Després de contar la història de les lluites veïnals d’El Cabanyal i de l’Horta, decidim —arran de marxes i propostes polítiques que estan sorgint en l’actualitat— endinsar-nos en uns dels fronts presents més importants a què s’enfronten els governs d’El Botànic i La Nau (Comunitat i ciutat de València) i les plataformes veïnals i ecologistes que defensen una Horta verda i sostenible al futur. Quedem amb Natàlia Castellanos de Per l’Horta i la seua companya d’Acció Ecologista Agró Lucía Moreno al les immediacions del xalet del Dr. Bartual, a La Punta. A escassos metres, enmig de la natura i, com anuncia el cartell de la foto de portada d’aquesta peça, —del company José Hortelano— es troba la polèmica Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).
Com vam explicar a la peça dedicada a la lluita dels veïns i veïnes de l’Horta, el Tribunal Suprem va donar al veïnat la raó l’any 2015, obligant així l’Executiu a replantejar el projecte del PP de construcció d’una Zona d’Activitats Logístiques que funcionara com una ampliació del Port de València. No obstant la decisió judicial, Port de València i els nous governs de canvi capitanejats per la Generalitat van decidir implantar una ZAL molt pareguda al model que feia anys rebutjaven, afegint un “corredor verd” que per a Acció Ecologista-Agró “no canvia sustancialment la idea de que a l’Horta continue apostant-se per un polígon industrial en compte de connectar-la amb la resta de zones verdes de la ciutat. Front aquesta decisió, Per l’Horta va crear, conjuntament amb altres 48 plataformes —que van signar el manifest per a aturar la ZAL— com Acció Ecologista-Agró, les associacions de veïns de Castellar-Oliveral, Natzaret o La Unificadora de La Punta, Entrepobles País Valencià, Perifèries o l’Associació pel Dret a Decidir— Horta és futur- NO a La ZAL.
Després de presentar nombroses al·legacions per separat al respecte del nou pla per a la ZAL i aconseguir una ampliació del termini de 15 dies. Asseguren que encara no han rebut resposta alguna per part dels polítics que actualment formen part de La Nau i El Botànic. Pensen que ara mateix existeixen 2 possibles solucions:
- La primera passa per l’acceptació de les al·legacions per part dels partits i entitat portuària, que solucionaria des de l’arrel el problema i acabaria amb el conflicte.
- La segona consistiria en que el consistori contestara dient —com cantava Raimon anys enrere— que no accepten les seues peticions, cas en què la situació —segons la Plataforma— s’hauria de solucionar per la via judicial. Aturem la ZAL assegura que podria demanar una suspensió cautelar de les obres de la ZAL fins que el Tribunal Suprem determinara si es poden dur a terme.
Si bé es creia que les associacions de l’Horta estaven desgastades, gent com Natàlia Castellanos i Lucía Moreno van reactivar la lluita i van començar a organitzar activitats més dinàmiques, joves i refrescants, on molts col·lectius d’artistes, de veïns, curiosos i professionals dels més diversos àmbits es van implicar de manera activa. Segons les nostres entrevistades, la seua primera tasca va ser la de parlar amb els representants de totes les forces polítiques del nostre cap i casal. La resposta que van obtindre va ser contundent si parlem de Podem, qui s’ha posicionat en contra de la ZAL. Tanmateix, afirmen que, tant dins de Compromís com del PSPV-PSOE existeixen diverses faccions, però no hi ha un suport clar i unànime a la reivindicació d’aturar la ZAL —Ximo Puig va assistir recentment a Shanghai per promoure les oportunitats de la ZAL amb empresaris xinesos recentment—, i que no han obtingut suport ni de Ciudadanos ni del Partit Popular.
Des de Per l’Horta volen connectar —com es fa a altres ciutats com ara Vitoria-Gasteiz— les zones verdes amb zones productives i d’horta, que donen fruits tan reconeguts com la xufa de València, cuidant la connectivitat ecològica. Aturem la ZAL pensa que la ZAL ha de passar a formar part del passat, deixant nàixer un altre model de ciutat, que s’ha de crear per la ciutadania unida, i que deixe enrere els contenidors i cuide la naturalesa i els veïns que en ella coexisteixen, que faça servir com a rebost de la ciutat: “horta productiva, sobirania alimentària, connectivitat, unitat dels parcs naturals i una ciutat més verda, a partir d’aquestos exios deuríem parlar”, ens diu Natàlia Castellanos.
Després del moment en què les organitzacions que s’oposaven a la ZAL presentaren les seues esmenes, van crear la plataforma conjuntament, i van fer un acte de presentació, que va tenir molt d’èxit, segons ens expliquen. Des d’eixe moment, gent com Natàlia Castellanos i Anaïs Florin va crear un grup d’accions amb gent més jove i menys cremada per tants anys de lluita que va revitalitzar la reivindicació. Primerament, aconseguiren que la prestigiosa Cartellera Túria dedicara un número sencer a parlar dels problemes que actualment es viuen a La Punta i la ZAL, on, remarquen, els veïns van participar activament. Altra iniciativa que van tenir va ser la creació d’alguns fanzines amb l’ajuda del Festival d’autoedició gràfica i sonora Tenderete i d’altres artistes locals —que, tanmateix, va servir com a suport econòmic per a la campanya de visibilització—. A més a més, el jovent de l’Horta va organitzar un cicle de cinema i documentals al Centre Octubre, Doctor Peset i Filmoteca de València—en clau nacional i internacional, que mostrava lluites semblants a la de la ZAL i l’Horta, tant d’èxit com de fracàs— per fer reflexionar sobre la situació actual i el punt al que es volia arribar.
Malgrat les anteriors activitats i els anteriors projectes foren qualificats d’èxit, la que més repercussió va tindre va ser la del Sense Murs, la primera Trobada de Muralistes per l’Horta, on artistes urbans com Barbi i Escif, Sr. Marmota o Blu van realitzar murals i instal·lacions públiques en algunes zones de l’Horta —la majoria de les quals van ser en murals de propietats privades cedides pels veïns—, criticant l’especulació, l’explotació dels recursos i l’allunyament a què es troba sotmesa la política amb respecte de la ciutadania. Aquesta trobada va comptar amb visites guiades explicades per membres de la plataforma, portant la gent a vore els problemes que es vivien a la zona al mateix temps que ells els podien vore’ls refectits als murals. Així, art i lluita van fondre’s en un tot molt potent a nivell visual. Inconformistes i lluitadores, les joves de l’Horta van continuar ideant projectes, com el Taller de Desurbanització i Restauració del Paisatge —que van organitzar amb la UPV i amb el IVAM— on es volia plantejar amb exemples que un altre model de ciutat era possible i que, més prop del que la gent s’imaginava, existien alternatives tècnicament realitzables, a més de desitjable: “si pots urbanitzar, també pots desurbanitzar”, exposen.
Sense deixar d’organitzar debats i promoure la crítica —en aquest cas sobre territori—, la campanya No a la ZAL-Aturem l’Horta arribava al punt més àlgid: la marxa sobre l’Horta, que van organitzar junt els veïns i els 49 col·lectius que composen Horta és futur-No a la ZAL. La marxa “va posar a caminar la gent des del Port fins la zona de la ZAL a La Punta un matí a finals de juny”. Per això, comenten “l’organització va haver de tenir molta cura per garantir que tothom estiguera bé en tot moment i s’evitaren cops de calor i d’ansietat”. La resposta, “va ser molt bona, amb una assistència vora les 1000 persones. La va obrir un tractor on estava muntat l’equip de música per a amenitzar la travessia i donar suport a la gent que ho necessitara”. Consignes com “guanyem el futur, recuperem l’Horta” o “La Punta al cor” van regir aquesta manifestació amb un ambient festiu i transversal a nivell generacional, amb persones de totes les edats. Llaços verds i desitjos ompliren la tanca on comença la ZAL i acaba l’Horta a ritme de xarangues i dolçaines, al més pur estil valencià.