2018 està sent l’any amb més pel·lícules de terror sobre monges i convents. I si no, només cal anar al Festival de Sitges per comprovar-ho. El fenomen de la pel·lícula The Nun ha causat furor a tot el món – malgrat haver rebut crítiques destructives – i a Sitges hem pogut veure dos títols amb les monges com a protagonistes.

St. Agatha és una pel·lícula més a prop dels títols del diumenge a la tarda a Antena3 que d’una pel·lícula de festival. Ambientada en la dècada dels anys 50, ens narra la vida en un convent de monges que acull joves que s’han quedat embarassades de forma “immoral”.  Aviat les joves començaran a sospitar de les misterioses pràctiques de la mare superiora i les seves companyes de fe.

Amb un argument molt previsible i replet de tòpics, St. Agatha és una pel·lícula oblidable i amb una pèssima execució. A destacar que ha estat dirigida per Darren Lynn Bousman, productor i director de Hollywood que va saltar a la fama per dirigir Saw II.

Un altre títol que ha explorat la temàtica dels convents eclesiàstics és Luciferina, cinta argentina dirigida per Gonzalo Calzada. La pel·lícula comença amb el retorn d’una jove novícia a casa seva, just després de que la seva mare es suïcidi i el seu pare quedi trasbalsat. Ella i la seva germana demanaran ajuda a un xaman del Perú perquè les ajudi a entendre el perquè de tot plegat.

Malgrat que la cinta arranca amb força i, perquè negar-ho, enganxa, a mida que avança el metratge la trama es desinfla i cau en els clàssics tòpics del cinema de terror sobre religió i satanisme.

Els 10 minuts finals semblen voler-ho tocar tot (satanisme i escena de sexe inclosa) i deixen el final obert per a una segona entrega. Si hi ha una cosa que faci por de Luciferina és la voluntat del seu creador de convertir-la en una trilogia innecessària. Que Déu ens agafi confessats.