Armes saudites: un negoci per a Espanya i Europa

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els socis europeus de Sánchez estan en el mateix vaixell comerciant armament amb la monarquia saudita. Un negoci multimilionari dels grans països del bloc que s’interposa en un acord europeu per castigar Riyadh amb un embargament d’armes per la seva implicació en el conflicte del Iemen.

Les armes dels saudites són un negoci europeu. L’Estat espanyol no és ni molt menys l’únic que s’embutxaca milions d’euros venent armes a un règim amb les mans tacades de sang al Iemen. Una guerra que potser per a Europa és un conflicte de segona, però que de moment ja ha costat la vida a més 50.000 nens segons Save The Children i que l’ONU defineix com “la pitjor crisi humanitària al món” assegurant que més de 8 milions de persones corren el risc de morir de gana. El que no és de segona per a Brussel·les és el comerç multimilionari d’armes que té la Unió Europea amb un dels països que més implicats hi estan: l’Aràbia Saudita.

Les 400 bombes que Pedro Sánchez va enviar a Riyadh van remoure el debat públic espanyol sobre els bruts negocis de l’Estat amb aquesta monarquia autoritària i repressora. El president socialista no se l’ha jugat, però, per un contracte que és xavalla comparat amb l’operació que està intentant tancar l’empresa espanyola Navantia amb els reis saudites valorat en 2.000 milions: cinc bucs de guerra que donarien feina a les drassanes de Ferrol i Cadis.

Crida a Europa

Aprofitant l’enrenou, Izquierda Unida va traslladar una pregunta parlamentària a la cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Federica Mogherini, perquè aclarís si l’executiu socialista havia violat les normes europees relatives a l’exportació d’armes venent armes als saudites Segons ells, la posició comuna “supedita clarament les exportacions al respecte als drets humans”. Però la llei no és pas tan taxativa i Mogherini està lligada de mans en una unió on la política de seguretat i defensa continua sent principalment competència dels estats membre.

Normativa permissiva

Bàsicament, la legislació en qüestió, la Posició Comuna 2008/944 del Consell de la UE, estableix un lax sistema en què els estats membre s’han compromès a avaluar les transferències d’armament amb un seguit de criteris per garantir el respecte als drets humans, però sense cap organisme europeu que vigili com ho fan. En casos com l’espanyol, a més és el mateix beneficiari de la transacció (el govern) qui l’ha d’aprovar. Pas mal. Tanmateix, la UE té una altra via més directe per impedir el comerç d’armes amb un país quan hi ha risc que aquest cometi violacions de drets humans: l’embargament. Això sí, cal que els 28 socis europeus hi estiguin d’acord de manera unànime.

Via lliure

Donant un cop d’ull al comerç d’armes que té la UE amb l’Aràbia Saudita costa veure com es podria assolir tal majoria. Només en els dos primers anys de guerra al Iemen el bloc ha guanyat més de 3.000 milions d’euros venent armes al règim saudita. El Regne Unit és el país amb els contractes més sucosos, però França, Itàlia i l’Estat espanyol també s’han quedat una atractiva part del pastís. Amb socis europeus tan emmerdats com els espanyols en la venta d’armes als saudites, es pot esperar que Brussel·les li canti les quaranta a Sánchez?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca