Deia Brian Eno, en una xerrada al Sónar+D a Barcelona de fa dos o tres anys, que la funció de l’artista és la d’imaginar-se el futur, crear-lo i intentar llavors portar-hi la societat. I és que, segurament, tots estarem d’acord que els artistes contemporanis són els ciutadans més preocupats per pensar sobre nosaltres mateixos.

La creativitat i la innovació cada cop es perceben més pròximes a l’art. Elon Musk és probablement el personatge de projecció mundial que ha esdevingut  paradigma de la perfecta combinació entre la seva part d’enginyer amb la d’artista: l’enginyer identifica què no funciona d’un mercat, indústria o tecnologia i la seva part d’artista en busca la solució més viable per portar-nos al futur,  sigui a la mobilitat elèctrica o a una casa a Mart.

Allò que tenen en comú l’artista, l’enginyer, l’arquitecte o el dissenyador és la producció de béns materials que transporten béns immaterials; és a dir, produeixen i reprodueixen símbols, idees, pensaments, i també ideologies. Així, podem dir que es tracta de béns materials que circulen per les autopistes comercials i alhora pels espais polítics i socials.

La personalitat de l’artista coincideix en molts aspectes amb la del científic a partir d’un comú denominador que és la creativitat. Els individus creatius acostumen a ser persones valentes, predisposades al risc. Les persones creatives tenen poc respecte per les tradicions, les regles establertes i per l’autoritat en tot allò que fa referència al seu camp d’activitat. Prefereixen guiar-se pels seus propis criteris. Són persones amb més sensibilitat que la mitjana, més obertes a l’emoció i a la intuïció, trets personals que en el món occidental s’assimilen tradicionalment a la feminitat. Altres característiques de les persones creatives són la preferència per la complexitat, la voluntat de sortir de les zones de confort  i la gran seguretat en elles mateixes. L’individu creatiu, per dur a terme la seva vocació, requereix identificar el projecte o l’àmbit d’actuació on deixarà la seva empremta vital. I per aconseguir l’èxit, haurà d’actuar amb passió, esforç, perseverança i sistematizació.

Avançar cap a una societat innovadora i creativa, sigui en el vessant artístic o científic, empresarial o social, comporta diversos requisits, uns de caràcter més personal i d’altres de més col·lectius. Entre els primers trobarem una formació que estimuli el vessant creatiu i l’autoestima de cada individu, a més de la cultura de l’esforç i dels projectes a llarg termini. D’aquesta forma  contribuirem a l’emergència de les potencialitats de cada persona i del talent individual.

Els valors socials dominants també seran decisius a l’hora d’estimular la creativitat col·lectiva. Uns valors permeables al canvi, que no penalitzin de forma excessiva el fracàs i que reconeguin els mèrits i la passió.

Una societat innovadora, però, també requereix de l’existència d’un ecosistema  que estimuli la creativitat i faciliti que els projectes que se’n deriven esdevinguin realitat. La generació d’ecosistemes propicis per al naixement i desenvolupament  de funcions avançades té sempre un component espontani, fruit de l’atzar.

Tanmateix, la política econòmica i la gestió urbana poden estimular de forma decisiva el desenvolupament d’aquest ecosistema de l’art, la creativitat i la innovació. A més de la formació, la creació o promoció d’infraestructures capdavanteres i amb capacitat tractora –des d’instal·lacions de recerca fins a grans equipaments que generin demanda qualificada, des de grans contenidors i centres culturals fins a xarxes de centres de creació o d’emprenedoria- pot ser decisiva per a l’emergència i consolidació d’aquest ecosistema i per superar els inevitables colls d’ampolla.

Una gestió proactiva de companyies capdavanteres i amb capacitat tractora i de celebració d’esdeveniments especialitzats (festivals i fires, premis i congressos) pot ajudar de forma decisiva a l’eclosió d’aquest ecosistema.

Finalment, l’estímul d’una demanda pública exigent i la generació de mecanismes financers que facilitin que els projectes esdevinguin realitats tangibles tancarien el cercle virtuós per consolidar un potent ecosistema  de l’art, la creativitat i la innovació.