Dia 14: Del luxe toquiota als mercats de carrer

En la jornada que ens espera visitarem 3 barris més de Tòquio que no tenen res a veure l’un amb l’altre i que ens deixaran clars els enormes contrastos que conviuen en la capital nipona: la zona del luxe més extrem, el niu de les llibreries de 2a mà i un gran mercat popular que descansa sota les vies del tren.

Ginza o el luxe japonès

Com no podia ser d’una altra manera, el barri on es situa el Palau Imperial és un dels més grans i moderns de Tòquio, amb àmplies avingudes, botigues d’alt standing i boscos de gratacels. Ginza significa “lloc de la plata”, i la denominació li escau a la perfecció per definir la zona més exclusiva i luxosa de la ciutat.

Gratacels de Ginza
Gratacels de Ginza

La gràcia de fer una volta per aquest barri es troba precisament en dedicar-se a admirar la seva arquitectura modernista i entrar en tots aquells edificis i macrobotigues que siguin d’accés lliure, com el de Gucci o el gratacel de la Sony, tan per admirar la seva construcció des del carrer com per recórrer les diverses plantes i veure l’edifici des de dins. A més, si trieu un diumenge per fer aquesta visita, la via principal es tanca al tràfic i pots passejar tranquil·lament pel mig de la calçada.

- Publicitat -

Un dels edificis que més ens impressiona és el Tokyo International Forum, tota una icona dels amants de l’arquitectura, perquè la seva construcció és de vertigen! Es tracta del primer centre de convencions de la ciutat i va ser dissenyat per l’arquitecte uruguaià Rafael Viñol al 1996.

Es troba al costat de l’estació de Tòquio i l’entrada és lliure, de manera que podem tafanejar les entranyes d’un l’edifici fet de vidre i bigues corbades d’acer que pretenen simular una enorme embarcació. Una genialitat arquitectònica.

Interor del Tokyo International Forum
Interor del Tokyo International Forum

Quan sortim, fem una ullada al mapa per anar a veure els Jardins del Palau Imperial i el gran fossar. Es tracta dels jardins que amaguen la casa de l’emperador de Japó, on viu amb la seva família i on no està permès accedir, però sí que es pot fer una visita als Jardins Orientals. Recomanació: s’ha d’entrar als jardins amb sobrades energies, perquè l’extensió dels mateixos és colossal.

De cop, abandonem la ciutat per endinsar-nos en terrenys de gespa perfectament retallada, flors esveltes, rius immaculats i ni un bri de natura que se surti del lloc que li pertoca. En realitat, es tracta d’uns jardins molt artificials, ja que la mà de l’home ha perfilat cada racó, però si el que voleu és fugir de la ciutat, us hi perdreu segur!

Fossar amb el Palau Imperial de fons
Fossar amb el Palau Imperial de fons

Jardins Orientals
Jardins Orientals

 

Pols de llibres a Jimbocho

Jimbocho també és popularment conegut com el Barri dels Llibreters. Quan per fi sortim dels Jardins Imperials, agafem el metro i ens dirigim a aquesta zona tranquil·la per fer la pausa del dinar en algun restaurant local.

Típic menú japonès de diversos plats
Típic menú japonès de diversos plats

Curry japonès amb tonkatsu arrebossat
Curry japonès amb tonkatsu arrebossat

Els carrers estan plens de botigues velles i plenes de pols on venen llibres de segona mà. Tots estan en japonès, però és una zona pacífica i amb molt d’encant on a més de llibres pots veure exposats manuscrits, pergamins, revistes antigues, gravats ukiyo-e, mapes…etc.

Totes les llibreries de Jimbocho estan abarrotades per aprofitar bé l’espai, i sovint hi ha taules enmig del carrer on s’exposen els seus volums.

També hi localitzem una petita pastisseria especialitzada en meronpan o pa de meló, un dolç típic japonès que els torna bojos i que recomanem que compreu per tastar-lo!

En resum, un districte ideal per passejar sense presses i endinsar-se en la literatura oriental més autèntica.

 

El famós meronpan japonès, boníssim!
El famós meronpan japonès, boníssim!

 

El Mercat d’Ameyoko a Ueno

L’última visita del dia es troba al barri de Ueno: el famós Mercat d’Ameyoko. El mercat consisteix en un llarg carrer comercial sota les vies del tren que desplega un aire d’autenticitat, deixadesa i animació on no hi falta mai gent amb ganes de comprar i tafanejar. El seu nom ve de “Ameya Yokocho” que significa “carreró de les tendes de dolços”, perquè abans era el producte principal que s’hi venia.

Accés al mercat
Accés al mercat

Tan bon punt surts de l’estació de metro, un arc lluminós anuncia l’accés als 2 carrers principals del mercat. És el lloc ideal per anar de compres a bon preu. Hi ha de tot, literalment de tot, tant de primera com de segona mà: des de roba a calçat que encara no ha arribat a Occident, electrònica, curiositats, llaminadures, maletes, complements i, per suposat, menjar.  Els venedors canten les seves ofertes i els ulls reboten d’una paradeta a l’altre mirant de resistir la temptació d’aturar-se constantment.

També hi ha petits restaurants de sushi i ramen que ofereixen els seus menús als compradors, on no dubtem a entrar per acabar de rematar el dia amb un bon àpat enmig de la vida que transpira el mercat.

Dos carrers principals del mercat
Dos carrers principals del mercat

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca