L’1-O: el dia que Brussel·les va descobrir l’afer català

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El referèndum de l’1-O va ser un cop de realitat per la Comissió Europea sobre el que feia anys que s’estava gestant a Catalunya. Després d’anys d’apartar la mirada a l’escalada de tensió entre Madrid i Barcelona, l’executiu europeu no va ser capaç de condemnar directament el responsable polític de la violència contra votants pacífics.

“Què dirà la Unió Europea d’això?”, es preguntava una votant l’1 d’octubre davant meu xerrant amb una amiga mentre feia cua al col·legi electoral de l’escola Drassanes de Barcelona. “Res”, va ser la meva resposta mental al dubte d’aquella senyora, ja escarmentada després d’uns mesos a Brussel·les per l’hermètica, ambigua i carregosa política comunicativa del gabinet de Jean-Claude Juncker no només respecte a l’afer català, sinó gairebé respecte a qualsevol tema important que passa a Europa. Però, sorpresa perquè algú realment es plantegés aquella pregunta tan simple i tan òbvia en veu alta després de veure les imatges de les càrregues policials contra els votants del referèndum sobre, em va quedar clar que l’endemà no podia fer cap altra cosa que traslladar-la tal qual al portaveu de l’executiu europeu en la roda de premsa habitual dels migdies.

L’1-O va ser un cop de realitat per a la Comissió Europea sobre el que s’estava gestant a Catalunya, després d’anys d’apartar la mirada a tot allò relacionat amb les disputes entre Madrid i Barcelona. L’executiu europeu s’havia saltat el curs sobre l’afer català i de cop el 2 d’octubre els independentistes li van plantar a la cara un examen. Efectivament, el van suspendre. Brussel·les es va amagar de la vergonya de les imatges que van fer la volta al món amb un missatge a mitges tintes que intentava no ferir la intel·ligència del comú ciutadà europeu, però que alhora evitava al màxim assenyalar el responsable polític directe d’exercir la violència contra votants pacífics. Resultat: una pluja de preguntes i retrets dels periodistes.

Les trampes l’executiu europeu

Deixant de banda el contingut del conflicte català per se i si les institucions europees hi han de fotre el nas o no per trobar una solució, el fet que l’executiu de Jean-Claude Juncker fos incapaç de condemnar directament l’ús de la violència per part de les forces de seguretat d’un estat membre de la UE cap a la seva pròpia població és el que devia deixar perplexa a aquella dona de la cua l’endemà d’anar a votar. Com pots dir que “la violència no pot ser mai un instrument en política” quan parles de l’1-O i obviar per activa i per passiva qui és el subjecte que exerceix la violència? Encara avui la CE no ha condemnat explícitament l’ús de violència policial per part de les forces de seguretat espanyoles.

La bombolla catalana i europea

Per coses com aquestes, part de la societat catalana tradicionalment devotament europeista es va començar a fer una nova pregunta: “quina Europa és aquesta que calla davant la violència institucional?”. Si alguna cosa bona ha sortit de l’1-O és que potser ara la bombolla catalana i europea es coneixen una mica millor l’una a l’altre. Esdevenint un problema europeu, la societat catalana ha vist més de prop com funciona la realpolitik UE i potser és més conscient de per què es parla de la necessitat de reformar el projecte europeu. Per contra, la classe política europea ha fet un curset accelerat sobre aquesta complexa crisi. Els cops de porra de la Guàrdia Civil al final van ser més efectius que l’ara ressuscitat Diplocat.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca