Violacions dins la parella: “El deixava fer perquè tenia ganes de poder estar tranquil·la”

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

“De vegades, simplement el deixava fer perquè tenia ganes de poder estar tranquil·la. I pensava, potser només és un tràmit i quan acabi podré seguir fent el que feia”. Així explica la Laia* l’experiència que va viure amb la seva anterior parella.

“Jo no sabia res de tot això fins que al tallar i veure’m amb altres nois sentia una sensació de bloqueig molt forta sexualment parlant”. S’atura i juga nerviosa amb la cullera del cafè. “Vaig anar a un psicòleg i vam estirar del fil. Al principi no m’ho podia creure, però després tot prenia sentit”.

La Laia parla d’una violació dins de la seva pròpia relació. Una violació dins la parella. Però la Laia no és l’única que ho ha patit. Fa uns mesos, l’actriu i autora del curtmetratge Soy Ordinaria, Chloé Fontaine assegurava que la majoria d’homes occidentals és incapaç de veure una violació real en una relació de parella. Ella mateixa comentava que existeixen.

Soy ordinaria from Chloé F. Thompson on Vimeo.

De fet, en el seu curt es pot veure una parella heterosexual on es veu clarament que la noia no vol mantenir relacions amb la seva parella. Ell insisteix. Ella s’hi nega moltes vegades i de maneres diferents, però al final acaba cedint.

“Sentia que d’alguna manera li devia, suposo”, exposa la Laia. Fontaine recorda en una entrevista que “no deus res a ningú simplement per estar enamorat de la teva parella” i que “tens dret a dir ‘no’ i l’altre té el deure de respectar-te”.

La Laia explica que no va ser cosa d’un dia ni de dos. “Ho anava provocant, no sé amb quina freqüència. Però semblava ben bé que sempre que ell en tenia ganes jo havia d’estar allà amb les cames obertes per satisfer-lo”.

“Sempre que ell en tenia ganes jo havia d’estar allà amb les cames obertes per satisfer-lo”

“Mai no n’he parlat amb ell d’això, després vull dir”, aclareix. “No sé si és un error no fer-ho, o si tinc por de fer-ho per ell o per mi”. Explica que una vegada ho va intentar comentar  amb una amiga i li va dir, mig rient per sota el nas, que això “formava part del joc de seducció”.

“Al final pensava que era normal, i que la rara potser era jo, perquè suposo que quan estàs amb algú tens ganes de tenir-hi sexe, no?”. Es pregunta mentre fa un glop de cafè.

“I després que la meva amiga em digués que formava part d’un joc… no ho sé”. “Crec que ens costa molt dir ‘no’, a nosaltres. Després de tot, suposo que n’he après una mica”, somriu.

“Ara, quan en parlo se’m fa difícil. Si em preguntes si em vaig sentir forçada, suposo que sí, però al final també acabava cedint, tot i que jo no en tenia ganes”. “Si em preguntes si això ha condicionat o condiciona la manera com em relaciono… doncs en tinc menys dubtes. Sí que ho ha fet. Molt”, subratlla.

*La Laia ha preferit no donar el seu nom real per l’elaboració d’aquest article.