Pearl Jam: Oda al grunge dels 90

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Poder gaudir del grunge en ple 2018 és tot un privilegi, i més si ve de la mà d’un dels grups que més va ajudar al seu èxit mundial. Els Pearl Jam van saber brillar com ningú en una època de la qual molt pocs van sortir ben parats. Dels anys daurats del gènere dels 90 en queden pocs. La prematura desaparició del Kurk Kobain va frenar en sec la carrera de Nirvana i la mort, l’any passat, de Chris Cornell va apagar de cop a Soundgarden. I aquests són només alguns exemples.

Pearl Jam no només va triomfar, sinó que van saber reinventar-se fins al dia d’avui, demostrant que estan en plena forma i que són capaços d’omplir estadis com el Sant Jordi amb un sold out des de fa mesos.

12 anys després de la seva última visita a Barcelona els Pearl Jam demostren que estan més alive que mai. I això que Eddie Vedder va tenir amb ‘ai al cor’ a tots els fans fa unes setmanes, quan va haver de suspendre l’actuació de Londres per problemes a la veu. ‘Estem molt contents de poder tornar al Palau Sant Jordi’, van dir. Els de Seattle van saber ficar-se al públic a la butxaca des que van començar a sonar les primeres notes de Long Road.

Hi va haver moltes coses bones al concert d’ahir. La primera, poder gaudir d’una banda que respira amb seguretat l’experiència de portar gairebé 30 anys sobre els escenaris. La segona és que són energia, força i essència pura del rock i aquesta, més que diluir-se, millora amb els anys. Una mica com el vi que tant li agrada a Eddie Vedder. El que es va viure ahir al Sant Jordi va ser un d’aquells concerts que marquen un abans i un després. A diferència d’altres grups, els que van tocar ahir sí que eren els Pearl Jam dels 90.

Amb un repertori que ha anat canviant nit rere nit durant la seva gira europea, els barcelonins van ser obsequiats amb un concert generós, no només per la seva durada (dues hores i 45 minuts) sinó pel setlist escollit per la banda. Un repertori ple d’èxits, versions evocadores però també, ple peces que poques vegades s’han pogut escoltar en directe. I això sempre és un bé molt preuat pels fans.

En definitiva, un còctel deliciós de 30 cançons on es va mesclar a la perfecció el misticisme de temes com Come back, Black o Nothing as it seems amb la potencia desenfrenada de temes com Corduroy, Hail, hail o la mítica Even Flow.

I com a colofó final, amb els llums del Palau oberts, com si tota la banda volgués ser testimoni de la comunió total amb el públic, els Pearl Jam van tocar la seva mítica Alive i van transformar al grunge Baba O’Riley de The Who abans de tancar la nit amb Yellow Ledbetter.

Només un avís: que es preparin demà a Madrid.  Ni els Artic Monkeys es salvaran d’acabar a cullerades de melmelada!

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca