Del 22 al 25 de juliol els socis de l’ANC hem pogut aprovar per aclamació la decisió del Secretariat Nacional de l’ANC d’impulsar «primàries republicanes» als municipis de més de 25.000 habitants on no estigui garantida l’elecció un alcalde o alcaldessa independentista. I dic aprovar per aclamació perquè aquest procés no era una ratificació, ni una consulta ni res de tot això.

Vegem-ho: el secretariat aprova impulsar aquestes primàries però també sotmetre-les a consulta. Ja d’entrada, el secretariat havent aprovat i després proposant una ratificació ja orientava el resultat (un cop les persones amb autoritat manifesten a favor de què estan, és probable que els dubtosos decideixin votar seguint la seva línia), però el capteniment del secretariat en la «campanya» i fins i tot en la votació ha estat decididament vergonyós. Vam veure vídeos on només s’explicava una opció (aquest, per exemple), l’argumentari de la pàgina web només dóna raons pel sí a la consulta i fons de seccions locals expliquen que s’ha fet campanya pel sí disfressada d’explicacions sobre la consulta. Per a acabar-ho d’arrodonir, a la pàgina web per a fer la votació, trobem això. Un sí llarg i extens i un no ridícul amb una tipografia petita.

Això és la darrera de les moltes accions de l’assemblea a favor d’una determinada manera d’entendre l’independentisme i menystenint la seva pluralitat interna. On és el «President posi les urnes?» on és, tant sols el «Independència són pensions dignes?»? On queda, en definitiva qualsevol intent de fer campanya i de fer pressió a tots els partits polítics? No ho sabem.

Últimament només sentim a parlar de llistes i de discursos que apel·len a l’independentisme mes visceral, del qual s’alimenta, diguem-ho clar d’una vegada per totes, l’espai postconvergent. La diferència és que aquest cop s’ha decidit directament fer-ho d’una manera francament poc democràtica. Quan es convoca una consulta, s’hauria de garantir la igualtat d’oportunitats de les dues parts, o com a mínim, que l’òrgan que ho convoca permeti accedir a informació i arguments per a votar en qualsevol sentit, cosa que aquí no s’ha fet. Aquí el Secretariat Nacional s’ha decantat descaradament per una opció i està fent el possible per a estimular (per dir-ne d’alguna manera) el vot en aquest sentit. Hom pot estar o no estar d’acord amb les decisions que ha pres l’ANC en els darrers anys però, dintre de tot, han obeït una lògica representativa més o menys correcta. La consulta que es va fer el maig sobre el govern legítim ja va ser criticada per tendenciosa però aquest cop crec que s’ha anat més enllà d’allò que hauria de ser permissible per qualsevol entitat que faci bandera de la democràcia. Com a soci i independentista, em fa vergonya que el PP ho hagi fet millor que la que hauria de ser l’entitat de referència de la major part de l’independentisme. Quo vadis?