principalment ja era independentista des de fa més anys.
