Dissabte 21 Setembre, 2019

Sabem què volem, toca ser forts per poder

Ho hem fet tot. I malgrat tot, no hem aconseguit el que volíem. Aquesta crec que és la sensació més extesa entre l’independentisme, sobretot l’independentisme més compromès i militant, tota aquella gent que hem estat a tot arreu. La gent que durant els darrers anys s’ha manifestat, ha recorregut carrer per carrer del seu municipi, ha fet paradetes, ha encartellat, ha difòs vídeos, imatges i comunicats, s’ha reunit i s’ha organitzat. Ha posat les urnes i ha posat la cara i el cos per defensar-les.

Un cop ho hem fet tot i, malgrat tot, no hem aconseguit el que volíem, hem anat a parar en una cruïlla. Hem de decidir què fem a partir d’ara. El “i ara què?”. És una decisió trascendental. I és evident que no hi ha un consens entorn aquesta resposta. Tard o d’hora, però, s’haurà de construir aquest consens, si volem avançar. Un debat i una decisió que, inevitablement, fem sense tenir tots els elements sobre la taula: és evident que no sabem tot el que va passar durant el passat octubre, i alhora és evident que no ho sabrem mentre l’ombra de la repressió segueixi planant sobre nosaltres.

Per part meva, tinc clar que vull aconseguir la República Catalana, i com més aviat, millor. Paradoxalment, crec que el camí més curt per aconseguir-la és el que certs sectors de l’independentisme perceben com el més llarg: governar, sumar nous republicans i noves republicanes, i organitzar la societat des de tots els espais d’autoorganització per ser més forts. Si no hem aconseguit la República no és per falta de voluntat política ni tampoc per falta de preparació des del Govern. És perquè en termes d’exercir el poder, l’Estat s’ha imposat per sobre de la voluntat popular. A hòsties, però ho ha fet.

Per tant, toca encarar una nova etapa, amb un canvi de paradigma. Cal enterrar el “de la llei a la llei” i el “només ens cal un mandat democràtic”. Això ha estat la fase 2012-2017, i s’ha trencat la tardor del 2017. La dinàmica de preparar estructures d’Estat des del Govern i exercir pressió política amb mobilització i amb elements de transgressió col·lectiva massiva puntual com el 9N o el Referèndum d’autodeterminació de l’1-O és insuficient per tombar un Estat que s’enroca en les seves estructures autoritàries postfranquistes.

Cal que les nostres estructures democràtiques siguin capaces de superar l’embestida de l’Estat. Les nostres institucions, des dels municipis al Govern i el Parlament del país, les organitzacions sindicals, estudiantils, culturals, cíviques, polítiques i socials, la nostra capacitat de construir relat comunicatiu i de combatre la propaganda d’Estat dissenyada per sembrar por entre la ciutadania i embrutar-ho tot, la nostra capacitat de construir xarxes internacionals i de suport que ens blindin davant l’ofec econòmic i la repressió. És per això que cal ser més, per ser més forts.

Això és el que, malgrat un context ambiental poc propici (quan no hostil), en el que tot just tots plegats encara mirem de refer-nos de l’estocada de l’Estat que encara tenim a sobre, Esquerra Republicana, després del debat produït pel Jovent Republicà el passat 7 i 8 d’abril, ha provat de proposar. I no ho dubteu, per més llarg que pugui semblar, és el camí més curt, perquè no parla de fe, de creences ni d’oportunitats externes que hem d’esperar, sinó del que ens cal fer a nosaltres mateixos per ser capaços no només de decidir què volem ser, sinó de fer valer la nostra decisió com a poble.

5,225FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,485SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca