Orbán, la clau per controlar l’extrema dreta?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El Partit Popular Europeu s’enfronta al dilema de si expulsar o no Viktor Orbán de la família, arrossegat per la bufetada de l’Eurocambra al govern hongarès. Si l’expulsen, s’arrisquen a regalar vots a coalició d’extrema dreta en ple auge. Si se’l queden, podrien contenir aquest nou bloc opositor assegurant els preuats vots de Fidez per al PPE en uns comicis molt disputats, però s’haurien d’empassar (o assimilar) el seu discurs xenòfob i repressiu.

El revés del Parlament Europeu a Hongria per la seva erosió de l’estat de dret ha tret els colors al Partit Popular Europeu (PPE) per la seva aliança amb el xenòfob líder de tics autoritaris Viktor Orbán. Fins i tot, ha obert la caixa dels trons al mateix grup, dividit sobre si Brussel·les hauria d’intervenir o no davant les desviacions antidemocràtiques del govern hongarès. En la votació europarlamentària sobre l’activació del procediment sancionador contra Budapest -que hipotèticament podria acabar amb el seu dret de vot a la Unió Europea-, al grup conservador per primer cop es va imposar l’opció de dir prou a Orbán. Reticent a l’intervencionisme europeu en casos de violació de drets fonamentals, el PP espanyol es va aferrar a la llei del silenci promoguda fins ara pel bloc popular a les institucions europees i es va abstenir majoritàriament.

Hipocresia descarada

Aquesta llei del silenci explica en part perquè Brussel·les no s’ha atrevit a prémer el botó vermell contra Orbán malgrat els inequívocs senyals de deriva antidemocràtica. Després de la votació a l’Eurocambra, el president de la Comissió Europea, JeanClaude Juncker va assegurar que, si ell hagués sigut eurodiputat, hauria votat a favor del càstig. Hipocresia descarada. L’executiu europeu té competències per fer el mateix pas que va fer l’Eurocambra. És a dir, que Juncker, si hagués volgut, ho hauria impulsat com ja va fer amb Polònia. La diferència? A Varsòvia governa Llei i Justícia (partit del Grup Europeu dels Conservadors i Reformistes) i a Budapest Fidez (partit membre del PPE al qual es deu Juncker).

Sanció improbable

La votació de l’Eurocambra pot esdevenir més important pels efectes col·laterals que pugui tenir per l’espectre polític europeu que en si finalment s’imposen sancions o no a Hongria. A la pràctica, a menys que els polonesos trenquin el seu pacte de protecció mútua amb els hongaresos (cosa poc probable), la suspensió dels drets de vot de Budapest no prosperarà perquè cal unanimitat al club europeu per aprovar-la.

Millor fora o dins del PPE?

Ara bé, el fet que el Partit Popular Europeu hagi quedat dividit per la qüestió d’Orbán ha desencadenat un debat al grup sobre la conveniència o no que continuï formant part de la família, especialment de cara a les eleccions europees del 2019, on rivals com els liberals els hi poden retreure tal personatge a les seves files. Però, aquest és un dilema clau no només pels conservadors, sinó per la partida d’escacs política que es juga a Europa. Si expulsen Orbán, aquest acabarà a la coalició de l’extrema dreta que està en ple auge. Si se’l queden, podrien contenir aquest nou bloc opositor assegurant els preuats vots de Fidez per al PPE en uns comicis tan disputats. Però, si en vuit anys han sigut incapaços d’evitar la seva deriva autoritària, com podrà ara la democràcia cristiana i conservadora, més dèbil que el 2010, parar-li els peus? O optarà definitivament per assimilar part de la retòrica d’Orbán?

- Publicitat -