Una de les pel·lícules que ha generat més expectatives al Festival de Sitges d’aquest any és Assassination Nation (Nación Salvaje en castellà), una versió millennial de la famosa caça de bruixes de Salem. I no ha decebut en cap moment.

Dirigida per Sam Levinson, la pel·lícula es una dura crítica a la societat dels Estats Units i molts ja l’han titllat de ser una oda al feminisme i al moviment #MeToo.

Salem, any 2018. Quatre joves adolescents viuen la seva sexualitat de forma lliure. La Lily practica sexting amb el seu veí, 30 anys major que ella i al mateix temps manté una relació sentimental amb un company de classe; la Bex és una jove transsexual que no té por de provar coses noves; i l’Em i la Sarah només volen acabar l’institut per poder marxar de Salem. Però abans de que això passi, totes elles viuran el moment al màxim.

Tot comença a canviar quan un misteriós hacker filtra fotografies i missatges privats de l’alcalde de Salem, i poc després de tot el poble. Aviat començaran a trencar-se famílies, amistats i s’alterarà l’ordre social del poble. L’obsessió per a trobar el culpable començarà a intensificar-se fins a acabar culpant a les joves més rebels de Salem.  

Només començar la pel·lícula, ja s’avisa a l’espectador que hi haurà molta violència. Contra les dones, contra la comunitat LGBT, contra la comunitat afroamericana, contra els immigrants. Ningú en sortirà viu. Assassination Nation és una pel·lícula feta perquè l’espectador reflexioni sobre la doble moral de la societat nord-americana, el masclisme que segueix viu en la vida política i els perills d’exposar-se tan fàcilment a través de les xarxes socials.

El film ve a ser una barreja entre Spring Breakers, The Purge i la sèrie Black Mirror. Potser semblarà agosarat dir-ho, però Assassination Nation és una d’aquelles pel·lícules que hauria de passar-se obligatòriament a tots els instituts. Poca broma.